Txell

Sense inspiració

2008-03-05T11:01:00.003+01:00

I darrerament estic així....
sense inspiració, sense ganes, sense ànims i sense temes.
VALENTA MERDA!!!
Ho heu superat mai?

Pensaments

2008-02-26T08:55:00.009+01:00

Pensaments de divendres a la tarda....

No pot ser, un altre cop no! Hem acabat els sopainstants, les amanides de bossa i les verdures congelades.

Això s’ha d’acabar com sigui...però és que al vespre qualsevol es fot a cuinar! Ecs! Quina mandra! I quin pal rentar plats bruts i cassoles enganxades!

Rentar, pelar, escaldar, fregir, tallar, salar, bullir, enfornar, batre, remenar, exprimir, escórrer, coure, arrebossar, picar, obrir, separar, incorporar, daurar, sofregir, rectificar.

I surt això... per què collons amb els postres no m’hi veig en cor?

Petits tresors

2008-02-20T08:33:00.004+01:00

“… el sentiment de la increïble meravella de ser una persona humana. La música, per a mi, mai no és la mateixa. Sempre és quelcom nou, fantàstic, increïble”.

“Quan parlo amb músics joves, els dic sempre el mateix: No sigueu vanitosos pel fet de tenir talent musical. Vosaltres no en sou responsables: heu nascut amb aquest talent. El que en feu ja és una altra qüestió. El vostre deure és fomentar aquesta qualitat. No menyspreeu el que heu rebut sense haver fet res per tenir-ho. Treballeu, treballeu constantment i enriquiu els vostres dots naturals”.

“I què és el que ensenyem als nostres infants? Els ensenyem que dos i dos fan quatre i que París és la capital de França. Quan els ensenyarem el que ells són realment? Hauríem de dir-los: Ja saps tu qui ets? Ets una meravella. Ets únic. En tot el món no n’hi ha un altre exactament igual. En els milions d’anys que han passat, no ha existit mai un altre nen com tu. Mira el teu cos: quina meravella! Les teves cames, els teus dits, la manera com camines i et mous…! Pots convertir-te en un Shakespeare, en un Miquel Àngel, en un Beethoven. Tens la capacitat per a tot! Sí, ets una meravella. I quan et faràs gran, podràs fer algun mal a un altre que, com tu, és una meravella? No. Heu d’estimar-vos una als altres. Tu has de treballar -tots hem de treballar- per fer d’aquest mon un lloc digne dels seus fills”

del testament de Pau Casals.

Casualitats o causalitats?

2008-02-18T09:24:00.004+01:00

“La nostra vida quotidiana és bombardejada per casualitats, més exactament per trobades casuals de persones i esdeveniments als quals es diu coincidències. Co-incidència significa que dos esdeveniments inesperats ocorren al mateix temps, que es troben.

En Tomàs apareix en el restaurant i al mateix temps sona la música de Beethoven. La gent no s'adona de la immensa majoria d'aquestes coincidències. Si en el restaurant hi hagués el carnisser local en lloc d’en Tomàs, Teresa no s'hagués adonat que en la ràdio sonava Beethoven (encara que la trobada entre el carnisser i Beethoven és també una interessant coincidència). No obstant això, l'amor, que s'estava aproximant, havia exacerbat el seu sentit de la bellesa i ella ja mai oblidarà aquella música. Cada vegada que l'escolti es commourà. Tot el que ocorri en aquest moment al seu al voltant estarà il·luminat per aquella música i es farà bell.”

Porto dies reflexionant sobre aquest tema i encara no n’he tret l’aigua clara. A veure... que no sé explicar-me! Creieu que hi ha alguna cosa darrera les coincidències? Es a dir, que algú ens ha posat aquí amb aquest cos i aquesta cara, en aquest país i amb aquesta llengua, perquè ens acabem trobant i fent vides paral·leles? O simplement són fets causals? Amb un com, amb què, un on, un quant i un cap on?

Dijous

2008-02-14T20:15:00.003+01:00

Avui ja puc dir allò de... POR FIN ES JUEVESSSSSSSS!!!!!!!! Ais senyor, que pesadota se m’ha fet aquesta setmana, entre els mocs, la feina, la psicòloga dels gats i el cos sencer dels mossos d’esquadra, no hi veia un possible final feliç! Però bé, aquí estem resistint i lluitant, lluitant i resistint.

Potser ja tocaria fer una part dels deures que tenia pendents, oi? (No Clintttt!!! El meme marranot de moment no toca!!!). La Lluna Nova és una mataronina amb mil cares, que de mica en mica es va endinsant en el fascinant univers de la blocosfera catalana. Ella proposava un joc, per acabar de coneixe'ns una mica més i de pas prendre nota de les nostres rareses.

Allá voyyyyyyy, o ves que vinccccccccccccc!!!!!

Digues tres coses que sempre duus a la maleta quan vas de viatge i una que no duus mai o gairebé mai i que t'hauries d'endur.

1- El necesser sencer de la Senyorita Pepis. Les cremetes, els sabons, les llets corporals, les hidratants, exfoliants, l’assecador, la planxa, unes pinces de depilar, el reparador dels llavis, la regeneradora per les mans, el perfum de coco. “Kit completo!”

2- Calces i sostens de recanvi. No per si em surt algun planillu, nooo!!! Bàsicament perquè sóc una maniàtica i sempre em penso que tindré alguna urgència.

3- El carregador del mòbil. No fos cas que patíssim algun hecatombe i no tinguéssim bateria!

I el que m’hauria de començar a endur i mai hi penso són els supositoris Dulco-Laxo. És fatal, fatal, fatal ser fora de casa i no poder seure al wàter!!!!!

E-scudell@, Vicky, Terra i Boira... si el voleu tot vostre!!!!

Avui també recullo “trufeius”, per què sempre és maco rebre premis i felicitacions. És fantàstic saber que hi ha gent que pensa amb tu (vaja amb mi) i per també és fantàstic poder comptar amb el vostre suport i la vostre presència. Moltes gràcies Doommaster i Robelfu pels vostres “Artes y picos”. Moltes gràcies, però no el faré extensiu degut al meu dilema ètic i solidari. Ni puc ni vull mullar-me, així que me’l guardo ben endins!

Per cert... no creieu que és milers de vegades més xula la versió de l’Eudald?

Avui estic d'aniversari

2008-02-13T16:47:00.006+01:00

Mare de déu senyor, com passa el temps, no? Encara recordo com m’hi vaig fotre de quatre potes ... i jo em pregunto... com és que sóc tan fàcil de convèncer?

Veníem d’un concert de l’Ham de Foc al Foment, un grup valencià amb aires mediterranis i atmosferes estrafolàries que pretenien fer-nos viatjar a ritme de l’Orient Mitjà, fent parada pels Balcans i aturant-nos per surar al Mar Mort. L’Espectacle no em va acabar d’entusiasmar, diguéssim que ni la veu màgica de Mara Aranda ni la multi instrumentalitat de la formació em van saber captivar. Però bé, val a dir que jo sóc una mica especialeta...

Dos dels meus acompanyants (l’Alba i en Pau) ja n'eren experts i només van haver de tocar-me una mica el voraviu, per què l’endemà a primera hora del matí, em plantés a la blocosfera, sense nocions de cap tipus i amb el cap ben buit d’idees. Aleshores tenia el cabell molt curt, molt curt i alguns amics que van deixar de ser-ho.

De cap manera em podia pas imaginar que allò pogués tirar endavant, ni molt menys de que m’acompanyaria per la vida durant tot aquests temps. M’he casat, ha deixat d’interessar-me el Barça i la política, he passat de tenir una gateta preciosa a adoptar a dos gatots sapastres i m’he tornat addicta al reciclatge. Segueixo amb la mateixa vida de sempre, amb gairebé els mateixos companys de viatge i gaudint de les petites coses del dia a dia . En definitiva, que em podrien confondre tranquil·lament amb la Heidi i les seves cabretes.

Avui m’autofelicito, per què fa dos anys que ens suportem, que ens llegim, que intercanviem opinions, que riem, que anem a manis, que ens enfadem, que ens ignorem, que ens enamorem, que fem quedades, que ens coneixem, que xategem, que coincidim, , que fem sopars, que ens discutim, que ens estimem.... VAJA... QUE EL MEU BLOC FA DOS ANYS!!!!!

L'Alter ego

2008-02-12T20:34:00.000+01:00

He vist el meu nom escrit de tantes maneres diferents que ja ni m’immuto.

Suposo que per un castellanoparlant - és a dir, un senyor que parla castellà - deu tenir el seu puntet intuir com es pronuncia Meritxell ... així que ja ni em puc imaginar com, amb tota la bona fe del món, es posen a cal·ligrafiar-ho.

El més important és que mai falti la bona fe, les súper bones intencions i el meu sentit de l’humor.

Tinc un amic que fa més de 45 anys que canta i toca la guitarra. Normalment ho fa amb una camisa de color vermell i ens recorda que “Qui perd els orígens, perd la identitat”. Aissssssssssssssssssssss, SI ÉS QUE JO NO VULL PERDRE RES!!!!! Però es que des de Madrid s’han entestat a fer-me perdre l’oremus!

Tinc una merda de DNI que encara que em dolgui, porto sempre amunt i avall / Tinc un nom i dos cognoms / Vaig fer una comanda per escrit, annexant totes les meves dades / Són idiotes, o què¿?

JO....

L'ALTRE JO...

Fase II de mocs

2008-02-11T21:44:00.000+01:00

Després d’una setmana que si caic que si no caic, que si tinc febre o no en tinc, una servidora ha estat uns quants dies tancada entre les quatre parets grogues de casa, contemplant “cleenex” plens de mocs i aguantant mals de cap intermitents.

Com que no podia llegir, per què els ulls em coïen i la psique no donava més de sí, m’he dedicat a dormir, fent les paus amb el món sencer i treient suc del sofà i l’estufa de butà.

Val a dir que la programació de la tele és una merda i que només el dròpol d’en Rajoy amb el seu carnet per punts, l’Arias Cañete, amb els colapses ens els serveis d’urgències i l’homòfob de’n Dimas Cuevas i els seus menús nupcials, m’han fet revifar de l’estat semi vegetatiu en que m’he trobat.

Pobret!!! I es que tants anys patint en silenci i d’arrencar-se les “almorranes” amb les ungles dels peus, ara només son capaços de tombar-nos amb paraules halitòsiques i promeses gonorrèiques.

Tinc son, estic cansada i les cames em fan figa de no fer-les servir gaire. Tinc un guardó per recollir i algún meme per contestar… demà serà un altre dia. Vaig a fer nones!

Mocs

2008-02-07T11:45:00.002+01:00

moc
	[s. XIV; del ll. vg. muccus, ll. cl. mucus, íd.]
	m 1 1 pl FISIOL Substància espessa i apegalosa segregada per les glàndules mucoses i les cèl·lules glandulars.
		2 Porció de mocs que penja o cau d'un forat del nas. Li penja un moc del nas.
		3 fig i col·loq Miquel, rebuf. No li facis bromes, que et clavarà un moc.
	2 p anal 1 Nom aplicat a qualsevol cosa que pengi com un moc o que tingui la consistència dels mocs.
		2 Caramell 4.
		3 ANAT ANIM Carnositat que el gall dindi té sobre el bec.
		4 BOT Ament.
		5 FISIOL Mucositat.
		6 ZOOL Urocordat de l'ordre dels desmomiaris (Salpa maxima), que constitueix l'espècie més gran del grup, transparent i que s'alimenta de fitoplàncton.
		7 moc de gall BOT JARD Planta herbàcia anual, de la família de les amarantàcies (Amaranthus caudatus), de fulles simples alternes i flors petites vermelles o groguenques en panícules que és plantada en parterres.
		8 moc de gall dindi BOT JARD Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies (Polygonum orientale), de fulles ovalades i flors en espigues i que és emprada com a decorativa.
	3 CONSTR NAV 1 Pal subjecte per l'extrem superior al tamboret del bauprès, per on passen els vents o caps que subjecten els botalons de floc i de petifloc.
		2 En les barques de mitjana, corda que fa ferm el botaló de proa a la part exterior de la roda.

Sardines a la brasa

2008-02-06T09:03:00.000+01:00

Dimecres de cendra. S'acaba la disbauxa i comença la Quaresma, els 40 dies de reflexió, recolliment i devoció on el desdejuni, l’abstinència, les prohibicions carnals i les limitacions crapuloses, anuncien la Pasqua.
Segons la tradició ( dic segons, per què pot venir un regidor de cultura dròpol i enviar-ho tot a pendre pel cul), avui el Rei del Carnestoltes o qualsevol dels seus representants llegeixen el testament, en què convida als ciutadans a posar fi als excessos i les exorbitàncies disbauxa i començar una època de devoció religiosa i reverències ancestrals.

Vídues ploraneres, autoritats xulesques, tinents coronels de la guàrdia civil i nens amb canyes de pescar a les mans acompanyen les despulles d’aquell que fins fa només unes hores ens incitava a una revolta matxambrada.

I segur, segur, segur que us preguntareu per què enterrem la sardina i no un plat de peus de porc, oi? Bé... si no us ho preguntaveu, se m'enrefot!!!! De totes maneres tenia previst fotre-us un rotllo!

Segons el costumari català hi ha diverses explicacions ...

