Hi ha dies que el meu nivell de frikisme arriba a cotes de surrealisme inimaginables i no hi ha Déu que ho pugui aturar.
M’aixeco del llit eufòrica i amb ganes de canviar el món, mentre em ve la boca (que no a la ment) una cançó de l’any de la maria picor que començo a tararajar... la mare d’en tano, com passen els anys! – Exclamo amb recel.
Crec que recentment he llegit algun post sobre aquest tema o potser uns comentaris anònims, però sincerament no recordo de qui era. Quina llàstima... no podrem fer cap intercanvi d’impressions!!!
Segueixo al meu rotllo, amb la melodia entre cap i orelles, certament és fantàstica i em dona molt bones vibracions. Va marcar un temps, un país i una visió diferent de veure el món. És d’aquelles coses, que malgrat passin els anys i els segles, deixaran petja.
Cantaven i ballaven, la fama els esperava, volien ser artistes i tafanejaven les revistes. Amb un humor excèntric i desenfadat, digne de qualsevol superproducció patillera i ensofrada, un aprenent de detectiu i un grapat de ties bones ens feien estar encastats a la tele desemmascarant l’origen del frikisme.
Esteu preparats per recordar-ho?
M’aixeco del llit eufòrica i amb ganes de canviar el món, mentre em ve la boca (que no a la ment) una cançó de l’any de la maria picor que començo a tararajar... la mare d’en tano, com passen els anys! – Exclamo amb recel.
Crec que recentment he llegit algun post sobre aquest tema o potser uns comentaris anònims, però sincerament no recordo de qui era. Quina llàstima... no podrem fer cap intercanvi d’impressions!!!
Segueixo al meu rotllo, amb la melodia entre cap i orelles, certament és fantàstica i em dona molt bones vibracions. Va marcar un temps, un país i una visió diferent de veure el món. És d’aquelles coses, que malgrat passin els anys i els segles, deixaran petja.
Cantaven i ballaven, la fama els esperava, volien ser artistes i tafanejaven les revistes. Amb un humor excèntric i desenfadat, digne de qualsevol superproducció patillera i ensofrada, un aprenent de detectiu i un grapat de ties bones ens feien estar encastats a la tele desemmascarant l’origen del frikisme.
Esteu preparats per recordar-ho?
Ostia Txell, encara estic rient! Que bo, el Judes Xanguet i les maniquins! Com m'agradava, ho mirava sempre!
ResponEliminaOsti, em fas donar compte que soc una friki! jajaja :) En la meva defensa diré que era molt jove i influenciable. ;)
Fillets de déu! Tu tens un seriós problema, oi?
ResponEliminaA casa t'estimen? ;)
Txell, quan vulguis en parlem eh bonica...jajaja
ResponEliminaHi ha moments que mola ser un pèl més vell, aquests ja no em van enganxar massa a mi, bufff!
A mi també em passa això de llevar-me amb ganes de canviar el món... però encara no he trobat l'opció per a formatejar-lo =)
ResponEliminaUauuuu, jo també la veia!!!!!! :-)
ResponEliminaNena, els anys no pasan en balde, com diu aquell :-P
Petons!!!!
No ho vaig veure mai, però recordo la música perfectament. era friqui que t'hi cagues, eh!?
ResponEliminaPer cert, L'Oliana Molls també el veies???? :-P
ResponEliminaJo siiiiiiiiiiiiiiiiiiii :-)
Boira, jo si ho tornessin a fer, segurament repetiria, eh?
ResponEliminaTorradestes... això em diuen. UPS!
Clint, però no et va enganxar pel pels, eh? Estàs a la franja d'edat!
Carqui, és difícil tot plegat.
Txell, ja sóm vellotes! jajajajajaja i si, l'Oliana Molls també! I el Càpità Enciam amb els seus petits canvis, també. Joder massa tele mirem!
Puji, friki que t'hi cagues!
A mi m'agrada aquesta: Mi mono Amedio y yo viajamos con la esperanza de ver a mí mamáaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!
ResponEliminaxDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD Esteu tots per tancar amb pany i clau!
L'Elisabet Pujol era la Betty de l'Oliana Molls oi?
ResponEliminaTxell, m'has fet mooolt mal!! Saps que porto tot el puto dia, cantant la cançoneta?? jajajaja. :D
ResponElimina