29 de març 2006

Rutines matineres



Quarts de 7, sona el primer despertador. En David es tomba i m’abraça, mentre a mi em cau la baba i sóc incapaç d’obrir els ulls. Em diu coses completament incomprensibles i jo a dures penes puc articular paraula i dir bon dia. He passat mala nit, fa massa calor per seguir amb la nòrdica i massa fred per treure-la. Complicat.

Es col.loca el xandall i fa una mitja hora d’elíptica mentre jo aprofito per seguir babejant entre els llençols i faig fora a empentes a una cosa peluda i amb cua que es passeja per sobre el meu coixí.

És el meu torn Em sento com una vella rònica i rovellada, només puc fer 15 minuts i tots 15 esbufegant. Al vespre hi tornaré (penso)... i una merda!

Sessió de dutxa, llarga. Gairebé eterna, amb gels de tot tipus i xampús i mascarilles de totes les classes. Després la gran embatumada, que si la cremeta dels braços, l’oli per les cames, el gel per la panxeta, la crema exfoliant, la netejadora, la hidratant i el tònic... buffff !!!!!!!!!!!!!!!!!!

Seguim pel cabell, l’intento dominar amb el secador, però no hi ha manera, va per on ell vol. Deixe’m-ho aquí, és un esperit lliure.

Després de tota la sessió de la “Senyorita Pepis”, arriba el moment estelar. Cafè i cigarro tot mirant el lumbreres d’en Cuní. Sabeu que em treu de pollaguera?

Penso que em fa una mandra horrorosa anar a treballar, que encara em queden moltes hores per tornar a posar-me al llit, que necessito tres mesos de vacances i que sóc una desgraciada per què mai em toca la loteria.

A tots i totes, molt bon dia!

11 comentaris:

VN ha dit...

mira tu, que guapes!!!!!

Bon dia

sil ha dit...

jo t´entenc... quin estress de bon matí oi??

Núria ha dit...

Jo tb t'entenc...
En DivoCuní passa millor amb cafè i cigarro.
Em fot més gràcia l'Espartac. Aquest si que informa del que realment importa.
Odio llevar-me d'hora! Odio pintar-me! Odio esmorzar a peu dret! Odio el despertador! Odio a la debuena! Odio que no hi hagi llet! Odio a la Srta. Pepis! Odio que soni i soni i soni el despertador i que per al qui està sonant no es llevi....
Sóc feliç! :)

Anònim ha dit...

si tots els matins son aixi quin estress no m extranya q quan arribis treballar no quedin forçes ajajjaja

Maiqui ha dit...

Tot això se supera quan arribes als 30, ja vuràs...

Titus ha dit...

jajaja
Escolta i si et relaxes una mica? Et veig estressada.

Txell ha dit...

Senyor Munràs, no em precinti la bústia o el denunciaré a la comisaria més propera.
Atentament, la seva veïna.

Alba ha dit...

jajaja
sí que estem guapes, sí. Bé, tu més que jo! És per Santes, no?

Nena, què cony és això d'elíptica?
Doncs qui humor de bon matí emperifollar-se tant! El meu despertar és: el despertador va sonant cada deu minuts (durant una hora) i llavors... merda, merda, merda! Faig tard! Surto esperitada del llit, em vesteixo com puc, ni em pentino i em menjo un parell de galetes tot baixant l'ascensor. Fatal! Aix, però i lo bé que si està al llit, i pensar: cinc minutets més, cinc minutets més.
sóc una petita marmoteta, ho reconec! :P
Un petonàs!!
I et dec un sopar, eh?

Anònim ha dit...

soc el sañó Munras, i t'enviaré el Cesid, els Geos i l'exèrcit

dncent ha dit...

T'has deixat el que fas tot seguit, just després de la cigarreta.

Allò tant íntim que fas en el lavabo, jejejeje.

Anònim ha dit...

Super color scheme, I like it! Good job. Go on.
»