04 de setembre 2006

Endevinalla


Ahir remenant per la xarxa vaig ensopegar amb una endevinalla (fàcil però curiosa), us l’enganxo a continuació a veure que us sembla.

No és nen ni nena. No és dona. És home.
Amb un nom compost per un cognom dolç i un altre d'acomodat. Original.
Català , enamorat del Montseny, tot i que, com un cargol, porta la seva casa amunt i avall per anar a treballar arreu del món.
De complexitat també catalana: ni molt alt ni molt baix, ni molt gras ni molt prim. Morè.
Cabell negre, ondulat i abundant que li arriba a les espatlles i de faccions molt marcades. Ulls foscos, grossos. Mirada expressiva , profunda, amiga.
Nas ample i gros. El seu! Nas rodó i vermell. L'altre!
Boca generosa i riallera. Boca per als altres.
Mans molsudes, grans, inquietes i parladores.
Poc se'l coneix en la intimitat.
Damunt del cap, normalment porta un barret i vesteix ample i còmode, més per viure que per aparentar.
Tots hem gaudit en algun lloc, en algun moment, del seu treball: grans i petits, ben acompanyats, alhora, mentre esponjàvem els nostres cors, rient
.

5 comentaris:

  1. Quan tu dius que és molt fàcil, és per què realment és molt fàcil?

    ResponElimina
  2. Tortell Poltrona

    ResponElimina
  3. Jo també crec que Tortell Poltrona, no?

    ResponElimina
  4. Jo tb dic que Tortell Poltrona!
    Pq el Capità Enciam no pot ser, oi?
    Ho confesso, una mica més i un dia atropello al Capità Enciam! Anava amb la bici per Barcelona i no se d'on em va sortir. Crec que es va cagar amb tota la meva família....

    ResponElimina
  5. Ja només sé cantar per dir-te
    que hi ha un món nou dins aquest món que et costa viure.
    Que val la pena si tens la força dins del cor
    per prendre el risc que és sempre el bell intent
    de posseir...
    la joia, la joia per què avances
    pel llarg i vell camí que du a un món millor.

    No em dono vergonya d´aquests somnis
    ni em cansa fer un poc més possible l´impossible.
    Que si no arribo fins al destí que em diu el cor,
    faré senyal del lloc a l´horitzó
    guardant en mi
    la joia, la joia de sentir-vos
    sabent que aneu encara molt més lluny que jo.

    No hi puc fer res i et dic encara
    que un món millor sempre t´espera enllà dels astres.
    No és sols un somni,
    també és la urgència pel dolor
    de tanta gent, desheretats de tot,
    de tot menys de...
    la joia, la joia d´inventar-se
    un bell demà més digne on hi surti el sol...

    Cançó dedicada a Tortell Poltrona

    ResponElimina