Txell

Sense inspiració

2008-03-05T11:01:00.003+01:00

I darrerament estic així....
sense inspiració, sense ganes, sense ànims i sense temes.
VALENTA MERDA!!!
Ho heu superat mai?

Pensaments

2008-02-26T08:55:00.009+01:00

Pensaments de divendres a la tarda....

No pot ser, un altre cop no! Hem acabat els sopainstants, les amanides de bossa i les verdures congelades.

Això s’ha d’acabar com sigui...però és que al vespre qualsevol es fot a cuinar! Ecs! Quina mandra! I quin pal rentar plats bruts i cassoles enganxades!

Rentar, pelar, escaldar, fregir, tallar, salar, bullir, enfornar, batre, remenar, exprimir, escórrer, coure, arrebossar, picar, obrir, separar, incorporar, daurar, sofregir, rectificar.

I surt això... per què collons amb els postres no m’hi veig en cor?

Petits tresors

2008-02-20T08:33:00.004+01:00

“… el sentiment de la increïble meravella de ser una persona humana. La música, per a mi, mai no és la mateixa. Sempre és quelcom nou, fantàstic, increïble”.

“Quan parlo amb músics joves, els dic sempre el mateix: No sigueu vanitosos pel fet de tenir talent musical. Vosaltres no en sou responsables: heu nascut amb aquest talent. El que en feu ja és una altra qüestió. El vostre deure és fomentar aquesta qualitat. No menyspreeu el que heu rebut sense haver fet res per tenir-ho. Treballeu, treballeu constantment i enriquiu els vostres dots naturals”.

“I què és el que ensenyem als nostres infants? Els ensenyem que dos i dos fan quatre i que París és la capital de França. Quan els ensenyarem el que ells són realment? Hauríem de dir-los: Ja saps tu qui ets? Ets una meravella. Ets únic. En tot el món no n’hi ha un altre exactament igual. En els milions d’anys que han passat, no ha existit mai un altre nen com tu. Mira el teu cos: quina meravella! Les teves cames, els teus dits, la manera com camines i et mous…! Pots convertir-te en un Shakespeare, en un Miquel Àngel, en un Beethoven. Tens la capacitat per a tot! Sí, ets una meravella. I quan et faràs gran, podràs fer algun mal a un altre que, com tu, és una meravella? No. Heu d’estimar-vos una als altres. Tu has de treballar -tots hem de treballar- per fer d’aquest mon un lloc digne dels seus fills”

del testament de Pau Casals.

Casualitats o causalitats?

2008-02-18T09:24:00.004+01:00

“La nostra vida quotidiana és bombardejada per casualitats, més exactament per trobades casuals de persones i esdeveniments als quals es diu coincidències. Co-incidència significa que dos esdeveniments inesperats ocorren al mateix temps, que es troben.

En Tomàs apareix en el restaurant i al mateix temps sona la música de Beethoven. La gent no s'adona de la immensa majoria d'aquestes coincidències. Si en el restaurant hi hagués el carnisser local en lloc d’en Tomàs, Teresa no s'hagués adonat que en la ràdio sonava Beethoven (encara que la trobada entre el carnisser i Beethoven és també una interessant coincidència). No obstant això, l'amor, que s'estava aproximant, havia exacerbat el seu sentit de la bellesa i ella ja mai oblidarà aquella música. Cada vegada que l'escolti es commourà. Tot el que ocorri en aquest moment al seu al voltant estarà il·luminat per aquella música i es farà bell.”

Porto dies reflexionant sobre aquest tema i encara no n’he tret l’aigua clara. A veure... que no sé explicar-me! Creieu que hi ha alguna cosa darrera les coincidències? Es a dir, que algú ens ha posat aquí amb aquest cos i aquesta cara, en aquest país i amb aquesta llengua, perquè ens acabem trobant i fent vides paral·leles? O simplement són fets causals? Amb un com, amb què, un on, un quant i un cap on?

