Sovint em deies que no volies pensar-hi. Que quan arribés el moment del comiat intentaries estar preparat , aprofitant els darrers instants del seu silenci i tots els somriures de la seva tendresa.
Sovint em deies que tenies milers de bocinets del cor escampats en un abisme de tristesa.
Sovint em deies que la teva ànima havia deixat de brillar i que no trobaves paraules per descriure la nostàlgia profunda d’episodis que, malauradament, ja no es repetiran.
Sovint em deies com de desolats es trobaven dels teus sentits, degut al seu patiment i desesperació.
Sovint em deies que no volies pensar-hi. Que quan arribés el moment del comiat intentaries estar preparat...
T’estimo molt peque!!!!
M'has deixat tocada....
ResponEliminaCosta molt preparar-se pel comiat...no sé si és possible estar-ho...
Que trist i profund. Acomiadar-se és una mala experiència, però jo no canvio per res haver-me pogut acomiadar de persones a les que estimo, encara que m'hagi fet molt mal.
ResponEliminaPetons.
que trist. costa de separa-se de les persones que un estima, malgrat sigui per imposició , a la força o perque un mateix vol.
ResponEliminaHo sento, em sap greu...son paraules que de vegades sonen a poc en moment complicats.
ResponEliminaUna abraçada ben forta dolça Txell
Desprén molta tendresa aquest text, Txell...
ResponEliminaComiat, de qui?
Ho sento Txelleta...
ResponEliminaUna abraçada ben i ben forta!
mai s'asta preparat per dir adéu a algú a qui tu vols .
ResponEliminaho se perquè en cinc mesos he hagut de dir adéu al meu pare i a la meva germana és d'allò mes dur .
una abraçada i un petó molt fort
És com la dita que deien en una pel·licula "la vida és com una caixa de bombons" està plena de sorpreses on trobes els gustos més dolços però sempre hi ha el que t'amarga i et costa d empasar...
ResponEliminason moments molt durs però un ha de ser valent i tirar endavant pq la persona q estimes sempre estarà al teu costat
una vegada més et vull agrair el teu suport i d´en David en un moment com aquest
Us estimo molt!!! Un peto.
esgarrifances que em recorren tot el cos al llegir aquestes paraules. Tristesa que es desboca novament en la meva mirada. És molt bonic, Txell.
ResponEliminaUn text per emocionar el més fred, jo no sé quin comiat és, però qualsevol adéu és sempre una pèrdua. Desitjo que sigui passatgera. Si no ho és, som molts els qui encara t'entenem més. Molts petons.
ResponElimina