“La sardina era una manera d'anomenar la carcanada o l'espina del porc, així l'enterrament de la sardina seria l'enterrament del porc per començar el dejuni de la Quaresma”

“En alguns llocs s'enterrava la figura del Carnestoltes amb una sardina a la boca. Potser per no perdre el ninot es va acabar enterrant només la sardina. D'aquí s'hauria quedat el nom. La veritat, però, és que no és un costum gens extens.”

“El dimecres de cendra és l'últim dia del Carnestoltes o el primer de la Quaresma segons com es miri. Per començar la Quaresma i havia el costum molt estès d'anar a fer un berenar a fora on es menjava peix (arengades o sardines) per començar l'època de la Quaresma. Es va començar enterrant les restes de les sardines i es va acabar enterrant una sardina. [...] Durant un temps a finals del segle XIX es van vendre petits taüts en algunes botigues per enterrar la sardina”

Apa nois, proclameu amb mi... BOTIFARRA D’OU O MORT!!!!!!!!!!!!!!!!!

Visca el rei Pellofa

2008-02-05T08:26:00.000+01:00

JA LI CANTEN LES ABSOLTES
FARTS DE BURLES I MERDERS:
VOLEN MORT EL CARNESTOLTES
ELS SENYORS DEL PMC.
PERQUÈ CALLI AQUELL QUE CRIDA
M'HAN ENCOMANAT LA PESTA.
NO EM DURAN A MILLOR VIDA,
FINS MALALT, JO SÓC LA FESTA.

PER AIXÒ MIG RENQUEJANT
HE VINGUT AMB POCA ESTROFA
MIG DIFUNT, AGONITZANT,
PERÒ JO SÓC EL REI PELLOFA.

VINT-I-NOU GENERACIONS
NO LES HA PARAT NINGÚ
HI HAURÀ PELS MEUS COLLONS
UN PELLOFA TRENTA-Ú!!!

PELLOFA XXX

Creuada

2008-02-04T10:36:00.000+01:00

Estic a punt de fer-ne 32 i tinc molt poca paciència. Amb els anys la cosa va incrementant de manera escandalosa i exponencial, i em poden acabar traient de polleguera només amb mitja frase mal dita.

Em cansa la gent que contínuament es queixa de la vida, de les circumstàncies que els ha tocat viure. Les persones abatudes i amargades que es resignen a veure passar el temps sense sentit ni esperança. Individus que amb les seves pors i inseguretats emocionals ens arrosseguen a l’abisme de la pertorbació i del desencant.

Em reventa la gent que no calla, aquells bo i no tenint res a dir s’omplen la boca de bla-bla-bla-bla-bla.... i carreguen al personal amb els jo sóc, jo faig, jo tinc, jo penso, jo compro, jo vaig i jo vinc, jo, jo i jo. Tenen la santa mania de no escoltar mai, i si ho fan només és per contraatacar amb un... doncs jo sóc jo!

I què dir dels que pretenen ser el què no són! En el paradís de la mentida i la hipocresia intenten cercar un personatge perfecte als ulls dels demés, amb experiències incoherents i un ric món imaginari buit de sentiments i carregat d’absurdes absurditats.

---- Creuada amb el món ----

Bon rotllet

2008-01-09T20:46:00.000+01:00

Per què encara que estigui colgada de feina, no vull que s'aturi
aquest bon rotllo que porto. Un somriure... siusplauuuuuuuu!!!!!!

Hei tío deixa ja d'embotar-me el cap que la lluita esta al carrer i no al fons del bar que es molt facil fer recostat a la barra la revolució.

Si, ja se que tu estas mal però jo també si lluitem per lo mateix i no en s'enfroten les dones sou qui mès teniu que guanyar en el quefer pel demà.

No pergues el temps lluita al meu costat perque la
lluita pel demà es la teua tambè.

I no tindrem pressa no ens aturarem la lluita de tots els dies ahí està
perquè bla bla bla tot el fem molt be i per la boca a mort el peix.

Perque dir que esta molt mal així ja se sap i lo que caldria es fer en volta de criticar perque qui pot dir el que quedarà per al que vinga el demà.

Hei tío deixa ja d'embotar-me el cap, que el teu roio m'aburreix, ja se que tu saps tot el que hi ha que saber, i les teues teories son nomès que així.

No pergues el temps lluita al meu costat perque la
lluita pel demà es la teua tambè.

Es precisa...

2008-01-08T09:06:00.000+01:00

Dona de 31 anys, mataronina i poc maratoniana, busca persones sense importància de sexe, raça, edat o condició, per mantenir llargues corregudes (abstenir-se ments brutes) de forma ocasional i en petites dosis. Imprescindible tenir paciència i començar xino-xano. Sense experiència demostrada i preferiblement “fondons i fondones” en baixa forma i condicions físiques lamentables.

Els interessats o els seus representants, m’haurien d’enviar un mail, especificant horaris, dates i llocs...

S’obsequiarà als assistents amb unes olivetes i una birreta de Can Margarit. (Cadascú pagant la seva part i recuperant totes les calories cremades)

P.D. No m'ha tocat ni un duro
P.D.2. He començat amb els tancaments d'any
P.D.3 Que tingueu molt bon 2008
P.D.4 No tinc temps
P.D.5 A cascar-la!

És un plaer

2007-12-21T09:02:00.000+01:00

Ho haveu vist???? Ho haveu vist tot el que m'hauria de tocar demà????

Companys i companys, amics i amigues, com que en aquestes properes setmanes no tinc la més mínima intenció de treballar gaire, m'acomiado de tots vosaltres fins l'endemà de reis... on qui més o qui menys estrenerà calcetes o mitjons, nines inflables, llits d'aigua i joguines estrambòtiques.

És un veritable plaer començar el dia amb vosaltres i poder seguir intercanviant il.lusions, experiències i desitjos. És un plaer formar part d'aquet projecte engrescador i participatiu, que ens dóna ales per somiar i aconseguir humanitzanos una miqueta més. En fi... que ja començo amb les tonteries i ara no toca! Nens!!! Que és un plaer!!!!!!!!

Un altre meme

2007-12-20T09:16:00.000+01:00

Dos dels meus tres mites eròtics (blocaires), m’han passat el mateix meme. L’He deixat córrer uns quants dies mentre trobava d’altres històries, però avui el cap no em rutlla tal i com caldria i aprofito l’avinentesa per passar per l’adreçador. Vinga som-hi

1-Jo 10 anys enrera. En tenia 21 i estava apunt d’acabar amb una relació de joventut, d’aquelles que vas fent vas fent i a la que te n’adones ja han passat quatre anys. Vaig descobrir l’IRC i tota una fauna cibernètica de depravats i malalts mentals. Ja treballava aquí

2-Jo 5 anys enrera. Per contra feia pocs dies que havia conegut un pelut que m’havia de canviar la vida... bahhhhhh no va arribar ni a setmana santa. Seguia treballant aquí i entrava i sortia de casa els meus pares al meu antull. (Paraula lletja per nassos, oi?)

3-Jo fa 1 anys. A la majoria, ja us coneixia i intentava fotre cops de mall dia si i dia també. Per aquestes èpoques se’ns va acudir casar-nos i llençar la casa per la finestra. Evidentment treballava al mateix lloc i a la mateixa taula

4- Ahir (19 de desembre). Durant el dia res a destacar, papers, factures, sobres i clients. Al vespre un gotet amb l’Albert que feia molt que no ens veiem i una xerradeta telefònica amb l’Enric.

5- Avui (20 de desembre). Seguirem la tònica d’ahir amb el cap pensant en el mega pont que ens espera! A la tarda oculista (upsssss!!!!!!!)

6- Cinc cançons de les quals em sàpiga la lletra: La majoria d’en Llach, dels Brams, de la Trinca, dels Esquirols i dels Pets. Si ja... sóc una catalufa pudent! :P

7- Cinc llocs per visitar. Qualsevol racó de l’Àfrica, la tardor a la Garrotxa, l’India i el Nepal, la bella Argentina i Islàndia i els seus llacs i volcans.

8- Cinc coses que m’agrada menjar – Els formatges, com més forts millor. Els patés i foies ben colesteròlics, la xocolata de tots colors i totes les textures, les patates bullides ben fredes i les truites de la meva mare.

9- Cinc joguines preferides – Les Nancys, les Barbies, les Barriguites, els Clicks de Playmobil i les cuinetes

10- Cinc distribucions de GNU/Linux preferides: Mandeeeeeeeeeee????????????

11- Cinc persones a les que passo aquest meme: a l’Alba Pujol, a la Robelfu, a en Xexu, a en David Codina i a en Charlie

Atrapasomnis

2007-12-19T08:14:00.000+01:00

Fa un parell de setmanes, va arribar a les meves mans un atrapasomnis de color blau, amb unes delicades plomes i uns vidrets amb forma de rombes ple bufons.

Els entesos en la matèria; que no sé si son bioquímics, parapsicòlegs o metafísics documentats, vaticinen unes nits plàcides i un descans absolut amb un trasto d’aquest penjat sobre el capçal del llit.

El caçador de somnis, originari dels indis Oneda, permet (en teoria, clar) que els bons somnis arribin al nostre esperit a través del forat situat al centre de la teranyina, i els malsons quedin atrapats, per desaparèixer durant els primers rajos del sol. Tot això com a llegenda està molt bé, però que collons passa a l’hora de la veritat?

La menda lerenda amb una fe que mou muntanyes, va col·locar l’andròmina a l’habitació sobre l’atenta mirada d’en D i la Trufa. Ells ja saben que em falta un bull, però després de tants anys hem après a conviure amb aquesta alteració com a una evidència anecdòtica.

No solo tenir terrors nocturns gairebé mai, de fet no recordava l’última vegada que un somni angoixant m’havia fet saltar del llit. Efectivament i com la majoria de mortals, tampoc fantasiejo cada nit i si ho faig l’endemà no ho recordo. Era un amulet preventiu a llarg termini, i una ajuda per l’aparició de somnis de caràcters diversos. (Ejem, ejem)

No creia que la cosa agafés una magnitud tan bèstia ni que durant dues setmanes hagi estat tantes hores desperta... odi, tenebres, guerres, fam, morts, foscor i ni un putu rastre d’erotisme ni sensibilitat. Quins nassos i quina estafa! I jo que encara crec en les fades bones....

Pors

2007-12-18T08:22:00.000+01:00

Diguéssim que sóc poruga de mena. Per ser més exactes, poruga i fòbica compulsiva.

Mentre jo tot just aprenia a posar els peus als pedals de la bici , els nanos de la meva edat feien curses maratonianes al llarg de la geografia maremenca, i durant el meu llarg aprenentatge sota l’aigua, n’hi havia que ja competien pels 400m estils els 200m esquena i els 600m papallona. Evidentment no se m’acudiria mai llençar-me per un pont, ni baixar barrancs ni torrents negats d’aigua, i la darrera vegada que vaig pujar sobre un cavall la pobre bèstia va perdre va la meitat dels pels de la seva majestuosa crinera. El que ja no us explicaré serà el “tinglado” que vaig organitzar per pujar i baixar de la sella...

Sóc de les que no pot passar per un carrer fosc, sense abans estar completament segura de cap home amb barba i destral esmolada em pugui trepitjar els talons tot simulant a en Jack el Destripador.

També sóc una peliculera nata capaç de muntar-se un triller de terror sense cap ni peus i greument perjudicial per la meva salut mental.

M’espanten els sorolls que sento cada dia des de el llit. El cruixit de les parets, el xiuxiueig de les velles canonades, la remor de la nevera, l’escàndol del compressor del veí que s’encén i s’apaga, el dringar d’algun metall que fa moure el vent, els crits d’alguns despietats que passen pel carrer a la matinada...

Sóc una hipocondríaca incompresa i pendent de totes i cadascuna de les senyals del meu cos. És tal aquesta obsessió que puc arribar a “crear-me” una malaltia fictícia encomanadissa i incurable.

Em fa pànic no arribar a final de mes degut a una mala administració monetària temporal.

Tinc una sensació molt rara cada vegada que entro en una església o en un temple de culte. Em sembla que és la primera vegada que ho explico a algú... però em marejo. No sé si els meus ulls no assimilen la foscor de l’oratori o si la pudor de l’ incesiari se m’agafa al coll, el cas és que em dóna l’ impressió de que m’hagi de fotre de cap i perdre el control de la situació. Les cames em fan figa i el cor se m’accelera provocant una suor freda, d’allò més angoixant.

I és que així no es pot viure tranquil!!!!!!!!!!! Com us ho feu vosaltres per superar les pors i no bloquejar-vos en l’intent? Quina actitud teniu davant situacions desagradables i de màxima tensió?

Tolerància Zero

2007-12-17T08:39:00.000+01:00

Què pots dir?

Què ets?

Quan decideixes?

Què saps?

Qui ets?

Que esculls?

Què vols fer?

Vas segura?

Qui et trepitja?

Qui t’obliga?

Com et mires?

De qui?

Com sóc?

Qui et protegeix?

Què dónes?

Què has d’escoltar?

Què sents?

Què tems?

Què desitges?

Com reps?

En què creus?

Quantes som?

Amb qui vas?

Com tries?

Què controles?

On vas?

Com seràs?

Com t’acceptes?

Qui et senyala?

On abandones?