Dijous

2008-02-14T20:15:00.003+01:00

Avui ja puc dir allò de... POR FIN ES JUEVESSSSSSSS!!!!!!!! Ais senyor, que pesadota se m’ha fet aquesta setmana, entre els mocs, la feina, la psicòloga dels gats i el cos sencer dels mossos d’esquadra, no hi veia un possible final feliç! Però bé, aquí estem resistint i lluitant, lluitant i resistint.

Potser ja tocaria fer una part dels deures que tenia pendents, oi? (No Clintttt!!! El meme marranot de moment no toca!!!). La Lluna Nova és una mataronina amb mil cares, que de mica en mica es va endinsant en el fascinant univers de la blocosfera catalana. Ella proposava un joc, per acabar de coneixe'ns una mica més i de pas prendre nota de les nostres rareses.

Allá voyyyyyyy, o ves que vinccccccccccccc!!!!!

Digues tres coses que sempre duus a la maleta quan vas de viatge i una que no duus mai o gairebé mai i que t'hauries d'endur.

1- El necesser sencer de la Senyorita Pepis. Les cremetes, els sabons, les llets corporals, les hidratants, exfoliants, l’assecador, la planxa, unes pinces de depilar, el reparador dels llavis, la regeneradora per les mans, el perfum de coco. “Kit completo!”

2- Calces i sostens de recanvi. No per si em surt algun planillu, nooo!!! Bàsicament perquè sóc una maniàtica i sempre em penso que tindré alguna urgència.

3- El carregador del mòbil. No fos cas que patíssim algun hecatombe i no tinguéssim bateria!

I el que m’hauria de començar a endur i mai hi penso són els supositoris Dulco-Laxo. És fatal, fatal, fatal ser fora de casa i no poder seure al wàter!!!!!

E-scudell@, Vicky, Terra i Boira... si el voleu tot vostre!!!!

Avui també recullo “trufeius”, per què sempre és maco rebre premis i felicitacions. És fantàstic saber que hi ha gent que pensa amb tu (vaja amb mi) i per també és fantàstic poder comptar amb el vostre suport i la vostre presència. Moltes gràcies Doommaster i Robelfu pels vostres “Artes y picos”. Moltes gràcies, però no el faré extensiu degut al meu dilema ètic i solidari. Ni puc ni vull mullar-me, així que me’l guardo ben endins!

Per cert... no creieu que és milers de vegades més xula la versió de l’Eudald?

Avui estic d'aniversari

2008-02-13T16:47:00.006+01:00

Mare de déu senyor, com passa el temps, no? Encara recordo com m’hi vaig fotre de quatre potes ... i jo em pregunto... com és que sóc tan fàcil de convèncer?

Veníem d’un concert de l’Ham de Foc al Foment, un grup valencià amb aires mediterranis i atmosferes estrafolàries que pretenien fer-nos viatjar a ritme de l’Orient Mitjà, fent parada pels Balcans i aturant-nos per surar al Mar Mort. L’Espectacle no em va acabar d’entusiasmar, diguéssim que ni la veu màgica de Mara Aranda ni la multi instrumentalitat de la formació em van saber captivar. Però bé, val a dir que jo sóc una mica especialeta...

Dos dels meus acompanyants (l’Alba i en Pau) ja n'eren experts i només van haver de tocar-me una mica el voraviu, per què l’endemà a primera hora del matí, em plantés a la blocosfera, sense nocions de cap tipus i amb el cap ben buit d’idees. Aleshores tenia el cabell molt curt, molt curt i alguns amics que van deixar de ser-ho.

De cap manera em podia pas imaginar que allò pogués tirar endavant, ni molt menys de que m’acompanyaria per la vida durant tot aquests temps. M’he casat, ha deixat d’interessar-me el Barça i la política, he passat de tenir una gateta preciosa a adoptar a dos gatots sapastres i m’he tornat addicta al reciclatge. Segueixo amb la mateixa vida de sempre, amb gairebé els mateixos companys de viatge i gaudint de les petites coses del dia a dia . En definitiva, que em podrien confondre tranquil·lament amb la Heidi i les seves cabretes.

