29 de maig 2006

La meva capelleta


Davant d’on vivim, tot just fa un any i fent unes obres de remoledació, van treure a llum una capelleta que tenien ubicada al capdamunt de la seva façana.
Aquestes capelletes eren molt habituals en les construccions antigues i eren alçades per celebrar i festejar algun sant o santa. Les estructures totalment devocionals eren guarnides de flors i pregàries i on els més fidels encara hi fan reverència a més de senyar-se cada cop que hi passen. Per sort els nostres veïns han obtat per deixar-la buida.
El punt més diví de casa és aquest de la foto, on encara que no hi hagi sant, hi ha ninot i flors i espelmes. És també el punt de trobada de mitjons i calcetes i on s’hi acumulen papers i llibres llegits i per llegir. Cada casa té la seva capelleta, no?

6 comentaris:

Titus ha dit...

si, cada casa té la seva capelleta.
La meva serien els prestatges de sobre el llit a la part del cap.

Maiqui ha dit...

la vinoteca sens dubte. hi tinc molts litres de sang de crist. amén

Núria ha dit...

Ho dius per la imatge de la "Verge"?
Per cert, molt guapa la orquidea!

Anònim ha dit...

la meva es trova a la tassa water pq no vegis el q tinc q resar per anar de ventre jajajaja

kabritiberik ha dit...

Jo no tinc cap capelleta, però la meva mare té cada dia piles de roba per rentar i diu que és la seva creu. Suposo que es conta com a capelleta.

Jalhoy ha dit...

La meva tmbé son les estanteries de sobre el llit.