T'has aturat a pensar quantes hores al dia dediquem al nostre físic?
La quantitat de neurones que gastem pensant-hi?
La quantitat de diners que hi invertim?
La gana que passem?
La quantitat de complexos que tenim?
Com arribem a patir?
L'Energia que gastem en una batalla perduda d'entrada?
...................................................
Ella no té de res, ella somriu i és feliç
T'equivoques en dir que ella no te res. Ho te tot!
ResponEliminaPotser som nosaltres els que no tenim res.
Veig que avui ens posarem serius. Nosaltres ho tenim tot menys felicitat, ella no te res material i en canvi somriu. Absurditats de la vida!
ResponEliminaNO T'ADONES QUE TOT ALLÒ MATERIAL NO ÉS EL QUE ENS FA FELIÇOS...
ResponEliminaQuina mania amb els usuaris anònims dels ous! Tan costa donar les cares?
ResponEliminaPotser mirant la carona de la foto no et cabrejaries tant!
ResponEliminaPotser la cara no és el més important en aquests missatges!
Una abraçada!
No tinc paraules. Som una panda de consumidors compulsius.... potser pq no som feliços.
ResponEliminaVaia festival amb els anònims i els anònims cabrejats... no és això companys, no és això!
ResponEliminaalegria, que són 2 dies...
ResponEliminai kina rao tens!!!
ResponElimina