Avui m’autofelicito, per què fa dos anys que ens suportem, que ens llegim, que intercanviem opinions, que riem, que anem a manis, que ens enfadem, que ens ignorem, que ens enamorem, que fem quedades, que ens coneixem, que xategem, que coincidim, , que fem sopars, que ens discutim, que ens estimem.... VAJA... QUE EL MEU BLOC FA DOS ANYS!!!!!

L'Alter ego

2008-02-12T20:34:00.000+01:00

He vist el meu nom escrit de tantes maneres diferents que ja ni m’immuto.

Suposo que per un castellanoparlant - és a dir, un senyor que parla castellà - deu tenir el seu puntet intuir com es pronuncia Meritxell ... així que ja ni em puc imaginar com, amb tota la bona fe del món, es posen a cal·ligrafiar-ho.

El més important és que mai falti la bona fe, les súper bones intencions i el meu sentit de l’humor.

Tinc un amic que fa més de 45 anys que canta i toca la guitarra. Normalment ho fa amb una camisa de color vermell i ens recorda que “Qui perd els orígens, perd la identitat”. Aissssssssssssssssssssss, SI ÉS QUE JO NO VULL PERDRE RES!!!!! Però es que des de Madrid s’han entestat a fer-me perdre l’oremus!

Tinc una merda de DNI que encara que em dolgui, porto sempre amunt i avall / Tinc un nom i dos cognoms / Vaig fer una comanda per escrit, annexant totes les meves dades / Són idiotes, o què¿?

JO....

L'ALTRE JO...

Fase II de mocs

2008-02-11T21:44:00.000+01:00

Després d’una setmana que si caic que si no caic, que si tinc febre o no en tinc, una servidora ha estat uns quants dies tancada entre les quatre parets grogues de casa, contemplant “cleenex” plens de mocs i aguantant mals de cap intermitents.

Com que no podia llegir, per què els ulls em coïen i la psique no donava més de sí, m’he dedicat a dormir, fent les paus amb el món sencer i treient suc del sofà i l’estufa de butà.

Val a dir que la programació de la tele és una merda i que només el dròpol d’en Rajoy amb el seu carnet per punts, l’Arias Cañete, amb els colapses ens els serveis d’urgències i l’homòfob de’n Dimas Cuevas i els seus menús nupcials, m’han fet revifar de l’estat semi vegetatiu en que m’he trobat.

Pobret!!! I es que tants anys patint en silenci i d’arrencar-se les “almorranes” amb les ungles dels peus, ara només son capaços de tombar-nos amb paraules halitòsiques i promeses gonorrèiques.

Tinc son, estic cansada i les cames em fan figa de no fer-les servir gaire. Tinc un guardó per recollir i algún meme per contestar… demà serà un altre dia. Vaig a fer nones!

Mocs

2008-02-07T11:45:00.002+01:00

moc
	[s. XIV; del ll. vg. muccus, ll. cl. mucus, íd.]
	m 1 1 pl FISIOL Substància espessa i apegalosa segregada per les glàndules mucoses i les cèl·lules glandulars.
		2 Porció de mocs que penja o cau d'un forat del nas. Li penja un moc del nas.
		3 fig i col·loq Miquel, rebuf. No li facis bromes, que et clavarà un moc.
	2 p anal 1 Nom aplicat a qualsevol cosa que pengi com un moc o que tingui la consistència dels mocs.
		2 Caramell 4.
		3 ANAT ANIM Carnositat que el gall dindi té sobre el bec.
		4 BOT Ament.
		5 FISIOL Mucositat.
		6 ZOOL Urocordat de l'ordre dels desmomiaris (Salpa maxima), que constitueix l'espècie més gran del grup, transparent i que s'alimenta de fitoplàncton.
		7 moc de gall BOT JARD Planta herbàcia anual, de la família de les amarantàcies (Amaranthus caudatus), de fulles simples alternes i flors petites vermelles o groguenques en panícules que és plantada en parterres.
		8 moc de gall dindi BOT JARD Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies (Polygonum orientale), de fulles ovalades i flors en espigues i que és emprada com a decorativa.
	3 CONSTR NAV 1 Pal subjecte per l'extrem superior al tamboret del bauprès, per on passen els vents o caps que subjecten els botalons de floc i de petifloc.
		2 En les barques de mitjana, corda que fa ferm el botaló de proa a la part exterior de la roda.

