Fase II de mocs

Després d’una setmana que si caic que si no caic, que si tinc febre o no en tinc, una servidora ha estat uns quants dies tancada entre les quatre parets grogues de casa, contemplant “cleenex” plens de mocs i aguantant mals de cap intermitents.

Com que no podia llegir, per què els ulls em coïen i la psique no donava més de sí, m’he dedicat a dormir, fent les paus amb el món sencer i treient suc del sofà i l’estufa de butà.

Val a dir que la programació de la tele és una merda i que només el dròpol d’en Rajoy amb el seu carnet per punts, l’Arias Cañete, amb els colapses ens els serveis d’urgències i l’homòfob de’n Dimas Cuevas i els seus menús nupcials, m’han fet revifar de l’estat semi vegetatiu en que m’he trobat.

Pobret!!! I es que tants anys patint en silenci i d’arrencar-se les “almorranes” amb les ungles dels peus, ara només son capaços de tombar-nos amb paraules halitòsiques i promeses gonorrèiques.

Tinc son, estic cansada i les cames em fan figa de no fer-les servir gaire. Tinc un guardó per recollir i algún meme per contestar… demà serà un altre dia. Vaig a fer nones!