Tu et fas el camí!

Tantes prohibicions no poden ser bones...

2007-12-11T08:25:00.000+01:00

Vint raons per no haver-me aixecat del llit

2007-12-10T08:49:00.000+01:00

Perquè és dilluns i només és un quart de 9.

Perquè després de 4 de dies de llevar-me tard ... la cosa costa!

Perquè encara no som independents.

Perquè en D. està de vacances i fa molta ràbia.

Perquè en Roger de Porca Misèria és un dat pel cul.

Perquè el Barça pateix.

Perquè s’acosta Nadal i em venen arcades.

Perquè no tinc ganes de fotre absolutament res.

Perquè la gent segueix provocant incendis.

Perquè a Alacant ja no es veu TV3.

Perquè Rodríguez Zapatero és un llop amb pell de xai.

Perquè després de moltes setmanes, avui he dormit d’una tirada.

Perquè el 12% dels barcelonins viu en la pobresa.

Perquè em fan mal els ovaris.

Perquè avui tenim assemblea de gegants i em fa mandra.

Perquè no faig res més que badallar.

Perquè els Pérez han traït als Camañes a la Masia de 1907.

Perquè la ministra de foment és inútil.

Perquè avui és el dia dels Drets Humans.

I perquè em dona la gana!

Parla per aquesta boqueta

2007-12-04T08:17:00.000+01:00

Molt gentilment en Doommaster em va passar un meme. Un d’aquells que pretens esmerçar-t’hi i que tens claríssim cap a on vols enfocar-lo.

La cosa estava en triar una part del meu cos que destaqués per alguna raó o l’altre, alguna zona bonica o útil que em cridés l’atenció per el seu atractiu o el seu potencial.

Vaig pensar de seguida amb l’orella dreta. És petita amb el lòbul rodonet i delicat, sempre capaç de carregar una arracada ben llarga i grossa. I per què la dreta i no l’esquerra? Doncs per un parell de piguetes de color xocolata, que li donen un toc exòtic i sensual.

Les fotos varen ser un desastre. Les pigues no s’apreciaven i la imatge del seu interior no em va acabar de fer el pes. De totes maneres, ja us l’ensenyaré un altre dia...

Seguidament se’m va acudir l’ull. Tant era el dret com l’esquerra. Diguéssim que criden l’atenció per la seva forma ametllada i seu color verd oliva amb tonalitats grisoses.

Jo tota cofoia, m’encasto la càmera a l’ull procuro no obrir ni tancar les parpelles. Però heus aquí el factor sorpresa.... em descobreixo unes arruguetes finetes sota els ulls i unes bosses que m’arriben al melic. Auuuuuuuu tornem a fer canvi de foto.

I sembla ser que a la tercera va la vençuda!!! Aquella que empro per petonejar, per riure, per menjar, per parlar, per beure, per cantar, per bufar, per xiular, per xuclar i per tantes altres coses que ara no em venen al cap.

Recepta per a preparar una vida feliç (Jorge Bucay)

2007-12-03T08:37:00.000+01:00

Pren uns quants mesos sencers, d'un any qualsevol, neteja'ls d'amargor, de rumors, d'odis i de gelosia fins deixar-los tan nets com et sigui possible.

Talla cada mes en 30 o 31 parts. No intentis cuinar tota la fornada de l'any junta, prepara només una porció petita cada vegada.

Barreja-ho cada dia amb una part de coratge, una de treball, una de constància i una de paciència

Afageix aparts iguals: esperança, solidaritat, bondat i fidelitat.

Aromatitza amb una part d'oració, una de meditació i algunes bones accions.

Assaona la barreja amb bastant bon humor, un rajolí d’inconsciència i un toc de bogeria.

Aboca-ho en un gran recipient untat d'amor i cuina'l amb entusiasme.

Decora'l amb alguns somriures i serveix-ho amb calma, generositat i alegria.

... i llest! A gaudir de l’exquisit menjar...

PA-TA-TA

2007-11-28T09:14:00.000+01:00

Va, comporteu-vos que farem una foto per a la història....

Josep Lluíssssssssssssssssssssssssssss!!!!

A galopar

2007-11-27T09:40:00.000+01:00

Per als prims, per als grassos, per als alts, per als baixos, per als optimistes, per als pessimistes, per als d’allà, per als d’aquí, per als originals, per als calculadors, per als que llegeixen, per els nostàlgics, per als independentistes, per als que escriuen, per als primers, per als últims, per als del Barça, per als responsables, per als compromesos, per als que treballan, per als romàntics, per als ecologistes, per als que t’estimen, per als que no t’estimen, per als que t’estimen molt, per als que t’estimen poc, per als castellers, per als nudistes, per als supersticiosos, per als solidaris, per als astronatutes, per als pallassos, per als actors, per als que viuen sols, per als que viuen junts, per als que fan petons, per als que reben petons, per als grallers, per als homes, per les dones, per als músics, per als transparents, per als que disfruten, per als forts, per als senegalesos, per als que participen, per als que viuen, per als que sumen, per els que no callen, per vosaltres, per nosaltres, per tots, per mi....

(Per què un dia et lleves i dius... avui tinc ganes d'escoltar el teu crit i seguir la teva lluita!!!)

Txin-Txin

2007-11-26T08:48:00.000+01:00

Ja em perdonareu si avui em faig pesadesa cantant les excel·lències de la trobada del dissabte. Ja em sabreu disculpar si us comento que vam menjar com a lladres i beure com a dipsomaníacs compulsius, però és que no hi va faltar de res. Com dirien els del país veí...estic pletòrica de contenta!

Tones d’alcohol ens embriagaven les facultats psíquiques i físiques i ens desnuaven de vergonyes i tabús. Va ser com la continuïtat d’alguna cosa que teníem a mitges, la reafirmació d’amistats amb persones sinceres i l’afinitat amb blocaires o no-blocaires que fins ara tenia allunyats de la meva vida cibernètica.

Van ser dotze hores ininterrompudes de riures i més riures, de confessions i sorpreses, de jocs i cançons. I és que en Farlopa és un crack, un líder nat sense pels a la llengua, amb una voluntat de ferro per estirar del carro i encapçalar un discurs fresc, jove engrescador i vital. Gràcies per tot!!!

Per cert.... algú va veure l’anada de l’olla d’en Joel Joan i el seu Porca Misèria?

Vins, caves, formatges i patés!

2007-11-23T09:00:00.000+01:00

Salut Blocaires!

Els vins i els caves ja estan en la temperatura ideal. Els formatges i els patés desprenen una flaire exòtica i perfumada. La vedella melosa i el porc suau i tendre.

Demà ens n’anem de fiestuqui!!!!!

Diuen que una parella glamurosa, amb clavells vermells a la solapa, ens vindrà a rebre a l’Hotel Ciutat d’Igualada.

La resta... l’ambientarem nosaltres!

Apa som-hi!, Aixequem el puny i degustem els productes de la terra!!!

Giralluna

2007-11-22T08:34:00.000+01:00

GIRALLUNA és on tot es capgira, un oasi fet a mida entre la il·lusió i la realitat, un lloc on els mims parlen, l’il·lusionista es desespera, l’equilibrista ho aguanta tot, el malabarista està malalt de gravetat i el músic és de pronòstic reservat.

Benvinguts a l’espai on tot por ser, on els arbres són paraigües i la lluna és de paper.

Aquí us espera el Marcel que és pallasso, especialista en posar el peu a la galleda i ensopegar moltes vegades amb la mateixa pedra.

Com qui no vol la cosa... un fet quotidià acaba convertint-se en espectacle i a l’hora l’espectacle es transforma en la cosa més quotidiana.

Hi ha coses que li surten bé, hi ha coses que no tant... però millor, perquè fan riure!!!

L’espectacle al seu punt, ben enplatat amb un toc de màgia, música, circ, mim... està preparat!!!

No deixem que es refredi, hi estan tots convidats!!

Us esperem hi ha lloc per a tots, com deia el poeta, qualsevol dia pot sortir la lluna!!! Ni que sigui de paper.

Uns pilars

2007-11-20T08:42:00.000+01:00

Força, equilibri, valor o seny?
Un castell?

Castells de dretes o d'esquerres?
Deixaries que el teu fill fos enxaneta?

Possible nom per una colla?
Una plaça?

Una colla?
Saps taral.lejar el toc de castells?

Uffffffffffff que llarga se m'ha fet, aquesta temporada!!!!!!!!!!!!

Les portes del cel

2007-11-17T14:48:00.000+01:00

Sovint em deies que no volies pensar-hi. Que quan arribés el moment del comiat intentaries estar preparat , aprofitant els darrers instants del seu silenci i tots els somriures de la seva tendresa.

Sovint em deies que tenies milers de bocinets del cor escampats en un abisme de tristesa.

Sovint em deies que la teva ànima havia deixat de brillar i que no trobaves paraules per descriure la nostàlgia profunda d’episodis que, malauradament, ja no es repetiran.

Sovint em deies com de desolats es trobaven dels teus sentits, degut al seu patiment i desesperació.

Sovint em deies que no volies pensar-hi. Que quan arribés el moment del comiat intentaries estar preparat...

T’estimo molt peque!!!!

LLepafils i primmirats

2007-11-14T17:29:00.000+01:00

No només em fot nerviosa la gent que té prejudicis a l’hora de menjar, si no que em pot arribar a ofendre veure un plat a taula amb restes d’aliments gairebé sense tocar.

Amb els anys he anat millorant el meu paladar i a part d’adquirir bouquet , aroma i sabors intensos (je, je, je) he aconseguit entusiasmar-me tant amb el dolç, com amb el salat, tant amb la carn, com amb el peix, tant amb les bledes, com amb el fetge d'ànec a la salsa de porto.

Qui més qui menys ha estat llepafils i dolent per endrapar segons què. El que feia gaires escarafalls, repetia de pèsols per dinar, per berenar i per sopar, i el que tenia problemes amb les sopetes, sovint jugava amb el plat fins a escampant-la tota per damunt les tovalles.

Jo era d’aquestes... fent pilons de cigrons i repartint el peix entre el tovalló i la màniga del jersei, fent caure de desesperació a aquells qui es proposaven fer-me créixer. Uffff... quin calvari de tia!

A lo que anàvem; m’agrada molt veure la gent que gaudeix menjant, sucant pa i repetint tantes vegades com faci falta. M’encanta mirar els plats plens de colors i textures, mentre els seus comensals degusten cada queixalada com si fos l’última cosa que fessin en aquesta vida. Els ohhhhsss i els mmmmsssss, acompanyats d’olors i sabors celestials, són l’ingredient màgic de vetllades gastronòmiques on és possible degustar platets de combinacions insòlites.

Arribats a aquest punt de sibaritisme i recreació culinària, per què sempre hi ha un perepunyetes que pregunta... Porta formatge?????????

Avui m’agradaria mirar-vos per un foradet, i saber si sou massa maniàtics a l’hora de menjar.

Serradilla del Arroyo

2007-11-13T18:32:00.000+01:00

I és que avui en dia, tothom s’hi veu en cor de vendre calendaris eròtics!

Les iaies picants

2007-11-12T20:24:00.000+01:00

Em noto neguitosa i expectant. Fa dies que no puc dormir i sento que em falta l’aire per l’arribada d’un esdeveniment d’aquesta magnitud...

Tornen amb cinc talles més de pit que fa deu anys, amb arrugues inexistents, els pòmuls més marcats i un saber estar que espanta. Qui més qui menys té criatures; un total de set i tants amants com a dies de l’any hi ha. Les nenes picants estrenen àlbum i gira mundial.

Amb aspecte serè i madur, sense deixar de banda la feminitat i sensualitat que desprèn cada racó de la seva pell, les Spice Girls ens anuncien un recorregut per 11 països, incloent-t’hi el país veí. Correu, correu...Que això s'esgota!

La seva suposada seriositat i elegància, és l'eina fatal per enlluernar a "jovenets de 30 anys", (amb l'ajuda d'unes calcetes de blonda i d'uns mini sostens amb els pits ben enxovats, clar!)). Casposes i ràncies, s’han marcat el clar objectiu de no tornar-se a quedar embarassades... això posaria en perill la seva exitosa tornada!!!

Les reines del pop, ja són aquí! Us agraden les nines de silicona?

Que ens està passant?

2007-11-12T08:23:00.000+01:00

"Cap a l'any 2025 més de 4 mil milions de persones, la meitat de la població mundial, no tindrà accés a l'aigua potable”

“La falta d'aigua potable és l'origen de moltes malalties”

"Farien falta tres planetes com el nostre si tothom tingués el nivell de vida d'un europeu"

"L'esperit mercantil i l'afany de lucre han fet més bé per moltíssima més gent pobra que tot l'ajut humanitari i tots els crèdits tous concedits per tots els governs i totes les ONG del món juntes"

"Estimem més quan cerquem estructures justes que quan remeiem les conseqüències de les estructures injustes"

"La despesa militar mundial és 20 vegades superior als diners necessaris per eradicar la fam"

"Produïm entre tots, però no ens repartim el producte entre tots

"Els ingressos de les 50 empreses més grans del món són més elevats que la renda conjunta de 160 països "

"A Espanya hi ha 8 milions de pobres, el 20 % de la població"

La vuelta al cole

2007-11-07T18:34:00.000+01:00

A vegades aterrem en indrets que mai hauríem ni ensumat, ni imaginat de ser-hi.