Sardines a la brasa

2008-02-06T09:03:00.000+01:00

Dimecres de cendra. S'acaba la disbauxa i comença la Quaresma, els 40 dies de reflexió, recolliment i devoció on el desdejuni, l’abstinència, les prohibicions carnals i les limitacions crapuloses, anuncien la Pasqua.
Segons la tradició ( dic segons, per què pot venir un regidor de cultura dròpol i enviar-ho tot a pendre pel cul), avui el Rei del Carnestoltes o qualsevol dels seus representants llegeixen el testament, en què convida als ciutadans a posar fi als excessos i les exorbitàncies disbauxa i començar una època de devoció religiosa i reverències ancestrals.

Vídues ploraneres, autoritats xulesques, tinents coronels de la guàrdia civil i nens amb canyes de pescar a les mans acompanyen les despulles d’aquell que fins fa només unes hores ens incitava a una revolta matxambrada.

I segur, segur, segur que us preguntareu per què enterrem la sardina i no un plat de peus de porc, oi? Bé... si no us ho preguntaveu, se m'enrefot!!!! De totes maneres tenia previst fotre-us un rotllo!

Segons el costumari català hi ha diverses explicacions ...

“La sardina era una manera d'anomenar la carcanada o l'espina del porc, així l'enterrament de la sardina seria l'enterrament del porc per començar el dejuni de la Quaresma”

“En alguns llocs s'enterrava la figura del Carnestoltes amb una sardina a la boca. Potser per no perdre el ninot es va acabar enterrant només la sardina. D'aquí s'hauria quedat el nom. La veritat, però, és que no és un costum gens extens.”

“El dimecres de cendra és l'últim dia del Carnestoltes o el primer de la Quaresma segons com es miri. Per començar la Quaresma i havia el costum molt estès d'anar a fer un berenar a fora on es menjava peix (arengades o sardines) per començar l'època de la Quaresma. Es va començar enterrant les restes de les sardines i es va acabar enterrant una sardina. [...] Durant un temps a finals del segle XIX es van vendre petits taüts en algunes botigues per enterrar la sardina”

Apa nois, proclameu amb mi... BOTIFARRA D’OU O MORT!!!!!!!!!!!!!!!!!

Visca el rei Pellofa

2008-02-05T08:26:00.000+01:00

JA LI CANTEN LES ABSOLTES
FARTS DE BURLES I MERDERS:
VOLEN MORT EL CARNESTOLTES
ELS SENYORS DEL PMC.
PERQUÈ CALLI AQUELL QUE CRIDA
M'HAN ENCOMANAT LA PESTA.
NO EM DURAN A MILLOR VIDA,
FINS MALALT, JO SÓC LA FESTA.

PER AIXÒ MIG RENQUEJANT
HE VINGUT AMB POCA ESTROFA
MIG DIFUNT, AGONITZANT,
PERÒ JO SÓC EL REI PELLOFA.

VINT-I-NOU GENERACIONS
NO LES HA PARAT NINGÚ
HI HAURÀ PELS MEUS COLLONS
UN PELLOFA TRENTA-Ú!!!

PELLOFA XXX

Creuada

2008-02-04T10:36:00.000+01:00

Estic a punt de fer-ne 32 i tinc molt poca paciència. Amb els anys la cosa va incrementant de manera escandalosa i exponencial, i em poden acabar traient de polleguera només amb mitja frase mal dita.

Em cansa la gent que contínuament es queixa de la vida, de les circumstàncies que els ha tocat viure. Les persones abatudes i amargades que es resignen a veure passar el temps sense sentit ni esperança. Individus que amb les seves pors i inseguretats emocionals ens arrosseguen a l’abisme de la pertorbació i del desencant.

