Si, la temporada ha estat llarga i força dura, però s'ha acabat, i ara a cultivar el mono durant uns mesos fins el febrer.
Jo deixaria triar un fill meu si vol fer castells o no, no l'obligaré pas. Si està interessat, tampoc no li impediré. Això si, llavors començaria a patir jo els castells com mai ho he fet, i més estant a sota de tot, que no es veu res!
Per cert, color burdeus? Us feia de Capgrossos. Xics? No reconec l'escut amb la foto tan petita. En tot cas, els Xics són força amiguets nostres...
Oriol, ja parlaré un dia amb la teva costella, a veure que qllons passa aquí! :p Per cert... no m'agraden gaire els castells a mi, i també entenc pq en David i va tant content!!!!!
Xexu, el meu company és de Granollers.
Charlie... 3 dels Xis i 2 del casament. A totes hi surt el nuvi :P
Ho trobo una gran demostració de força, precisió i treball d'equip. És emotiu per a mi. Si que deixaria que el meu fill/a, si en tingués, fes castells. Però patiriaaaa i moolt!
Conxos! és dels Xics t'un marit??? ja li diré algo la propera vegada que els vegi!! (em presentaré com l'amant blocaire de la txell, a veure com reacciona)
els castells molen molt! Però jo no sé si deixaria al meu fill ser anxeneta... és que tant petits jo pateixo de veure els infants enfilats tan amunt XD
Castells de dretes o d'esquerres?
Una colla?
Carai! Quina patxoca fa en D!!!
ResponEliminaara porten protecció al cap oi?
ResponEliminamillor.
si la meva nena petita vulgués si. amb la gran anavem de geganters i era molt divertit,
no em parlis de Pilars que es mouen. :-)
ResponEliminano m'en puc estar.....ho sento.........però la primavera m'exalta........VOLS DIR QUE NO US FOTEU UNA MIQUETA DE MÀ?
ResponEliminaSi, la temporada ha estat llarga i força dura, però s'ha acabat, i ara a cultivar el mono durant uns mesos fins el febrer.
ResponEliminaJo deixaria triar un fill meu si vol fer castells o no, no l'obligaré pas. Si està interessat, tampoc no li impediré. Això si, llavors començaria a patir jo els castells com mai ho he fet, i més estant a sota de tot, que no es veu res!
Per cert, color burdeus? Us feia de Capgrossos. Xics? No reconec l'escut amb la foto tan petita. En tot cas, els Xics són força amiguets nostres...
N'hi ha tres dels Xics de Granollers oi?
ResponEliminaPuji, en D, fa patxoca sempre! ;)
ResponEliminaRosa, això els de més amunt. La canalleta!
Oriol, ja parlaré un dia amb la teva costella, a veure que qllons passa aquí! :p
Per cert... no m'agraden gaire els castells a mi, i també entenc pq en David i va tant content!!!!!
Xexu, el meu company és de Granollers.
Charlie... 3 dels Xis i 2 del casament. A totes hi surt el nuvi :P
M'agradan els castells es el esforç de un munt de gent treballant en equip.
ResponEliminaHo trobo una gran demostració de força, precisió i treball d'equip. És emotiu per a mi.
ResponEliminaSi que deixaria que el meu fill/a, si en tingués, fes castells. Però patiriaaaa i moolt!
preciosa tradicio , suposo que si a m filla li agradés si l'hi permitiria,
ResponEliminapero jo pateixo molt cada vegada que els veig alla adalt.
un peto
Si que va content, sí! Se l'hi veu molt!
ResponEliminaJo si que deixaria que el meu fill/a fos casteller/a, sempre que ell vulgués, clar :-)
Petons i fins dissabte, parella!!
No sé de que em sona el paio que surt a les fotos, jejeje.
ResponEliminaMoltes gràcies per la paciència, Txell.
Conxos! és dels Xics t'un marit??? ja li diré algo la propera vegada que els vegi!! (em presentaré com l'amant blocaire de la txell, a veure com reacciona)
ResponEliminaDoncs des que vaig veure fer pinya unde vuit...em costaria de pair la veritat!
ResponEliminaCharlie: has vist que n'aguanta uns quants a sobre oi? jejeje quines ganes de jugar que tens!
els castells molen molt!
ResponEliminaPerò jo no sé si deixaria al meu fill ser anxeneta... és que tant petits jo pateixo de veure els infants enfilats tan amunt XD