Això mateix em va passar ahir al vespre; plantada dins d’una situació totalment rocambolesca i experimentant un moments sobrenaturals.

Feia molts anys tenia una assignatura pendent amb el flabiol. M’havia proposat milers de vegades d’ apendren o com a mínim intentar tocar unes notes... però pel moment se m’havia resistit.

Ahir amb el flabiol en mà i engrescada com una mala cosa, em vaig endinsar en el fascinant món de la música tradicional. Com ja sabeu, us parlo d’un instrument de vent, de la família de les flautes que es toca amb una sola mà.

Asseguda en un pupitre d’adolescents rebotats, els meus ulls no donaven crèdit a l’esceneta en que jo soleta m’havia submergit. Reia i reia i mirava els meus companys amb una estupefacció humorística i estrambòtica.

No m’havia topat amb virtuosos del flabiol, ni amb frikis cumbaieros. No compartia classe amb 25 “tius buenus”, ni amb set ciències empalagosos. No era un grup qualsevol i de seguida vaig veure lo complicat que seria poder compartir-hi una cerveseta o una conversa d’aquelles que fan època.

Des de la meva cadira, els observava i reia.

Que enriquidor serà tornar a classe, amb nens de 9 anys!

En Rockytu

2007-11-06T16:50:00.000+01:00

Hi ha poca gent en el món que em causi una reacció al·lèrgica amb èczemes i foròncols incloses. Darrerament m’he entestat en trobar la manera d’avergonyir a alguns polítics i pseudo intel·lectuals amb idees i pensaments equivocats, fotent un bon cop de mall. Mai fins ara li havia tocat el torn a un esportista (o això juraria), i menys a un campió del món de l’especialitat que sigui, però es que ja en tinc els collons plens.

Jorge Lorenzo, pot ser un gran pilot, un gran mallorquí, un gran bicampió, però per damunt de tot és un gran gilipolles.

Amb els seus espectacles egocèntrics i amb el caràcter xulesc amb que ens té acostumats, en Lorenzo de moment no ha fet gaires amistats. La fama i els calers li han pujat al cap de forma desorbitada i ens regala bufonades patètiques fent l’orangutan pels circuits.

De moment els del Cola-Cao no l’han fitxat... bona senyal. Sempre he pensat que eren persones assenyades, tant o més que els de les Natilles Danone. No m’imagino a la mare del Rockyto dient... Dicen que lloró como un niño, que quereis? Es un niño!

Me'n vaig!

2007-10-31T08:32:00.000+01:00

4 jerseis
2 pantalons
4 parells de mitjons
Roba interior necessària i de recanvi. No fos cas...
1 botes
1 bambes
1 anorac
2 llibres
Tranquil·litat...

Ho haveu vist que faig pont, ho haveu vist?????????

D'imbècils diversos

2007-10-29T21:17:00.000+01:00

Em sembla recordar que fa més d’un semestre l’Ignasi em va passar un d’aquells memes que tens ganes de fer, però no saps per on començar. Jo aleshores no tenia el cap sobre les espatlles i vaig deixar anar passant els dies, fins quedar en l’oblit.

Les variacions climàtiques, els fenòmens naturals i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle era el tema a tractar.

En Mariano en aquella època feia el ridícul (com sempre), però no d’una manera tan descarada. El teníem per un politicutxo mediocre i llepaculs, capaç fins i tot de fer-nos llàstima per l’estrepitosa derrota que tothom li vaticinava.

L’Hem deixat fer… massa… primer un discurset institucional del dia de la Hispanitat, animant-nos a sortir al carrer i ara la història del seu primo…

Yo de este asunto sé poco, pero mi primo supongo que sabrá. Y entonces dijo: ‘Oiga, He traído aquí a diez de los más importantes científicos del mundo y ninguno me ha garantizado el tiempo que iba a hacer mañana en Sevilla’. ¿Cómo alguien puede decir lo que va a pasar en el mundo dentro de 300 años? No lo sé, es un asunto al que hay que estar muy atentos. Pero, en fin, tampoco lo podemos convertir en el gran problema mundial. Hay otros problemas más importantes, como los problemas del sector energético.

I jo em pregunto... voleu dir que això no és una conspiració que li estan fent? O veritablement pot haver-hi algú tan tremendament imbècil per pretendre ser president de govern, amb un grau tan elevat de deficiència mental?

Segueix Mariano, segueix regalant la presidència!

Més Senegal

2007-10-28T19:29:00.000+01:00

Només tornar del Senegal, vaig comprometre’m a enviar una carta a la directiva del Barça explicant-los la nostra experiència i la nostra visió d’un país estancat en la misèria i enlluernat pel somni europeu.

Al Senegal la majoria de nens i adolescents tenen veritable devoció pel club català i així ho mostren sense avergonyir-se’n ni amagar-se’n. Juguen sense calçat a coses molt simples; animalets fets de fang, ninetes de drap i pilotes de plàstic pels més afortunats, això si… sense deixar de somriure.

Els seus brillen d’una manera especial i gaudeixen de les petites coses de la vida. Res a veure amb la nostra canalla, que tips i farts de tantes joguines són incapaços d’assaborir i valorar tot el que tenen.

Els nens del Senegal somreien amb el Barça i el meu cap no deixava de barrinar. Pensava en la grandesa del meu club i amb els calers que hi podrien invertir. Volia un gest generós per engrescar a aquells petits cracks, amb els ulls fixats en Catalunya i en Europa. Necessitava el compromís ferm d’un acte solidari, del que em pogués sentir satisfeta i recompensada.

Per sort, algú altre també hi havia pensat.

La Fundació FC Barcelona, amb el suport de l’organització senegalesa ‘ASBEF’, la catalana “Fundació Barcelona Sida 2002” i l’ajuntament de Richard Toll, han portat a terme el projecte de creació d’un centre solidari, dirigit a la infància que oferirà assistència mèdica i promourà l'educació i l'esport.Una inversió extreta del 0,7% dels ingressos de la Fundació per a realitzar programes de cooperació internacional.

Permeteu-me doncs, que avui estigui exultant i permeteu-me també que us mostri algunes de les nostres fotos.

Per molts anys, Barça!

Aquest estiu...

2007-10-25T18:58:00.001+02:00

Amb la sensualitat de l’estiu, els cossos gairebé sense roba i la suavitat dels moviments corporals, la gent embogeix i les hormones es disparen, destapant els desitjos i fent florir pecats carnals dins un jardí de plaer.

És a l’estiu quan més predisposats estem a arrambar-nos i a petonejar-nos.

Quan ens relaxem tot perdent l’ oremus i les vergonyes.

És el moment propici per trobar parella, i també per deixar la que ja tenies.

Recuperem amistats i batalletes de joventut.

No hi ha límits ni fronteres per a la imaginació.

Bevem com animals i fumem com carreters.

Uffff.. quines coses tan rares he vist aquest estiu!!!!!!!!!

Envia'ns la teva versió de l'Himne Nacional

2007-10-25T08:48:00.000+02:00

Público convoca un concurs per a la lletra de La Cara B del Single de l' Himne Nacional d'acord amb les següents bases:-->

-PRIMERA: Podran concursar tots els espanyols (orgullosos de ser-ho), immigrants amb o sense papers, alemanys amb residència a Mallorca i també catalans de qualsevol raça, sexe o religió.

-SEGONA: En les lletres es valorarà de forma especial: l'astracanada patriòtica, la rima assonant, la facilitat per taral·lejar-la amb una taxa d'alcoholèmia superior al 2,3%, les al·lusions a plats regionals, a verges (del Pilar, Santina de Covadonga, de la Rosada, etc.) i a les grans aportacions d'Espanya a la cultura universal, entre d'altres: el futbolín, la fregadora, els jesuïtes, la Guàrdia Civil i l'Aliança de Civilitzacions.

-TERCERA: El Jurat apreciarà de manera especial les mencions a la tolerància, la igualtat, el carril-bici, l'orgasme simultani, la integració i altres semblants al·lusions al compromís total amb el bon rotlle a escala planetària.

El Jurat serà compost per molt destacades personalitats de la percussió, la cultura, la filatèlia i el nudisme espontani i exabrupte, i sota la presidència de Rafael Reig. La seva composició s'anunciarà en el moment oportú.

El premi serà una jornada de treball (no remunerat) en Públic, seguida de l'habitual tercer temps al bar de baix i en companyia de destacats membres de la redacció.

S'acceptaran trameses de lletres, enregistraments sonors o en vídeo, lletres cantades a l'oïda del president del Jurat i fins i tot a tarareos etílics gravats en crosta d'arbre.

El nou tècnic informàtic

2007-10-23T18:48:00.000+02:00

Quan va aparèixer pel despatx, els nostres ulls no van acabar d'assimilar la còmica imatge del tècnic informàtic que ens havien designat. Deixat, gras, calb, mal guarnit, amb una veu particularment aguda i unes ungles brutíssimes, va entrar per la porta amb curiositat i expectació.

El vaig adreçar al kit del problema i molt amablement va repassar-nos un per un tots els terminals.

De lluny ens el miràvem somrient per sota el nas, amb un to burleta i insolent, com si tots els tècnic informàtics haguessin de ser tallats pel mateix patró. Com si tots haguessin de vestit amb “trajo” i corbata.

Li regalimava la suor galtes avall i cada vegada que anava per terra, ens deixava veure un tros de cul pelut. Vam riure una estona llarga, preguntant-nos de quin zoològic l’havien tret.

Que injustos!

Amb una cara de bonàs que el delatava, el tècnic era un pencarire servicial i atent que buscava solucions i ens obsequiava amb totes les alternatives possibles. De mica en mica vam deixar de banda les rialletes estúpides per centrar-nos en la persona i en les seves qualitats humanes.

Per què som tan rematadament idiotes i per què tenim la santa mania de jutjar tan a la valenta?

Bogeria

2007-10-18T20:42:00.000+02:00

La primera copa és per a la set, la segona per a l’alegria,

la tercera per al plaer i la quarta per a la bogeria.

Quina crisi?

2007-10-17T21:20:00.000+02:00

Normalment la gent pateix símptomes un xic peculiars just el dia que fa 30 anys.

Deprimits senten com la joventut ha quedat enrere, tenint més responsabilitats de les que voldrien tenir i més despeses que ingressos. Es descobreixen unes creixents potes de gall just damunt d’unes blavoses bosses que guarneixen els ulls, mentre s’adonen que tenen una papada de l’alçada d’un campanar, curiosament nascuda aquella mateixa nit.

Els més afortunats fan malabars per aconseguir tapar-se les canes. D’altres ja no tenen més remei que tenyir-se i els que han trepitjat merda...no tenen ni un putu pèl al cap!

Els encara solters, han deixat d’anar de “picos pardos” per una qüestió merament generacional i diumenge rere diumenge han d’aguantar a la iaia amb el discurset de .... “et quedaràs per vestir sants” o ... “se’t passarà l’arròs, nena”. Tremendu, tremendíssim!

Alguns encara afins a la guerra discotequera, allarguen la seva post adolescència per secula seculorum, com si d’un síndrome de Peter Pan es tractés. Ridículament ridícul, es passen els diumenges estirats al sofà, amb una injecció intravenosa directe al rec sanguini. Quina estampa més patètica!

Els aparellats no ho tenen gaire més fàcil, si voleu que us sigui sincera. Potser s’estalvien el sermó de la iaia, però han de trampejar amb totes les sucursals bancàries de la comarca per acabar hipotecats fins a les celles. El somni que cada nit ens acompanya, oi?

Es foten un fart d’anar de casaments i de rebre nuvis, rams i lligues, però ells ni es plantegen fer cap cas, ja que l’economia no està per hòsties.

Tips de comprar "peleles" per a les criatures dels amics, noten com aquell instint maternal que tenien es va esvaint molt a poc a poc, ben al contrari de l’instint de propietat, que cada dia és més gros... jo tinc, jo posseeixo, jo faig, jo vaig, jo sóc.... Jo, jo, jo i jo!

Rareses rares o excentricitats diverses. Teniu crisi vosaltres?

15 d'octubre

2007-10-15T09:04:00.000+02:00

Avui és 15 d'octubre del 2007. El dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs. Queden 77 dies per finalitzar l'any, en els quals hi comptem 11 dissabtes i 11 diumenges, quatre festivitats marcades en vermell (en realitat són 5, ja que una ens cau en dissabte. Cagum tot!) i només pels enxufats...4 possibles ponts.

Quin fart de fer veure que treballem ens hem de fotre. Hòstia santa...només de pensar-hi em tremolen les cames!!!!!

P.D. Funcionaris i mestres van per lliure (com sempre) i no s’inclouen en aquesta planificació!

Xarrupa que vessa

2007-10-10T18:32:00.000+02:00

El líder del Partit Popular, Marianu Rajoy, insisteix i torna a tocar els nassos amb allò de la unitat d'Espanya...

Avui en un dels seus estel·lars missatges, més propis de l'època paleolítica que del moment que vivim, ens demana que manifestem amb franquesa el nostre orgull de ser espanyols.¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿...Però aquí no s'acaba la cosa!! El tiu a més a més preten que tots fem un gest. Un gest per mostrar la satisfacció que tenim al cor. Quin cor? Quina satisfacció? Quina merda seca? Mandeeeeeee???