Em reventa la gent que no calla, aquells bo i no tenint res a dir s’omplen la boca de bla-bla-bla-bla-bla.... i carreguen al personal amb els jo sóc, jo faig, jo tinc, jo penso, jo compro, jo vaig i jo vinc, jo, jo i jo. Tenen la santa mania de no escoltar mai, i si ho fan només és per contraatacar amb un... doncs jo sóc jo!

I què dir dels que pretenen ser el què no són! En el paradís de la mentida i la hipocresia intenten cercar un personatge perfecte als ulls dels demés, amb experiències incoherents i un ric món imaginari buit de sentiments i carregat d’absurdes absurditats.

---- Creuada amb el món ----

Bon rotllet

2008-01-09T20:46:00.000+01:00

Per què encara que estigui colgada de feina, no vull que s'aturi
aquest bon rotllo que porto. Un somriure... siusplauuuuuuuu!!!!!!

Hei tío deixa ja d'embotar-me el cap que la lluita esta al carrer i no al fons del bar que es molt facil fer recostat a la barra la revolució.

Si, ja se que tu estas mal però jo també si lluitem per lo mateix i no en s'enfroten les dones sou qui mès teniu que guanyar en el quefer pel demà.

No pergues el temps lluita al meu costat perque la
lluita pel demà es la teua tambè.

I no tindrem pressa no ens aturarem la lluita de tots els dies ahí està
perquè bla bla bla tot el fem molt be i per la boca a mort el peix.

Perque dir que esta molt mal així ja se sap i lo que caldria es fer en volta de criticar perque qui pot dir el que quedarà per al que vinga el demà.

Hei tío deixa ja d'embotar-me el cap, que el teu roio m'aburreix, ja se que tu saps tot el que hi ha que saber, i les teues teories son nomès que així.

No pergues el temps lluita al meu costat perque la
lluita pel demà es la teua tambè.

Es precisa...

2008-01-08T09:06:00.000+01:00

Dona de 31 anys, mataronina i poc maratoniana, busca persones sense importància de sexe, raça, edat o condició, per mantenir llargues corregudes (abstenir-se ments brutes) de forma ocasional i en petites dosis. Imprescindible tenir paciència i començar xino-xano. Sense experiència demostrada i preferiblement “fondons i fondones” en baixa forma i condicions físiques lamentables.

Els interessats o els seus representants, m’haurien d’enviar un mail, especificant horaris, dates i llocs...

S’obsequiarà als assistents amb unes olivetes i una birreta de Can Margarit. (Cadascú pagant la seva part i recuperant totes les calories cremades)

P.D. No m'ha tocat ni un duro
P.D.2. He començat amb els tancaments d'any
P.D.3 Que tingueu molt bon 2008
P.D.4 No tinc temps
P.D.5 A cascar-la!

És un plaer

2007-12-21T09:02:00.000+01:00

Ho haveu vist???? Ho haveu vist tot el que m'hauria de tocar demà????

Companys i companys, amics i amigues, com que en aquestes properes setmanes no tinc la més mínima intenció de treballar gaire, m'acomiado de tots vosaltres fins l'endemà de reis... on qui més o qui menys estrenerà calcetes o mitjons, nines inflables, llits d'aigua i joguines estrambòtiques.

És un veritable plaer començar el dia amb vosaltres i poder seguir intercanviant il.lusions, experiències i desitjos. És un plaer formar part d'aquet projecte engrescador i participatiu, que ens dóna ales per somiar i aconseguir humanitzanos una miqueta més. En fi... que ja començo amb les tonteries i ara no toca! Nens!!! Que és un plaer!!!!!!!!

Un altre meme

2007-12-20T09:16:00.000+01:00

Dos dels meus tres mites eròtics (blocaires), m’han passat el mateix meme. L’He deixat córrer uns quants dies mentre trobava d’altres històries, però avui el cap no em rutlla tal i com caldria i aprofito l’avinentesa per passar per l’adreçador. Vinga som-hi

1-Jo 10 anys enrera. En tenia 21 i estava apunt d’acabar amb una relació de joventut, d’aquelles que vas fent vas fent i a la que te n’adones ja han passat quatre anys. Vaig descobrir l’IRC i tota una fauna cibernètica de depravats i malalts mentals. Ja treballava aquí

2-Jo 5 anys enrera. Per contra feia pocs dies que havia conegut un pelut que m’havia de canviar la vida... bahhhhhh no va arribar ni a setmana santa. Seguia treballant aquí i entrava i sortia de casa els meus pares al meu antull. (Paraula lletja per nassos, oi?)

