No sou iguals

Tots dos sentiu un mateix goig quan les
ones besen la platja.
Tots dos contempleu joiosament la pluja
quan penetra la terra poc a poc.
Els vostres ulls semblen bessons quan
admireu les serralades.
Però no sou iguals.
L’esguard, les mans, la veu són diferents.
Els ulls, però, es poden trobar ; les mans es
poden estrènyer i les veus es poden fondre
en una mateixa tonada.
Que els vostres ulls es besin plens de goig,
les vostres mans s’agafin sempre més
i les vostres veus no trenquin mai el diàleg.
No sou iguals, però fareu camí sempre tan
junts que mai ningú no sabrà dir
Qui és l’un i qui és l’altre.