Aquest home és un extraterrestre vingut del més enllà, o simplement un desgraciadet que voreja el gilipollisme permanent?

He rumiat tota la tarda i no hi trobo cap pega, si ell vol un gest, un gest tindrà...RAJOY, XARRUPA QUE VESSA!

Ciutadans, altre vegada!

2007-10-09T09:49:00.000+02:00

M’he llevat amb un mal de cap d’aquells que fan època i amb l’impressió de que avui tot va en ralentí, amb una lentitud desesperant i extrema. Crec que durant aquesta nit, algú ha variat considerablement les dimensions del meu cervell i ara no deixa de bellugar-se d’un costat a l’altre del cap. Pim, pam, pim, pam... ara vinc i ara torno.

M’He somiat al bell mig de la Plaça Sant Jaume, entre quatre arreplegats exasperats. Em sorprenen els seus clams reivindicatius, d’un caire feixista que fa por. Criden “Libertat!, libertat!” i a mi se m’envà el cap. El món em dona voltes i no tinc cap punt de referència.

Banderes rojigualdes i senyores amb entrepans de xoriço. Diuen que defensen les institucions democràtiques, però a mi em sembla haver aterrat als “Pallasos de la Tele”... us enrecordeu de “L’Havia una vez un circo”?

Venen autobusos d’Èrmua i encara no entenc com han pogut treure tants avis dels geriàtrics... quin poder de convocatòria!

Ara veig senyores amb entrepans de mortadel•la. Es veu que en reparteixen a tort i a dret! No puc arribar a veure si és d'olives o de pistatxos, però fa bona pinta!

La gent alça unes banderoles, no llegeixo ben bé que hi posa, Ciu? Ciuta? Ciutadans? A vosaltres us sona? Diuen que odien els nacionalismes i s’omplen la boca de llibertat i igualtat. Les cames ja no em responen i amb prou feines m’aguanto dreta.

Canten l’himne espanyol. Bé...no canten per què no té lletra i fan el ridícul. El ridícul a la Plaça i el ridícul a les urnes.

Caic a terra en rodó, mentre continuo sentint-los vomitant bilis... COP DE MALL, COP DE MALL, COP DE MALL!

A l'imbècil de Figueres

2007-10-08T08:22:00.000+02:00

Fa poquet he encetat una nova secció d’aquest bloc que la podríem titular “animalades diverses”, degut al seu tarannà poca-solta i groller. Les frikades més immenses de la xarxa, s’apleguen sota un llençol d’imbecil·litat punyent per endinsar-nos en un món d’individus estrafolaris i de bojos fanàtics.

Existeix un paio a Figueres, sense vergonya ni senderi, al que li hauríem d’explicar alguna coseta.... (Nenes, al ataquerrrrrrrrrrrrr)

Gordo, bajito y feo, 38 años, pero con casa, coche y pasta busca chica (Figueres)

Fecha: Jueves, 20 de septiembre de 2007 20:33
6722 personas han visto este anuncio

Como las tías de hoy en día vais a lo que vais, la personalidad, los sentimientos y la honradez no cuentan para nada y vais a chupar del bote lo que podáis, busco lo que hay. Busco chica entre 20-40 años, que se acueste conmigo de vez en cuando a cambio de que le pague algun que otro caprichito, los cubatas si algún dia quieres salir conmigo, una comida, un viajecito de fin de semana, se venga a bañar en la piscina de mi casa en verano, ya sabes lo que quiero decir. No te pediré que me quieras, que me aprecies como persona, que seas mi amiga. Solo que estés dispuesta a darme algo que incluso los mas feos necesitamos, y me trates con un mínimo de respeto. Yo seré agradecido y respetuoso contigo, y espero que también lo seas tu conmigo No estoy dispuesto a irme de putas, primero por que no me gustan los clubs, me parecen cutres y grotescos, y por que no me puedo imaginar follar con una mujer a la que esta misma noche ya la han sobado y follado cinco camioneros recién llegados de Francia o de mas lejos, con el subsiguiente déficit de higiene personal. Una condición: Farloperas abstenerse. La última que me hizo el cuentecito se pulió casi 5000€ en La Blanca en menos de cinco meses. No pasa nada si te apetece de vez en cuando, pero si tengo la impresión de que tienes un problema de drogas, tomarás las de Villadiego más rápido que canta un gallo. No importa realmente la edad, ni el físico, ni si tienes otros chavales por ahí, ni si eres delgada, gorda, tetuda o plana de pecho. Limpita, eso si. Yo me ducho cada dia, espero lo mismo de ti. Yo te mimaré hasta cierto punto, mientras no me faltes al respeto, no intentes desvalijarme, no me traigas a toda tu familia a casa de rebote, a pasar el fin de semana y no me metas purria en mi casa. Sientes curiosidad?
Id#: GI114690

Meme

2007-10-04T15:25:00.000+02:00

El dijous quan estàs mancat d'idees i inspiració, sempre va bé un meme! Allà voyyyyyy!!!!!!!

1.-Quan temps portes com a blogger?

Vaig caure en la temptació, un dilluns de mitjans de febrer del 2006.

2.-Com vas saber de l'existència dels blocs?

Molts dels meus amics tenien un fotolog i a mi això de les fotos em cridava molt l’atenció. Ni corta ni peretzosa vaig seguir una sèrie de passos per donar-me d’alta i ohhhh... quin horror...havia creat un bloc en comptes d’un fotolog!!!

I què cony havia d’explicar, si no en tenia ni puta idea d’escriure... I així durant els darrers 20 mesos!

3.- Digues 5 blocs que segueixis diàriament?

Des de que conec el Feedreader, tots els blocaires de la llista que van actualitzant, més algun que encara no he tingut temps d’incorporar.

4.- Ets lector anònim d'algún blog?

De forma continuada, no. Reconec que sóc tafanera de mena i faig moltes voltetes blocaires, però on poso l’ull, poso la grapa.

5.- Alguns autors que et generin especial simpatia?

Sobretot els de la meva quinta i amb els qui compartim país, llengua i idees.

6.- Amb quins 5 bloggers aniries de marxa?

Si només han de ser cinc ho tindria complicat... però va em mullo... Amb l’amic Farlopa, que tot i ser un torrecollons és un personatge imprescindible en la meva vida. Amb l’Angu, que amb amb els seus monòlegs farcits d’humor, riuríem una estona llarga. Amb la Jo Mateixa, ja que em fa l’efecte que després d’un parell de cubates, no hi hauria ni déu que ens parés. Amb en Charlie i les seves notícies diàries, per estar completament informats durant el matí de ressaca. I el premi honorífic a L’Oriol, per tots els mals dies que, sense ell saber-ho, ha aconseguit animar-me, gràcies xaval!

7.-Amb quins 3 bloggers passaries una nit de bogeria sexual?

Tots tres de cop, o un darrera l’altre? Es que jo m’atabalo de seguida! Vaaaaaaaaaaaaaaaa.... no penso donar cap explicació, però el rànquing seria aquest: Clint, Carquinyol i Puji. (És completament variable, eh?)

8.- T'has enamorat algun cop d'algun blogger?

Enamorat no, però algun encisador tenim per la xarxa.

9.- Estàs satisfet amb el teu blog?
Podria estar-ho més, però no hi puc destinar tot el temps que voldria. De totes maneres, quan n’estic farta li faig un canvi d’imatge i com nou!

10.- Escull entre 3 i 5 bloggers per a que facin aquest meme!

Em sembla que tots l’heu fet, no? Jo li passo a en David Codina, a en Doommaster i a en Tondo Rotondo, però vosaltres mateixos..

Tinc un desig

2007-10-03T17:50:00.000+02:00

Orgia de sabors, textures apetitoses i

olors pecaminoses

capaces de fer despertar els cinc sentits.

Que us sembla aquest dolç triangle amorós,

per una vesprada de tardor passada per aigua?

No m'hi veig

2007-10-02T16:26:00.000+02:00

Ja fa un parell de dies que em ronda un lleuger mal de cap. No es que no m’hi vegi de cap ull, però emprenya i condiciona a l’hora de concentrar-se davant de la pantalla.

Demano visita amb l’oftalmòleg, per què suposo que l’arrel del problema ve de la meva vista i no em poden fer cap forat fins a finals de desembre. Tinc tres mesos de marge per acabar guenyejant, visca la sanitat privada!!!

Faig esforços per enfocar a llargues distàncies mentre a les curtes, les lletres s’apilonen fent pampallugues a ritme de hula-hop.

Em trec les ulleres i me les torno a posar. Em frego els ulls i els torno a obrir. Res m’allibera d’aquest turment.

“Procura descansar la vista sempre que puguis, parpelleja i canvia el centre d’ atenció a d’altres objectes!”

Dit i fet...

Un barrut simpàtic

2007-10-02T08:38:00.000+02:00

Al llarg de la vida han estat moltes les persones que han volgut fer-se amb la medalla d’honor de l’art del robatori; manguis de moneders, estafadors d’avis, pispes de conills, saltejadors de sucursals bancàries i escurabutxaques de fira. Recenment cal afegit, també, la venda d’amics invisibles amb mascotes imaginàries incloses...i de franc!

“Por estar sufriendo apuros económicos, me veo obligado a ceder la custodia de mi amigo invisible Carlitos a una buena persona que necesite a alguien a su lado. Adjunto su mascota imaginaria. Es bueno, no hace ruido, no estorba ni molesta. Te hará compañía siempre que lo necesites y puedes contarle todo lo que quieras. Jamás se lo dirá a nadie. Lleva acompañándome desde mi infancia y es mi mejor amigo, pero ha llegado el momento de decirnos "adiós".Solo pido por favor que su nuevo dueño nunca le ignore y le trate con respeto y amabilidad. Él seguro que se lo sabrá corresponder. Muchisimas gracias, un saludo.
PD: Envío por correo certificado.”

L'Anna i en Carles

2007-09-27T16:13:00.000+02:00

Volia fer un post amb una mica de cara i ulls, però no sabia ben bé com posar-m’hi. Aquesta setmana he estat una mica “out”, si voleu que us digui la veritat. Entre els cobraments de final de mes, la meva maleïda visita mensual i alguna que altre mala notícia, la cosa no ha acabat de rutllar tal i com jo desitjava.

Tenia claríssim quin seria el post del divendres, de fet fa mesos que el tenia coll avall i és que, no tots els dies de l’any una té l’honor d’anar de casament.

Segurament fa 27 o 28 anys que conec a l’Anna. Juntes vam fer l’EGB i juntes vam aprendre a ser persones. Podria explicar moltes coses d’ella, moltes vivències, moltes notetes per sota la taula i molts bons records. Però personalment, i aquí en l’intimitat, us voldria confessar que va ser una de les primeres persones en treure’m de polleguera. L’Anna és una llunàtica intel•lectual, ruixada i devoradora de llibres. Amb els anys ha anat agafant “solera”; com el bon vi. Cinèfila empedernida i potser, només potser una futura política. (Del partit equivocat, clar!).... però evidentment, ningú és perfecte.

En Carles que va aparèixer més tard, volia ser geganter i palpar de ben a prop la festa major. Recordo com si fos avui el primer dia que el vaig veure, tan despistat i tan trasto com ara. Sota les ulleres de pasta s’hi amagava un murri entendridor, amb un estil propi i ben peculiar. Gran ballador de polques i massurques, ha quedat ben fastiguejat de tantes comissions i subcomissions. El millor amfitrió de la meva estrena com a seguidora d’Springsteen i gran company de converses clandestines.

Per alguns demà comença una nova etapa de la vostra vida. Per a mi, només és un punt i seguit de la vostra història d’amor. Parella, moltíssimes felicitats!!!!!

Avui faig de Charlie

2007-09-27T08:30:00.000+02:00

Un hematoma, una càmera trencada i un bon esglai. La mataronina Caroline Waggershauser encara no s’acaba de creure el que li va passar el passat diumenge 23 quan es dirigia a la concentració antitaurina que va tenir lloc al carrer de la Marina, amb motiu de la darrera corrida de José Tomás a la Monumental: “No havia acabat de creuar el carrer quan un afeccionat als toros em va cridar a l’orella i em va insultar”. L’antitaurina assegura haver demanat explicacions a l’home de forma educada per la qual cosa va rebre una escopinada a la cara i una cop de peu que li ha deixat un fort blau a la cuixa. “Amb els nervis i les estrebades també em va trencar la càmera de fotos, sort que els agents van intervenir”, afegeix.

Tot i no tenir les dades del pressumpte agressor -només una fotografia-, la mataronina va decidir denunciar l’incident: “A la comissaria es van quedar molts sorpresos que fos un taurí i no un antitaurí que m’hagués agredit”. Waggershauser és d’origen alemany, i en els dinou anys que porta al país no ha aconseguit entendre la tradició taurina: “Els taurins creuen que aquells que hi estem en contra som uns radicals, però són ells quie defensen amb agresivitat una violència gratuïta a la que anomenen tradició”. La mataronina demana als antitaurins més mobilitazació contra les corrides ja que, segons diu, la manifestació de diumenge va reunir menys de dues-centes persones.