3-Jo fa 1 anys. A la majoria, ja us coneixia i intentava fotre cops de mall dia si i dia també. Per aquestes èpoques se’ns va acudir casar-nos i llençar la casa per la finestra. Evidentment treballava al mateix lloc i a la mateixa taula

4- Ahir (19 de desembre). Durant el dia res a destacar, papers, factures, sobres i clients. Al vespre un gotet amb l’Albert que feia molt que no ens veiem i una xerradeta telefònica amb l’Enric.

5- Avui (20 de desembre). Seguirem la tònica d’ahir amb el cap pensant en el mega pont que ens espera! A la tarda oculista (upsssss!!!!!!!)

6- Cinc cançons de les quals em sàpiga la lletra: La majoria d’en Llach, dels Brams, de la Trinca, dels Esquirols i dels Pets. Si ja... sóc una catalufa pudent! :P

7- Cinc llocs per visitar. Qualsevol racó de l’Àfrica, la tardor a la Garrotxa, l’India i el Nepal, la bella Argentina i Islàndia i els seus llacs i volcans.

8- Cinc coses que m’agrada menjar – Els formatges, com més forts millor. Els patés i foies ben colesteròlics, la xocolata de tots colors i totes les textures, les patates bullides ben fredes i les truites de la meva mare.

9- Cinc joguines preferides – Les Nancys, les Barbies, les Barriguites, els Clicks de Playmobil i les cuinetes

10- Cinc distribucions de GNU/Linux preferides: Mandeeeeeeeeeee????????????

11- Cinc persones a les que passo aquest meme: a l’Alba Pujol, a la Robelfu, a en Xexu, a en David Codina i a en Charlie

Atrapasomnis

2007-12-19T08:14:00.000+01:00

Fa un parell de setmanes, va arribar a les meves mans un atrapasomnis de color blau, amb unes delicades plomes i uns vidrets amb forma de rombes ple bufons.

Els entesos en la matèria; que no sé si son bioquímics, parapsicòlegs o metafísics documentats, vaticinen unes nits plàcides i un descans absolut amb un trasto d’aquest penjat sobre el capçal del llit.

El caçador de somnis, originari dels indis Oneda, permet (en teoria, clar) que els bons somnis arribin al nostre esperit a través del forat situat al centre de la teranyina, i els malsons quedin atrapats, per desaparèixer durant els primers rajos del sol. Tot això com a llegenda està molt bé, però que collons passa a l’hora de la veritat?

La menda lerenda amb una fe que mou muntanyes, va col·locar l’andròmina a l’habitació sobre l’atenta mirada d’en D i la Trufa. Ells ja saben que em falta un bull, però després de tants anys hem après a conviure amb aquesta alteració com a una evidència anecdòtica.

No solo tenir terrors nocturns gairebé mai, de fet no recordava l’última vegada que un somni angoixant m’havia fet saltar del llit. Efectivament i com la majoria de mortals, tampoc fantasiejo cada nit i si ho faig l’endemà no ho recordo. Era un amulet preventiu a llarg termini, i una ajuda per l’aparició de somnis de caràcters diversos. (Ejem, ejem)

No creia que la cosa agafés una magnitud tan bèstia ni que durant dues setmanes hagi estat tantes hores desperta... odi, tenebres, guerres, fam, morts, foscor i ni un putu rastre d’erotisme ni sensibilitat. Quins nassos i quina estafa! I jo que encara crec en les fades bones....

Pors

2007-12-18T08:22:00.000+01:00

Diguéssim que sóc poruga de mena. Per ser més exactes, poruga i fòbica compulsiva.

