Dolenta, malvada, mala persona, perversa, diabòlica, maligna, satànica, canalla, vil, bergant, malfactora, infame, dolentassa, pèrfida, nociva, mala fe, pesta infernal, inhumana, malànima, malèvola, malintencionada, mala bèstia.
Ho sento, encara dono voltes a l'últim capítol de Mar de Fons.
Quina mala pecora!!! Vas veure com reia al final del capítol??
ResponEliminaSegur que pensava "Jijiji m'he sortit amb la meva!!"
Una pajara, sí senyora...
ResponEliminaPerque sera que els personatges que m'agraden més son els dolents?
ResponEliminaperò "buenorra" un rato!! i no és Killa aquesta.
ResponEliminaHas revisculat dels 390's.
D'acord amb cadascuna de les parules que li dediques a la judith, m'havia arribat a cònvencer que era una bona noia... XD
ResponEliminaA mi em vénen al cap uns quants adjectius diferents, però és que sóc tan simple...
ResponEliminaQuin final per a la sèrie, jaja, ella mirant a càmera i rient després de veure per fi tot el que va passar.
ResponEliminajuer... jo vaig començar a veure la sèrie però després de 3 o 4 capítols no em va enganxar així que no sé...
ResponEliminaÒstia i ara que dic, jo no he vist ni un capítol....casuml'olla!
ResponEliminaA mi no em barrufen aquests tipus de sèries, però si és tan dolenta com dius fixe que fitxa pel PP o pels C's xD
ResponEliminaNo he vist ni un capítol.
ResponEliminaSegurament serà tot això que dius... però està un rato bona la molt cabrona!
Totes les paraules que li dediques son correctes, això que jo em pensava que era l'escriptor quina merda .... :) Però coincideixo que està bonissima llastima que camini com un pato mareado.... jejejejejeje
ResponEliminaMassa prima pel meu gust!
ResponEliminaDoncs jo no trobo que estigui boníssima.
ResponEliminajo tb he vist el vist la part final i tela xDD
ResponEliminaque dura la tia
a veure si te la trobes per bcn i linsultes una mica jaja
Jo tampoc veia la sèrie però puc afegir-me als insults per la montalà
ResponEliminaMEUCA, MEUCA, MEUCA!
al final, horrorós! pobre carles...
ResponEliminanomés vaig veure el primer capítol (quin avorriment!)
ResponEliminaPotser sí que és tot això i també és cert que fa patxoca, però teniu raó quan dieu que està massa prima.
ResponEliminaAra que ja han recapacitat els de la moda, el següent pas és la industria cinematogràfica i televisiva la que ha de prendre consciència.
Apagar el televisor quan fan certes sèries pot arribar a estalviar un 50%.
ResponEliminaUna lagarta!!
ResponEliminaTan dolenta com la sèrie: que la descriuria amb els mateixos adjectius
apa
Holaaaaaaa...! Feia dies que no em deixava caure pel teu tuguri, Txell! ;)
ResponEliminaMolts cops m'agrada ser el contrapunt i portar la contrària, però aquest cop encara m'agrada més, el que passa és que no sé si algú ho llegirà perquè com de costum, sempre faig tard i aquest post ja fa dies que navega... Però bé..., deixaré la meva impressió.
El personatge de la J. Banchart pot ser qualsevol cosa menys tots aquests adjectius. Sota el meu punt de vista, la Judith ha estat una pobra nena que ha anat creixen al costat d'una mare gens afectiva i amb una sola idea al cap, que era venjar tot el que en Carles Revert li va fer a la seva família, que no va ser moc de pav. Aquest paio sí que era un dolent de collons, però si ho mireu bé, la Judith no va fer més que complir amb el desig obsessiu de sa mare i alhora s'enamorava del Carles. Va engegar a sa mare i les seves cabòries a fer dida i va voler continuar la seva història amb el seu home.
Que l'assumpte de la filla és una putada pel Carles? Doncs sí, clar, i tot el demés que va fer, també. La Judith es va posar a la mateixa alçada que el cabronàs de l'avi del seu home per a aconseguir el que els hi va ser arrabassat, però això la fa ser tant i tant dolenta? Tant i tant abominable?
Uhm..., voleu dir?