Devoció pels animalsCaroline Waggershause és membre del Partit Antitauri Contra el Matractament Animal (PACMA) i col·labora sovint amb la protectora d’animals. El seu desacord amb el toreig ve de fa molts anys: “A Alemanya ens barallàvem sovint amb el nostre professor de llengua castellana però va ser la primera corrida que vaig veure que em va reforçar en els meus arguments”. Waggershauser treballa ara per aconseguir suports a l’estranger que ajudin l’associació a protegir els animals: “Hem aconseguit posar-nos en contacte amb l’empresari austríac Michael Aufhauser, que dedica la seva fortuna a comprar animals per a salvar-los i ens ha dit que ens ajudarà”.

Font: Capgros.com

Emboirada

2007-09-26T08:48:00.000+02:00

Nens, avui m'agafo un petit recés espiritual... demà serà un altre dia!

Arrossegant l'ànima

2007-09-25T09:24:00.000+02:00

No sé qui collons va inventar la tornada al gimnàs, però el que està clar es que és la més dolorosa i inhumana de totes les tornades.

Cada any a mitjans de setembre et marques uns propòsits, que segurament mai portaràs a terme. Autoconvençuts de que amb molta dedicació i il•lusió començarà una nova etapa de la nostra història, obrim portes i finestres a la vida i a la felicitat.

T’enfundes les malles i la samarreta mentre et fas l’últim nus a unes empolsegades bambes mortes de fàstic. Surts del vestidor amb els típics nervis de novato i amb expectació i interès per saludar als companys de sala tot gaudint de les noves adquisicions.

A aquesta hora només hi ha criatures intentant posar-se “musculitos”, que bo i tots els seus esforços, em sembla que no tenen res a fer. Els bestiar potent arriba en compta gotes, mentre jo des de la meva bici no perdo passada... quin panorama!

S’asseuen a les màquines i pim-pam, pim-pam, sense esforç, sense deixar de somriure. Cossos esculturals que no pots deixar de mirar i endorfines ballant al ritme de la lambada. Em confesso una voyeaur de primera línia, però sense càmera ni prismàtics, i es que en un cas d’extrema urgència no sabria per quin decantar-me alhora de fer-me el boca a boca.

M’aixeco de la bici amb el cul adolorit i arrossegant l’ànima. No sé quan tornaré, de fet no sé si tornaré, ara és un mal moment per pendre decisions!

El somni d'una nit d'estiu

2007-09-20T17:12:00.000+02:00

Era un dia com avui, que ni fu, ni fa, ni fred, ni calor, ni sol, ni pluja.
Un dia de nervis, tremolors, inquietuds, il·lusions, esperances i molta son.
Un dia de valerianes, til.les, esteticiens i perruqueres.
Un dia de molts quilòmetres.
Un dia de colors vius, de rialles, d’emocions fortes i d’adrenalina desbordant.
Un dia com avui, de fa dos mesos.
El meu somni d’una nit d’estiu....

Nins del tercer món

2007-09-19T17:38:00.000+02:00

I em miren els seus ulls, de nin, esbatanats,

com dards clavant-se al cor. - borbolls de set dins l’aigua -

I em miren els seus ulls, la fam del cos vençut

que fet menyspreu llangueix - en nom de quin Déu, dius? –

I jo em rento les mans que agafen i no donen,

de tant que tinc, ni un bri. I em mira el plor dels ulls,

el bressol dolençós d’infant rebuig del món,

mentre d’ells faig postals que amb posat circumspecte,

us envio cada any.

De fit a fit els ulls m’interroguen: per què?

I tanco bé la porta, i deixo confortable,

que sigui en portal vell on s’infanti de nou,

indefensa, ben nua,

la pau que em du l’Infant.

Extret de Relats en Català (llu6na6)

Els origens

2007-09-18T18:04:00.000+02:00

Hi ha dies que el meu nivell de frikisme arriba a cotes de surrealisme inimaginables i no hi ha Déu que ho pugui aturar.

M’aixeco del llit eufòrica i amb ganes de canviar el món, mentre em ve la boca (que no a la ment) una cançó de l’any de la maria picor que començo a tararajar... la mare d’en tano, com passen els anys! – Exclamo amb recel.

Crec que recentment he llegit algun post sobre aquest tema o potser uns comentaris anònims, però sincerament no recordo de qui era. Quina llàstima... no podrem fer cap intercanvi d’impressions!!!

Segueixo al meu rotllo, amb la melodia entre cap i orelles, certament és fantàstica i em dona molt bones vibracions. Va marcar un temps, un país i una visió diferent de veure el món. És d’aquelles coses, que malgrat passin els anys i els segles, deixaran petja.

Cantaven i ballaven, la fama els esperava, volien ser artistes i tafanejaven les revistes. Amb un humor excèntric i desenfadat, digne de qualsevol superproducció patillera i ensofrada, un aprenent de detectiu i un grapat de ties bones ens feien estar encastats a la tele desemmascarant l’origen del frikisme.

Esteu preparats per recordar-ho?

Por que yo lo valgo

2007-09-17T21:04:00.001+02:00

Espanya no existeix

2007-09-16T17:25:00.000+02:00

Espanya és un putu miratge situat a l’Europa Occidental, de territori fantasma i d’història inexistent, que alguns polítics carques i sense senderi, tenen la dèria de voler-la com a nació única.

Espanya (l’invent del tebeo del segle), comparteix la Península Ibèrica amb Portugal, Gibraltar i Andorra i, és l’encarregada d’omplir pàgines de diaris amb l’objectiu de fotre’ns de mala llet. Els seus governants fan les orelles sordes i imposen la seva força, gairebé a cop de mall, a d’altres països europeus amb llengua i cultura pròpia.

Aquest cap de setmana per circumstàncies d’avorriment transitori, he donat un intens tomb per la xarxa i tot coneixent la realitat d’un estat que avarca la major part de la península, m’he adonat que no estem sols! Perquè no despertem?

Us regalo aquesta visió esperançadora de futur... AMÉN!

(Si cal, feu-ho gros)

Hòstia, hòstia, hòstia

2007-09-14T08:51:00.000+02:00

Avui tan sols, permeteu-me donar les gràcies per aquest bé de Déu de Francinos. Perquè sense ells, els meus somnis no serien possibles!!! (No hi ha més paraules)

Avui va de gordes!

2007-09-13T09:13:00.000+02:00

L’Altre dia mirava un d’aquells programes absurts i exibicionistes, que tantes vegades ens ofereix Antena 3, i em vaig haver de posar les ulleres per a comprovar realment que (tal i com deien els seus col.laboradors) la Britney Spears, s’havia posat com una foca en la seva reaparició als escenaris.

A veure companys... centrem-nos! La noia està com un llum de ganxo, vesteix de puta pena, es va casar amb un galtes que li devia prometre “l’oru i el moru” i a més a més, passeja a un gos molt lleig capaç de fotre’s els filets de vedella en els restaurants de luxe, com qui es fot la llauna de Friskies.

Podriem catalogar-la com a diva dels estrambòtics o simplement coronar-la com a reina de l’horterisme, però grassa?

A mi ni m’agrada ni em deixa d’agradar, vaja... no tinc ni punyetera idea del què canta! Però en el fons em fot llàstima.

A la nana tot li ve gros i malgrat l’ambició i les ganes que hi posa per ser la millor, no deixa de ser una pija maleducada meitat barbie meitat nena del exorcista de 26 anys, més acabada que l’Sporting de Gijón.

Però bé anem al grà i no gastem més paraules... ni gorda, ni embarassada, ni panxuda, ni obesa, ni sobrepès, ni hòsties! Senyors d'Antena 3, poseu-vos les ulleres i deixeu de dir gilipollades. Que ja ens agradaria a la majoria estar amb aquesta gordura! He dit!!!!

Daikiri

2007-09-12T09:39:00.000+02:00

Tanco breument els ulls i m’imagino en una platja caribenya arrepenjada en un xiringuito i fent glopets de daikiri. Al costat un autòcton m’encandila amb paraules ensucrades i somriure còmplices.

Segueixo amb els ulls tancats i sento com la sorra m’acaricia els peus deslcaços mentre la brisa marina m’enretira suaument els cabells de la cara. És una sensacio pura i indescriptible, treta d’una pel.lícula romanticona i empalagosa.

M’Endinso en la immensitat del mar que m’abraça i crida el meu nom. Puc tocar el silenci amb la punta dels dits i sento la calma que em fa bategar el cor, no vull tornar a casa encara!

Respiro fort, molt fort i obro els ulls. Es 12 de setembre i estic a Mataró, tinc feina, gana i en Montilla encara és President... BUFFFFFFFFFFFFFFFFF!!!!

Where is Pepe?

2007-09-07T18:18:00.000+02:00

Si voleu que us digui la veritat, durant tot aquests període de vacances he estat força desconectada de l’actualitat del nostre país, així com de la realitat quotidiana del món en general.

Al Senegal ens arriven notícies de la mort d’en Casaus i de la carta deixada per Xirinachs en els darrers moments de la seva vida, dels aiguats caiguts al Principal i d’un accident mortal a la B-40.

Però la curiositat m’envaeix i pregunto pel govern.

“És viu en Montilla?”

“Ningú ho sap.... no l’han vist des de que el van fer President!”

Màxima bellesa

2007-09-06T08:41:00.001+02:00

Per què la bellesa, és la bondat que entra pels sentits.

Supermodelo 2007

2007-09-05T08:16:00.000+02:00

Us haig de fer una confessió que possiblement espatlli la poca reputació que em queda, així com la destrucció del meu futur com a persona i com a blocaire, però ja no puc estar més temps amb aquest neguit i amb aquesta angoixa .... TATXANNNNNNNNNNNN....

M’he tragat gairebé tots els castings de Supermodelo 2007! Upsssssssssssssss!!!!!!!!!

Mai m’ha cridat l’atenció el món de la passarel•la i menys el de la moda en estat pur, defet em fa ràbia veure ties anorèxiques i esblanqueïdes desfilant com qui passeja un pony, sense la més mínima expressió a la cara i sense gràcia ni personalitat.

Les noies amb corbes generoses i de bellesa voluptuosa ja no es porten. Però bé, això només és una opinió personal i estic totalment convençuda de que tard o d’hora algú s’adonarà de que els pals d’escombra únicament serveixen per fer volar a les bruixes.

Anem al gra, vinga! Les models són tontes? Siiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!!!I en que em baso? Doncs en el denigrant programa de la “Cuatro”, que per intentar ser els pioners del frikisme s’han fotut de peus a la galleda.

Supermodelo 2007, ve a ser com un Gran Hermano de ties bones (realment elles es creuen ser noies 10, però pel meu gust alguna no arriba al 5), totalment desafortunat i d’una vergonyosa mostra de vulgaritat i mal gust. Vaja...un insult constant a la nostra intel•ligència i una persecució humiliant i cuartelaria envers a les “futures models”.

Les noies (alguna encara menor d’edat) reben crits, maltractaments psicològics i assetjaments morals, de forma continuada per no saber desfilar. Totes acoten el cap i assenteixen davant les ordres dictatorials dels seus mestres.

El cas és que ho trobo vomitiu, però no puc deixar de mirar-ho. Massoca? Un pelet!

Pot algú arribar a ser tan tonto per aguantar l’ inaguantable? Cal deixar-se trepitjar per aconseguir un somni, que segurament es truncarà pel camí? I per últim... Mascó.... COP DE MALL!

O renovar-se o morir

2007-09-04T08:16:00.000+02:00

La cosa ja no podia seguir més temps per aquest camí. Feia temps que aquest bloc estava tocat i enfonsat, sense cap ritme constant ni il.lusió per tirar endavant.

Volia que seguíssiu els esdeveniments importants de la meva vida (que darrerament ha esta força mogudeta), així com els pensaments amb què m’aixecava cada matí, però m’era impossible. Era com si estigués rovellada, incapaç de transmetre res per escrit, tot i les bones intencions i reflexions que mai he deixat d’anotar en el meu quadern imaginari.

Durant aquest mes i escaig de vacances he estat rumiat molt sobre el meu futur blocaire i només hi trobava dues opcions; o tancar definitivament la paradeta, (que de pensar-hi, em venien tots els mals), o li netejava la cara a l'assumpte i m'espavilava. I aquí estic... fent d’Au Fènix i ressorgint d’entre les meves pròpies cendres.

Com ja va sent habitual, no prometo res. Aniré fent sobre la marxa i atenent en la mesura del possible per què la màgia no s'aturi.

Via Crucis

2007-09-03T11:16:00.000+02:00

El meu cap de bon matí no rutlla, no hi manera! Des de que poso el peu a terra, fins que obro la porta del despatx, passen aproximadament tres quarts d’hora.

Durant aquests tres quarts d’hora, tinc temps de dutxar-me, assecar-me el cabell amb el cop de planxa de rigor, posar-me totes les potingues que m’hi caben a la cara, ensopegar amb la gata un parell de vegades, fer entrepans, cafè i cigarru, veure els titulars de TV3, cagar-me amb els d’Eta, amb el govern i amb el Madrid, dosis de jalea real, agafar les escombreries que ja comencen a regalimar per tots cantons, baixar tres pisos a peu tot rondinant perquè l’escala està feta una merda, saludar als paletes del carrer, intentar encabir-hi el paper al contenidor del paper, els envasos al contenidor dels envasos i el rebuig al contenidor del rebuig. A la brossa orgànica ningú hi posa res, no ho acabo d’entendre...