Mentre jo tot just aprenia a posar els peus als pedals de la bici , els nanos de la meva edat feien curses maratonianes al llarg de la geografia maremenca, i durant el meu llarg aprenentatge sota l’aigua, n’hi havia que ja competien pels 400m estils els 200m esquena i els 600m papallona. Evidentment no se m’acudiria mai llençar-me per un pont, ni baixar barrancs ni torrents negats d’aigua, i la darrera vegada que vaig pujar sobre un cavall la pobre bèstia va perdre va la meitat dels pels de la seva majestuosa crinera. El que ja no us explicaré serà el “tinglado” que vaig organitzar per pujar i baixar de la sella...

Sóc de les que no pot passar per un carrer fosc, sense abans estar completament segura de cap home amb barba i destral esmolada em pugui trepitjar els talons tot simulant a en Jack el Destripador.

També sóc una peliculera nata capaç de muntar-se un triller de terror sense cap ni peus i greument perjudicial per la meva salut mental.

M’espanten els sorolls que sento cada dia des de el llit. El cruixit de les parets, el xiuxiueig de les velles canonades, la remor de la nevera, l’escàndol del compressor del veí que s’encén i s’apaga, el dringar d’algun metall que fa moure el vent, els crits d’alguns despietats que passen pel carrer a la matinada...

Sóc una hipocondríaca incompresa i pendent de totes i cadascuna de les senyals del meu cos. És tal aquesta obsessió que puc arribar a “crear-me” una malaltia fictícia encomanadissa i incurable.

Em fa pànic no arribar a final de mes degut a una mala administració monetària temporal.

Tinc una sensació molt rara cada vegada que entro en una església o en un temple de culte. Em sembla que és la primera vegada que ho explico a algú... però em marejo. No sé si els meus ulls no assimilen la foscor de l’oratori o si la pudor de l’ incesiari se m’agafa al coll, el cas és que em dóna l’ impressió de que m’hagi de fotre de cap i perdre el control de la situació. Les cames em fan figa i el cor se m’accelera provocant una suor freda, d’allò més angoixant.

I és que així no es pot viure tranquil!!!!!!!!!!! Com us ho feu vosaltres per superar les pors i no bloquejar-vos en l’intent? Quina actitud teniu davant situacions desagradables i de màxima tensió?

Tolerància Zero

2007-12-17T08:39:00.000+01:00

Què pots dir?

Què ets?

Quan decideixes?

Què saps?

Qui ets?

Que esculls?

Què vols fer?

Vas segura?

Qui et trepitja?

Qui t’obliga?

Com et mires?

De qui?

Com sóc?

Qui et protegeix?

Què dónes?

Què has d’escoltar?

Què sents?

Què tems?

Què desitges?

Com reps?

En què creus?

Quantes som?

Amb qui vas?

Com tries?

Què controles?

On vas?

Com seràs?

Com t’acceptes?

Qui et senyala?

On abandones?

Tu et fas el camí!

Tantes prohibicions no poden ser bones...

2007-12-11T08:25:00.000+01:00

Vint raons per no haver-me aixecat del llit

2007-12-10T08:49:00.000+01:00

Perquè és dilluns i només és un quart de 9.

Perquè després de 4 de dies de llevar-me tard ... la cosa costa!

Perquè encara no som independents.

Perquè en D. està de vacances i fa molta ràbia.

Perquè en Roger de Porca Misèria és un dat pel cul.

Perquè el Barça pateix.

Perquè s’acosta Nadal i em venen arcades.

Perquè no tinc ganes de fotre absolutament res.

Perquè la gent segueix provocant incendis.

Perquè a Alacant ja no es veu TV3.

Perquè Rodríguez Zapatero és un llop amb pell de xai.

Perquè després de moltes setmanes, avui he dormit d’una tirada.

Perquè el 12% dels barcelonins viu en la pobresa.

Perquè em fan mal els ovaris.

Perquè avui tenim assemblea de gegants i em fa mandra.

Perquè no faig res més que badallar.

Perquè els Pérez han traït als Camañes a la Masia de 1907.

Perquè la ministra de foment és inútil.

