El món és un mocador

Durant el casament de l'Albert i la Carmeta una dona de cap a uns 60 anys s'ens apropa.

-Oi que tu ets de Granollers? - Em segresta a en David.

És la mare d'en Ramon, un casteller dels Xics i també d'en Toni, un noi que vaig conèixer xatejant ja fa quasi una dècada. El curiós del cas, és que el seu home és el cosí del meu tiet. Arenys - Granollers... qui ho hauria d'haver dit.

El meu oncle té un altre cosí. La seva dona asseguda en una cadira i amb una copa de cava a la mà ens contempla i ens repassa de dalt a baix. No l'havia vist mai a la vida. Casualment, després d'una llarga conversa i de repassar l'arbre genealògic es descobreix el pastel: l'àvia de la dona del cosí del meu tiet era germana de l'àvia del meu home! Jajajajajaja!!! Costa, oi?
La meva tieta amb un somriure als llavis ens comenta que l'incest és una porcada i que encara hi sóm a temps. Tothom riu.

Ens toca a la taula 6. La parella de la nostra dreta viuen a Sant Celoni. L'Entesa des de el començament és bona, xerrem de banalitats. Compartim marca de cotxe, edats i alguna afició. Els dos mascles (el meu i el de la parella del costat) parlen de mecànica, electrònica i informàtica... ecs! Ells també s'han adonat que han compartit un company de feina. Sorprenent! que petit és el món!

Ballem el Follow the Lider, m'encanta veure el matxembrat de gent, petits i grans, tots tan desconeguts i alhora tan propers.