M’acomiado d’en David a l’ascensor i poso la clau al pany... QUINA MERDA! Torna a ser dilluns i encara no m’hi he avesat a la “vuelta al cole”. Es com un via crucis de silenci amb un cony de creu enorme que carregarem durant quatre trimestres. Un camí llarg i dolorós, plè d’espines i dificultats. Flagelem-nos germans!

Valenta merda!

2007-08-31T17:18:00.000+02:00

Mare de déu senyor… com costa tornar a començar!!

Amb el cap més allà que aquí, amb una lleugera morenor (a punt de desaparèixer), amb la bàscula sortint de les seves òrbites i comptant els dies que queden per tornar a agafar vacances… em desespero profundament!

No puc parar de pensar en els nostres dies al Senegal, de fet ni puc ni vull. Massa poc temps per palpar tot un país. La seva gent, els seus costums, els seus problemes i les seves mancances. Tots els seus recursos naturals, encara sense explotar i la felicitat i bondat que desprenen els seus pobles. Els colors, les olors, matissos i dialectes...

Allà, com aquí, també tenen regions separatistes i nacionalistes. També cremen banderes i reneguen del país. També criden contra el govern central i també disposen d’algun grup militar armat. No estem sols!!!!!

De gran bellesa salvatge a ciutats caòtiques i atapaïdes, de mercats pintorescos a paissatges desèrtics. Vull tornar, vull tornar, vull tornar!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Com m'agrades (Whiskyn's)

2007-08-29T20:11:00.000+02:00

Quan em mires sense dir res
i sempre m'endevines el pensament,
saps fer de mi el que vols,
però m'agrades.

Quan t'empipes per cap perquè
i al cap d'unes carícies acabem rient,
quan estem sols,
com m'agrades.

Quan veig que em busques
i adormit et dic que no en tinc ganes,
pots ser molt tossuda
i és llavors que m'agrades.

Tot allò que s'amaga dins del teu món
és com m'agrada.
Tot allò que només et guardes per als dos
és com m'agrada.

Quan m'avises que et vas cremant
de tanta rutina i que tens molt clar
què vols i què ja no,
és quan m'agrades.

Quan em mimes si em veus xafat
i em fas posar les piles per tornar a brandar
sense cap por,
m'agrades.

Quan arribes rendida
i badallant poses les ganyes
que em tornen ximple
perquè saps com m'agraden.

Tot allò que s'amaga dins del teu món…

Quan dissimules
si en sec t'adones que la cagues,
i em vens excuses
que no em crec, però m'agraden.

Tot allò que s'amaga dins del teu món…

Ufffff..............

2007-07-19T09:10:00.000+02:00

La banderilla

2007-06-18T18:37:00.000+02:00

“La Montumental catalana rugió ayer presa de la pasión. De la pasión y de la defensa de la Fiesta. Los miles aficionados que abarrotaron la plaza de toros de Barcelona dieron una lección de civismo ante el grupo de manifestantes que se dedicaron a insultar bajo la protección policial.”

Matar a un toro és la màxima expressió de la bellesa humana??¿?¿?¿?¿?

Matar un brau és un assassinat, una tortura, una barbaritat i una crueltat repugnant!

Tant de bo, us la clavin a vosaltres, la “banderilla”

A la nostra gran primera dama, a l’Albert Pla, a l’Albertito, a en Vidal Quadras, a en Flotats i a en Boadella, a en Carlos Latre, a en Samaranch, a en Sabina i a en Serrat, a la Sílvia Munt i a en Ramón Madaula, a la Duquesa d’Alba, a en Celestino Corbacho i a la Carmen Calvo... i als milers i milers de sonats.... QUE US DONGUIN PEL CUL!

Carta al meu veí

2007-06-14T08:38:00.000+02:00

No et soporto i ahir t’ho vaig fer saber.

Durant aquests tres anys d’impertinències i marraneries has arribat a treure’m de pollaguera més d’una vegada. El teu afany per brutejar i fer sorolls cansa als inquilins que passen per l’edifici i que, uns darrera els altres, surten per la porta petita per què no t’aguanten.

Tots ens freguem les mans quan arriba el mes de juny i marxes de vacances, per què saps veïnet? No et volem veure ni amb pintura!

Ahir com la cosa més normal del món, vas espolsar una estora plena de merda sobre els nostres caps, que vinguent de casa teva hores d’ara ja podem estar malalts de triquinosis.

No em vaig poder mossegar la llengua, aquest cop no. Ets un porc i un maleducat, sí... ho vas sentir bé, i també vas sentir que no t’en deixaria passar ni una més. A la comissaria d’ara en endavant coneixaran les teves rebequeries i la teva insistència per a trencar la tranquilitat nocturna. Coneixeran la teva relació amb els escarbats i fauna diversa que hi tens apoltronada.

He tingut paciència, però s’ha acabat. Ets un indesitjable i t'ho repetiria una i mil vegades.

Ufffffffffffffffffffffffffffff que bé va esbravar-se!!!!

El colmu dels colmus

2007-06-10T20:28:00.000+02:00

Un friqui o freak boy (de l'anglès, freak, estrany) és una persona obsessionada amb un tema o
afició extravagant , fins al punt de convertir-lo en una forma de vida. Normalment s'ha relacionat sobretot amb la informàtica, les pel·lícules i sèries de ciència ficció, fantasia i manga, a més del món del còmic; però el terme pot estendre's a qualsevol gust desmesurat.

A Mataró també ha arribat la tendència més friky... i jo em pregunto: Si a la finestra d'aquesta casa, hi tenen aquesta merderada... que hi tindran a dins???

En Portabella i el llop

2007-05-30T18:22:00.000+02:00

Hi havia una vegada un petit pastor que es passava molt de temps cuidant de les seves ovelles i, com que a vegades s'avorria veient-les pasturar, molts cops s'empescava coses per a divertir-se.

Un dia, va decidir que seria una bona pensada divertir-se a costa de la gent del poble que hi havia per allà a la vora. S'hi va acostar i va començar a cridar:

-Socors! el llop! que ve el llop!

Els vilatans, van agafar el que tenien a mà i corrents van anar a ajudar el pobre pastor que demanava auxili, però quan van arribar allà, es van adonar que tot havia estat un broma pesada del pastor. I es van enfadar, i molt!

Quan ja els vilatans se n'anaven, al pastor li va fer tanta gràcia la broma que va pensar en repetir-la. I quan els vilatans ja eren prou lluny, va tornar a cridar

- Socors! el llop! que ve el llop!

Els vilatans, en tornar-lo a sentir, van començar a còrrer un altre cop cap on era el noi per auxiliar-lo, pensant que, aquest cop si, s'havia presentat el llop i realment necessitava de la seva ajuda.

Però en arribar on era el pastor, van veure'l per terra, rient de veure als vilatans còrrer armats amb el que van trobar. Els vilatans, aquest cop es van enfadar encara més. I se'n van anar.

L'endemà, el pastor va tornar a pasturar amb les ovelles al mateix camp. Encara reia quan recordava còrrer als vilatans. Però no va comptar amb que aquell dia si que va veure acostar-se el llop. La por li va enviar el cos. En veure que s'acostava cada cop més, va començar a cridar

- Socors! el llop! que ve el llop! que se'm menjarà totes les ovelles! Auxili!

Però els vilatans, escarmentats del que havia passat el dia anterior, no en van fer cas.

El pastor va veure com el llop ja estava apunt de llançar-se sobre les seves ovelles, i cridava cada cop més desesperat! -Socors! El llop! el llop! - però els vilatans en van continuar sense fer cas.

I va ser així com va veure, impotent, com el llop es llançava sobre les seves ovelles, ferint-ne unes quantes i enduent-se'n una per menjar.

-------------------------------------------------------------------------

Portabella; Impressiona'm!!!!

Uffffffffffff

2007-05-24T15:13:00.000+02:00

Mare meva, quin nivell la monarquia!!!!

Sé que els fills no es poden triar... però ajudem-los a ser nens normals.

Un vot = Una fel.lació

2007-05-22T11:11:00.000+02:00

O renovar-se o morir. Així d’atrevida s’ens presenta la Tania Dervaux, una belga candidata a senadora, que deixant pudors i vergonyes a casa ens ofereix sexe oral a canvi d’un vot.

La Cicciolina Belga, promet 40.000 fel.lacions als primers que es donin d’alta a la seva web i segons els seus càlculs es passarà 500 dies a 80 sessions de 5 minuts manxant.... es a dir que de senadora, un ou!

A Mataró ho tenim difícil, ja que de les 11 llistes polítiques que es presenten per aquests comicis no n’hi ha cap encapçalada per una dona. Però bé; posem per cas que fos la situació contrària i que en comptes d’una fel.lació ens conviden a cunilingus gratuïts.

Onze candidats, d’ideologies diverses i la majoria sense cap tipus de credibilitat, exposen el seu programa electoral davant d’un públic cansat i decebuts amb uns i altres. A les darreres files un grapat de dones famolenques i anheloses de sexe i de pecats carnals es freguen les mans preveient una nit on les llengües donaran molt de si...

Nenes!!!!! Trieu i remeneu!!!!

Joan Antoni Baron (PSC)

Joan Mora (CIU)

Paulí Mojedano (PP)

Jaume Graupera (ICV-EUiA)

Francesc Teixidó (ERC)

Xevi Safont-Tria (CUP)

Antonio Ruiz (AVM)

Guillermo Fernandez (Ciutadans)

Joan Fàbregas (Esquerra Unitària)

Josep Mª Gimenez (Plataforma x Catalunya)

Avui, no sé....

2007-05-16T08:29:00.000+02:00

Tinc aquesta foto guardada com un tresor, és el reflex del que m'agradaria que succeís cada any. Un Espanyol modest i apocat aclamant al vencedor, un equipet amb un peu a segona i amb l'únic objectiu de salvar la categoria, dedicant el "paseillo" al flamant campió de lliga o de copa d'Europa .

Aquest any ha canviat la truita. No em manifestaré sobre les meves preferències, la majoria ja les sabeu, simplement dir... que déu ens agafi confessats...

1.19 AM

2007-05-15T08:24:00.000+02:00

I si ens atrevíssim a fer-ho?

Ara mateix. Aquí

Encara que només fos una vegada

Com el flash de la Polaroid,

com l'esclat de l'arma en la foscor.

Total, què podem perdre?

El paradís no sabem ni el que és.

Diumenge

2007-05-13T11:44:00.000+02:00

Em llevo cansada i ullerosa, maleint la festeta que han organitzat aquesta matinada els veïns de davant de casa. Reien, brindaven i xisclaven alternant el català i el castellà, durant tota la vetllada.
Podia sentir sense cap esforç el guió de la seva conversa. Jo d'esquerra a dreta, amunt i avall, del dret i del revés buscava la postura més adequada per no fotre'm nerviosa.
A les 7 m'adono que la fideuà d'ahir ha fet estralls i que els meus budells centrifuguen a 1000 revolucions,. Malgrat tot, m'alço i em preparo unes torradetes tot mirant el Teletienda, d'alguna infumable emissora.
Faig temps llegint els titulars dels diaris, em cago amb l'Espanyol, obro el correu, miro el nostre estat de comptes i em merdejo un possible gra situat al costat d'un ull.
Avui és diumenge i ahir vaig abocar-me com si estigués posseïda a l'all i oli.
Quedem a les 10 per fer el cafè, em recordes que tinc una edat, un estómac i una esquena. Em fas memòria que avui és diumenge i de les 25 rentadores que tinc per posar i de les 40 tones de roba que hi ha per plegar.
M'Hi veig en cor amb la planxa i amb la cuina... avui és diumenge. Alguna oferta més interessant?

31!!!!!

2007-04-17T08:20:00.000+02:00

Tampoc he canviat tant, no?

Post vacances

2007-04-10T08:20:00.000+02:00

Per què al tornar de vacances estem tots cansats, tristos, apàtics,

indiferents, lents, deixats, grassos, desganats, cruixits, rebentats,

panxarruts, nostàlgics, dolguts, susceptibles i indignats?

La realitat catalana

2007-03-26T17:41:00.000+02:00

Parc de Can Zam (Santa Coloma de Gramenet).

Diumenge 25 març.

Rierades i rierades d'invididuus incapaços de pronunciar ni una

punyetera paraula en català.

En Justo Molinero líder de masses, i que un dia es decanta per en Pujol,

l'altre per en Maragall i l'altre per Montilla, arrossega a la gent

a aclamar a en Pepe amb crits de "President, President"

El d'Iznájar es frega les mans. El dia abans a Verges el

feien fora a empentes i avui l'estima tothom.

"Tot és una mostra de la realitat catalana",

va tenir els sants collons de dir...

I will survive!

2007-03-22T15:30:00.000+01:00

Oh no not I! I will survive!

Oh as long as I know how to love

I know I'll stay alive,

I've got all my life to live,

And I've got all my love to give,

I'll survive, I will survive!Oh, ohhhhhhhhh!!!

Recony, però si fa gairebé un mes que vaig penjar l’últim post! Com passa el temps, no?
Moltes gràcies a tots aquells que us heu amuinat per mi, estic “diguessim” que més o menys en condicions, amb l’esquena un pelet torta i un bonic pinçament a les dos últimes vèrtebres de la cua. Han estat tres setmanes per oblidar, amb anades i vingudes al meu Centre d'Atenció Primària, per intentar trobar al metge més incompetent de tots. No m’ha resultat gaire difícil....

