03 de maig 2006

Caipirinha casolana


Quan l’Alba i jo ens hem de posar el dia, sovintegem els verals de la Plaça de Cuba. La passo a recollir a l’escola de música on treballa i anem mirant tots els baretos on podem passar-hi una estoneta.
No sé per què mirem, si ja en tenim un de fixe!
Fa poc més de mig any, va obrir les portes un establiment que es dedica a preparar combinats i barreges màgiques idònies per estirar la llengua, inclús d’aquells, que no són gaire xerraires.
Els cocktails, són cars, massa per segons quines butxaques, així que a partir d’ara i per els que en tingueu ganes... una caipirinha casolana !!!

Ingredients


1 llima dolça tallada en 8 trossos
2 culleradetes de sucre blanc o morè
56 ml de cachaça
gel picat.

Preparació


1.En un got baix i ample, poseu els trossos de llima i el sucre.
2.Esclafeu-ho una mica amb una cullera i poseu-hi gel picat.
3.Afegiu-hi la cachaça, removeu-ho i afegiu-hi una mica més de gel picat.

Fàcil, no? Qui s’apunta?

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Eu nao adoro as caipirinhas.
Eu nao quero lembrarme de Ronaldinho e da sua boca feia.
Mais penso que no verao refresca e fa falar mais do normal.
;-p

PD: Que es noti l'any i mig a Porto...

Anònim ha dit...

Només hi veig un problema aquí. Les caipirinyes son extremadament perilloses, amb la història de que son dolcetes i passen de conya vas fent xuclades, de la canya, eh?llargues i continuades i així consecutivament fins a la 3 o 4 caipirinya. Proves daixecarte i les cames flaquegen, el cap ja fa estona que no és sobre les espatlles i la llengua s'embarbussa. Lo pitjor pitjor pitjor és la ressaca del dia després.
Si podeu, reprimiu-vos i no us passeu, la caipininya té un mal despertar.

Anònim ha dit...

Filleta ets una kumba en potència!
GRAN CAIPIRINHADA POPULAR A CA LA TXELL!!! suposu que la cosa anira amenitzada amb unes patatetes i olivetes no?

Trento ha dit...

Eis jo ma'punt a la gran caipirinhada
oeoeoeoeoeoeoeoeoe

Tot i així deixeuvos d'osties deixa la cipirinha i treu aquell vi.

alba ha dit...

Sí, sí. La veritat és que passa com res, i t'estira de la llengua la mala puta (la Caipirinya, vull dir!!)
Sort de la Txell que m'aguanta els meus rotllos (i ploreres si cal), masa monotema últimament, no?
GRÀCIES AMOR!!!!!!!
jo tb m'apunto!