Perquè avui és el dia dels Drets Humans.

I perquè em dona la gana!

Parla per aquesta boqueta

2007-12-04T08:17:00.000+01:00

Molt gentilment en Doommaster em va passar un meme. Un d’aquells que pretens esmerçar-t’hi i que tens claríssim cap a on vols enfocar-lo.

La cosa estava en triar una part del meu cos que destaqués per alguna raó o l’altre, alguna zona bonica o útil que em cridés l’atenció per el seu atractiu o el seu potencial.

Vaig pensar de seguida amb l’orella dreta. És petita amb el lòbul rodonet i delicat, sempre capaç de carregar una arracada ben llarga i grossa. I per què la dreta i no l’esquerra? Doncs per un parell de piguetes de color xocolata, que li donen un toc exòtic i sensual.

Les fotos varen ser un desastre. Les pigues no s’apreciaven i la imatge del seu interior no em va acabar de fer el pes. De totes maneres, ja us l’ensenyaré un altre dia...

Seguidament se’m va acudir l’ull. Tant era el dret com l’esquerra. Diguéssim que criden l’atenció per la seva forma ametllada i seu color verd oliva amb tonalitats grisoses.

Jo tota cofoia, m’encasto la càmera a l’ull procuro no obrir ni tancar les parpelles. Però heus aquí el factor sorpresa.... em descobreixo unes arruguetes finetes sota els ulls i unes bosses que m’arriben al melic. Auuuuuuuu tornem a fer canvi de foto.

I sembla ser que a la tercera va la vençuda!!! Aquella que empro per petonejar, per riure, per menjar, per parlar, per beure, per cantar, per bufar, per xiular, per xuclar i per tantes altres coses que ara no em venen al cap.

Recepta per a preparar una vida feliç (Jorge Bucay)

2007-12-03T08:37:00.000+01:00

Pren uns quants mesos sencers, d'un any qualsevol, neteja'ls d'amargor, de rumors, d'odis i de gelosia fins deixar-los tan nets com et sigui possible.

Talla cada mes en 30 o 31 parts. No intentis cuinar tota la fornada de l'any junta, prepara només una porció petita cada vegada.

Barreja-ho cada dia amb una part de coratge, una de treball, una de constància i una de paciència

Afageix aparts iguals: esperança, solidaritat, bondat i fidelitat.

Aromatitza amb una part d'oració, una de meditació i algunes bones accions.

Assaona la barreja amb bastant bon humor, un rajolí d’inconsciència i un toc de bogeria.

Aboca-ho en un gran recipient untat d'amor i cuina'l amb entusiasme.

Decora'l amb alguns somriures i serveix-ho amb calma, generositat i alegria.

... i llest! A gaudir de l’exquisit menjar...

PA-TA-TA

2007-11-28T09:14:00.000+01:00

Va, comporteu-vos que farem una foto per a la història....

Josep Lluíssssssssssssssssssssssssssss!!!!

A galopar

2007-11-27T09:40:00.000+01:00

Per als prims, per als grassos, per als alts, per als baixos, per als optimistes, per als pessimistes, per als d’allà, per als d’aquí, per als originals, per als calculadors, per als que llegeixen, per els nostàlgics, per als independentistes, per als que escriuen, per als primers, per als últims, per als del Barça, per als responsables, per als compromesos, per als que treballan, per als romàntics, per als ecologistes, per als que t’estimen, per als que no t’estimen, per als que t’estimen molt, per als que t’estimen poc, per als castellers, per als nudistes, per als supersticiosos, per als solidaris, per als astronatutes, per als pallassos, per als actors, per als que viuen sols, per als que viuen junts, per als que fan petons, per als que reben petons, per als grallers, per als homes, per les dones, per als músics, per als transparents, per als que disfruten, per als forts, per als senegalesos, per als que participen, per als que viuen, per als que sumen, per els que no callen, per vosaltres, per nosaltres, per tots, per mi....

(Per què un dia et lleves i dius... avui tinc ganes d'escoltar el teu crit i seguir la teva lluita!!!)