No vull catapultar a la sanitat pública, per què en sóc una ferma defensora, però puc substituir a la Marina Geli?

Meme per nenes (II)

2007-02-26T19:13:00.000+01:00

Hòstia tu, que això va bé i tot! Txell vomita-ho tot, no et deixis condicionar i buidar el pap.

Em fot nerviosa la gent que no posa els intermitents del cotxe, aquells que has de ser vident per intentar esbrinar la direcció del seu vehicle. A aquells que foten la rotonda sencera pel carril de la dreta... cop de mall! A aquells que van per l’autopista pel segon i el tercer carril, quan el primer és buit... cop de mall!
Presó preventiva per als opressors i manipuladors!
Càstig exemplar per els individuus i les empreses que exploten als seus treballadors!
No soporto a la gent que crida pel carrer, a altes hores de la matinada, com si estiguessin sols en el món.
Em cau fatal l’Almodovar i tota la seva trouppe, que es pensen ser els divos del cinema espanyol.
Em posa nerviosa la Júlia Otero amb el seu “No em ratllis”, per les seves maniobres conspiradores i brutes, alhora de posicionar-se políticament.
Recullo els papers que els demés tiren al terra... de porc i de senyor de n’ha de venir de mena.
No he aconseguit mai fer una truita en condicions, després de tants cursets de cuina encara em surten uns remenats d’ou lleugerament lligats.
Em tapo el nas, davant els articles d’en Salvador Sostres. A part de ser pudents, fan venir caguera.
M’entristeixen les places dures, aquelles que l’Ajuntament de Mataró promociona com a imatge moderna d’una ciutat cosmopolita.
No m’agrada parlar per telèfon, ni donar explicacions a ningú.

Sóc rondinaire! Sí i què?

Meme per nenes

2007-02-25T20:06:00.000+01:00

No hi ha millor teràpia per pal·liar un problema, que fotre un rotllo ploramiques i abstracte sobre la meva vida i misteris. La Cruella assegura que és genial, és fàcil, és gratis i és alliberador... som-hi doncs!

Vaig néixer sota el signe d’àries, aviat farà trenta-un anys. M’esgarrifa fer-me vella i començar a comptar arrugues i a sumar quilos dia rere dia. Odio els dilluns, els dimarts, els dimecres, els dijous i els divendres si no cauen en festiu. Ara mateix pateixo mal de cap, conjuntivitis, tinc la regla i la cara com un mapa. He dinat un suculent plat de coliflor al vapor, que m’està ocasionant algun “problemilla” digestiu. Intento lluitar per una societat justa i m’estiro els cabells quan en comptes de fer un pas endavant en fem tres enrere. Fomentaria amb més gràcia que la que tenen els polítics, la recollida selectiva de residuus i multaria a tort i a dret als usuaris que no en foten ni punyetero cas. Avui tinc el cap buit d’idees. Si la Penélope guanya un Òscar, creuré en els miracles. Els hi fotria cop de mall, als violents, als racistes, insolidaris, homòfobs, feixistes, intolerants i pijos-progres. L’altre dia em vaig arrencar 3 canes. Tinc la pressió baixa i el colesterol alt. Vaig en pijama. Plego!

Una imatge val més que mil paraules

2007-02-22T08:27:00.001+01:00

Mama por...

2007-02-21T09:06:00.000+01:00

Avui m’he llevat amb un ull a la bartola. Vermell, petit i lleganyós. Només em faltava aquesta! Sembla que vagi bòrnia per la vida...

Me’l rasco, me’l miro, me’l mullo i me l’imaginava més gran! No sé ben bé si estic estressada o en plena època de pubertat, però cada dia gaudeixo d’alguna coseta nova. Primer van ser dos granets, després es van duplicar i tot seguit es van multiplicar... vaja com aquell anunci de l’Estrella Damm.

Estic inmersa en un projecte que m’il.lusiona i alhora m’atavala. El soroll de les paraules, les frases inacabades i la informació d’una cosa que no domino, m’atordeix i em fa respecte. I si no ho sé fer? I si m’encallo? No sé escriure per encàrrec i no m’hauria imaginat mai que fos tan difícil redactar històries per a nens. M’han posat el llistó molt alt... tot un repte!

La Joanne Kathleen Rowling mataronina comença engrescada i atemorida, amb el cap com un bombo i amb el sac carregat d’idees!

Per molts anys!

2007-02-20T08:15:00.000+01:00

Cuando nos vimos por primera vez no hicimos sino recordarnos. Aunque te parezca mentira, lloré cuando tuve conciencia de mi amor hacia tí, por no haberte querido toda la vida.

(Antonio Machado)

Carnaval, carnaval....

2007-02-18T18:46:00.000+01:00

Pilleu la primera taja i vomiteu
Aneu als llocs prohibits i fumeu
Folleu com els conills
I si cal pares, amb fills!

Que tots els carrers i places
Acullin els més calçasses
Aquells que, com jo
Senten la festa dins seu
I em tenen a mi per Déu.

Pas lliure a la bogeria
Ni civisme, ni tonteria!
Visca Pellofa Vint-i-novè!,
Qui de cony li fa olor l'alè.

Visca en Pellofa XXIX!

Dijous Llarder

2007-02-15T08:25:00.000+01:00

El carro de la Hermandá de la Juliana Llardera i la Semproniana Llardosa , torna a sortir enguany per fer degustar a mataronis de soca-rel i mataronins de soca-torta, amb un tastet de truita i un bon raig de vi!

Us hi esperem, a partir de les 7 de la tarda i des de Santa Maria!

Salut hermanus!

Hoy es el día de los enamorados...

2007-02-14T08:15:00.000+01:00

Avui és el dia de Sant Valentí, la diada dels rucs enamorats, la data en què la gent es torna ximple i s’intercanvien regals vulgars i poc útils, tot mirant-se als ulls i prometent-se amor etern.

Una de les festes comercials per excel.lència i patró dels oportunistes i el consumisme, que és manipulada i transformada per intentar encasquetar-nos flors i picardies vermells a compte de les nostres emocions i sentiments.

Bombons, joies, roba cara, sopars especials... què passa que ens hem tornat tots gilipolles o com va això? Només es pot estimar el dia 14 de febrer? Només podem tenir una vetllada inolvidable en aquesta jornada?

No! Jo dic no! Ni Cupidos ni hòsties! COP DE MALL

Un any!

2007-02-13T08:36:00.000+01:00

Tot just avui fa un any, de l’aparició d’aquest projecte. Sincerament jo volia fer un fotolog, ja que mai he tingut massa traça per escriure, però fins i tot el meu grau de inutilitat arriba als extrems de la bloggosfera i vaig renunciar-hi per la meva ignorancia alhora d’insertar fotos. Sóc una crack de pacotilla!

Amb el temps m’hi vaig anar trobant bé, era com un exercici de disciplina i de constància que dia rera dia va anar assolint els objectius previstos, superats en escreix i satisfacció.

Jo escribint un paràgraf de més de tres línies... ufffff immillorable!!!

No m’enrotllo més! Avui faig un any! QUE RULI EL CAVA!

Sanitas

2007-02-07T20:08:00.000+01:00

La Candela té dos anys i mig i síndrome de down. A part de ser una nena preciosa i riallera és una trapella que tot just està aprenent a viure i a lluitar per arribar a ser una personeta autònoma i independent. Ella va néixer amb una malformació congènita.

Sanitas és una entitat privada capaç de rebutjar una assegurança mèdica, per discapacitat psíquica, al.legant que són ells qui poden decidir a qui contractar i a qui no.

A la publicitat enganyosa llençada aquest Nadal per la companyia, es comprometien a tenir una assegurança per a cada persona... ejem, ejem... així només d’entrada ja excloïen a “grups de risc, a diabètics, portadors del VIH o hemofílics”. Tenint en compte que a l’Estat Espanyol ja hi ha unes 150 mil persones infectades pel virus d'immunodeficiència humana i més de 2 milions de diabètics, la cosa ja es va escurçant. Per tant, que no toquin els collons amb tanta campanya fictícia i artificial.

A aquesta gent li importa gaire la nostra salut? Aquesta és la merda de sanitat privada que ens coaccionen a triar? Per què ens volen tocar la fibra sensible, posant anuncis de la llàgrimeta fàcil?

Per la Candela, la princesa més maca del món mundial. I per la sanitat pública!

Estic fatal!

2007-02-06T20:06:00.000+01:00

Un bon dia em vaig despertar com si estigués posseïda per algun dimoni. Feia temps que l'esquena em donava la murga, però mai hi havia parat més atenció de la que jo suposava que es mereixia.

El que feia tan sols unes hores eren les meves dorsals, s’havien convertit en un sac de dolor punyent. Cada cop que em movia era com si m’estiguessin flagel·lant, cada vegada que em girava sentia una punxada intensa molt semblant a una pessigada fotuda amb mala llet.

Aquella setmana el meu cos va dir prou i ni els massatgets casolans fets amb molt bones intencions, ni les pastilletes d’iboprufeno, capaces d’adormir a un cavall, feien efecte.

L’Osteòpata només posant-me la mà a sobre es va acollonir.

-Saps que tens l’esquena com si fos un bloc de formigó?

La meva cara era un poema i de la meva boqueta n’estaven a punt de sortir pestilències i comentaris grollers envers a tota la seva família. Mecagun déu, quin mal!

Començant pel coll i acabant pels dits del peu, va manossejar-me sense pietat, fotent-hi cada cop més ímpetu i més pressió sobre la meva adolorida esquena. Vaig patir com una lladre, vaig recaragolar-me de mal, però vaig aguantar com una campiona!

Demà a 2/4 de 8 del matí, em torna a esperar. Per seguir amb el meu via crucis particular.... toquem fusta, per què aquest cop són les cervicals!

S'han trastocat!

2007-02-05T20:49:00.000+01:00

Sa santedat fa catúfols! En un missatge publicat avui en el marc de la XXII Jornada Mundial de la Joventut que se celebrarà el proper 1 d’abril, el papa Benet XVI ens obsequia amb uns consells desfasats, poc útils i del tot antinaturals.

El Pontífex guia als joves a "la castedat dels gestos i de les paraules" i els convida a "renunciar amb alegria a algunes diversions tot acceptant de bona gana els sacrificis necessaris". Segons ell, la puresa permet madurar en l'amor i ajuda a exercitar l'autodomini i a desenvolupar el respecte de l’altre. QUINS PEBROTS!!

Llegint aquestes tonteries, només puc pensar o que s’ha tornat boig o que té un problema greu! Des de la meva innocència cruxificada, només em resta dir-vos... folleu, folleu que el món s’acaba!

Instantànies

2007-02-04T18:43:00.000+01:00

Había una vez... un circo!!!!!!!!!!!!!!

Mesures d'estalvi a casa

2007-02-01T20:14:00.000+01:00

Alguns diuen que 5 minuts no són res, d’altres que és fer el paripé, però jo no m’he quedat de braços plegats i encara que sigui simbòlicament he tancat el diferencial!

A partir d’ara mateix ho podem fer possible, aturem el canvi climàtic. Amb petits canvis d’actitud en el dia a dia, podem aconseguir un estalvi de consum energètic.

Mesures d’estalvi a casa:

*Utilitzeu bombetes de baix consum i fluorescents, gasten 5 vegades menys i duren 10 vegades més.

*Aprofiteu al màxim la llum natural. Eviteu tenir encesos els llums inútilment.

*Aïlleu tèrmicament bé la vostra casa: finestres de doble vidre...

*Baixar 1ºC la calefacció equival a un estalvi del 8% per cada grau respecte al consum de calefacció.

*Quan compreu electrodomèstics mireu que siguin eficients; tots estan classificats mitjançant una lletra, de la A (els més eficients) a la E (menys eficients).

*Apagar el pilot de la caldera de gas, quan no estem a casa i a la nit, estalvia un 20%.

*Apagar els electrodomèstic amb l’interruptor pot arribar a estalviar un 6%.

*Eviteu d’obrir massa sovint el frigorífic i el congelador; no poseu els aliments calents dins la nevera i eviteu tenir-los prop del forn o la calefacció.

*Pinteu les habitacions de colors clars per augmentar-ne la lluminositat.

*Si a tot els habitatges catalans féssin servir fluorescents i bombetes de baix consum, s’aconseguiria un estalvi energètic de més de 600.000 MWh l’any, equivalent a la càrrega de petroli del Prestige.

*Si tothom apagués els electrodomèstics amb l’interruptor i no els deixés en stand by es podrien reduir 50.000 tones d’emissions de gasos causants de l’efecte hivernacle, el que equivaldría a plantar un bosc a tota la comarca del Barcelonés.

Com diuen per aquí, els petits canvis són poderosos!

Judith Blanchart

2007-01-31T19:03:00.000+01:00

Dolenta, malvada, mala persona, perversa, diabòlica, maligna, satànica, canalla, vil, bergant, malfactora, infame, dolentassa, pèrfida, nociva, mala fe, pesta infernal, inhumana, malànima, malèvola, malintencionada, mala bèstia.

Ho sento, encara dono voltes a l'últim capítol de Mar de Fons.