sense inspiració, sense ganes, sense ànims i sense temes.
VALENTA MERDA!!!
Ho heu superat mai?
Publicado por Txell en 11:01 a. m. 93 que hi han dit la seva
Pensaments de divendres a la tarda....
No pot ser, un altre cop no! Hem acabat els sopainstants, les amanides de bossa i les verdures congelades.
Això s’ha d’acabar com sigui...però és que al vespre qualsevol es fot a cuinar! Ecs! Quina mandra! I quin pal rentar plats bruts i cassoles enganxades!
Rentar, pelar, escaldar, fregir, tallar, salar, bullir, enfornar, batre, remenar, exprimir, escórrer, coure, arrebossar, picar, obrir, separar, incorporar, daurar, sofregir, rectificar.
I surt això... per què collons amb els postres no m’hi veig en cor?
Publicado por Txell en 8:55 a. m. 46 que hi han dit la seva
“… el sentiment de la increïble meravella de ser una persona humana. La música, per a mi, mai no és la mateixa. Sempre és quelcom nou, fantàstic, increïble”.
“Quan parlo amb músics joves, els dic sempre el mateix: No sigueu vanitosos pel fet de tenir talent musical. Vosaltres no en sou responsables: heu nascut amb aquest talent. El que en feu ja és una altra qüestió. El vostre deure és fomentar aquesta qualitat. No menyspreeu el que heu rebut sense haver fet res per tenir-ho. Treballeu, treballeu constantment i enriquiu els vostres dots naturals”.
“I què és el que ensenyem als nostres infants? Els ensenyem que dos i dos fan quatre i que París és la capital de França. Quan els ensenyarem el que ells són realment? Hauríem de dir-los: Ja saps tu qui ets? Ets una meravella. Ets únic. En tot el món no n’hi ha un altre exactament igual. En els milions d’anys que han passat, no ha existit mai un altre nen com tu. Mira el teu cos: quina meravella! Les teves cames, els teus dits, la manera com camines i et mous…! Pots convertir-te en un Shakespeare, en un Miquel Àngel, en un Beethoven. Tens la capacitat per a tot! Sí, ets una meravella. I quan et faràs gran, podràs fer algun mal a un altre que, com tu, és una meravella? No. Heu d’estimar-vos una als altres. Tu has de treballar -tots hem de treballar- per fer d’aquest mon un lloc digne dels seus fills”
del testament de Pau Casals.
Publicado por Txell en 8:33 a. m. 327 que hi han dit la seva
“La nostra vida quotidiana és bombardejada per casualitats, més exactament per trobades casuals de persones i esdeveniments als quals es diu coincidències. Co-incidència significa que dos esdeveniments inesperats ocorren al mateix temps, que es troben.
En Tomàs apareix en el restaurant i al mateix temps sona la música de Beethoven. La gent no s'adona de la immensa majoria d'aquestes coincidències. Si en el restaurant hi hagués el carnisser local en lloc d’en Tomàs, Teresa no s'hagués adonat que en la ràdio sonava Beethoven (encara que la trobada entre el carnisser i Beethoven és també una interessant coincidència). No obstant això, l'amor, que s'estava aproximant, havia exacerbat el seu sentit de la bellesa i ella ja mai oblidarà aquella música. Cada vegada que l'escolti es commourà. Tot el que ocorri en aquest moment al seu al voltant estarà il·luminat per aquella música i es farà bell.”
Porto dies reflexionant sobre aquest tema i encara no n’he tret l’aigua clara. A veure... que no sé explicar-me! Creieu que hi ha alguna cosa darrera les coincidències? Es a dir, que algú ens ha posat aquí amb aquest cos i aquesta cara, en aquest país i amb aquesta llengua, perquè ens acabem trobant i fent vides paral·leles? O simplement són fets causals? Amb un com, amb què, un on, un quant i un cap on?
Publicado por Txell en 9:24 a. m. 40 que hi han dit la seva
Publicado por Txell en 8:15 p. m. 35 que hi han dit la seva
Mare de déu senyor, com passa el temps, no? Encara recordo com m’hi vaig fotre de quatre potes ... i jo em pregunto... com és que sóc tan fàcil de convèncer?
Veníem d’un concert de l’Ham de Foc al Foment, un grup valencià amb aires mediterranis i atmosferes estrafolàries que pretenien fer-nos viatjar a ritme de l’Orient Mitjà, fent parada pels Balcans i aturant-nos per surar al Mar Mort. L’Espectacle no em va acabar d’entusiasmar, diguéssim que ni la veu màgica de Mara Aranda ni la multi instrumentalitat de la formació em van saber captivar. Però bé, val a dir que jo sóc una mica especialeta...
Dos dels meus acompanyants (l’Alba i en Pau) ja n'eren experts i només van haver de tocar-me una mica el voraviu, per què l’endemà a primera hora del matí, em plantés a la blocosfera, sense nocions de cap tipus i amb el cap ben buit d’idees. Aleshores tenia el cabell molt curt, molt curt i alguns amics que van deixar de ser-ho.
De cap manera em podia pas imaginar que allò pogués tirar endavant, ni molt menys de que m’acompanyaria per la vida durant tot aquests temps. M’he casat, ha deixat d’interessar-me el Barça i la política, he passat de tenir una gateta preciosa a adoptar a dos gatots sapastres i m’he tornat addicta al reciclatge. Segueixo amb la mateixa vida de sempre, amb gairebé els mateixos companys de viatge i gaudint de les petites coses del dia a dia . En definitiva, que em podrien confondre tranquil·lament amb la Heidi i les seves cabretes.
Avui m’autofelicito, per què fa dos anys que ens suportem, que ens llegim, que intercanviem opinions, que riem, que anem a manis, que ens enfadem, que ens ignorem, que ens enamorem, que fem quedades, que ens coneixem, que xategem, que coincidim, , que fem sopars, que ens discutim, que ens estimem.... VAJA... QUE EL MEU BLOC FA DOS ANYS!!!!!
Publicado por Txell en 4:47 p. m. 43 que hi han dit la seva
He vist el meu nom escrit de tantes maneres diferents que ja ni m’immuto.
Suposo que per un castellanoparlant - és a dir, un senyor que parla castellà - deu tenir el seu puntet intuir com es pronuncia Meritxell ... així que ja ni em puc imaginar com, amb tota la bona fe del món, es posen a cal·ligrafiar-ho.
El més important és que mai falti la bona fe, les súper bones intencions i el meu sentit de l’humor.
Tinc un amic que fa més de 45 anys que canta i toca la guitarra. Normalment ho fa amb una camisa de color vermell i ens recorda que “Qui perd els orígens, perd la identitat”. Aissssssssssssssssssssss, SI ÉS QUE JO NO VULL PERDRE RES!!!!! Però es que des de Madrid s’han entestat a fer-me perdre l’oremus!
Tinc una merda de DNI que encara que em dolgui, porto sempre amunt i avall / Tinc un nom i dos cognoms / Vaig fer una comanda per escrit, annexant totes les meves dades / Són idiotes, o què¿?
Publicado por Txell en 8:34 p. m. 46 que hi han dit la seva