- Bones! Tinc hora ara a les cinc per fer una xocoteràpia.
- D'Acord, seu a la sala d'espera que de seguida sortirà en Lluís.
Cara sorpresa.... en Lluíííííís? En Lluís deu ser un tio, no? Estic molt temptada en marxar. El què hauria de ser una tarda relaxant i exòtica, pot arribar a ser un suplici.
No m'agraden les sorpreses i això n'és una i de monumental!
Em fa treure les arracades, apagar el mòbil i per descomptat la roba! M'Indica la merda de tanga que m'haig de posar. Ell desapareix un moment i quan torna ja estic estirada de bocaterrossa.
Començarem per davant, em diu. Mecasumdena!!!!!!!!!
La temperatura és agradable, la llum tènue i la música meditativa i mística.
El massatge en tot moment és fluït, començant pels peus i acabat per les cervicals. M'Amanyaga fort i en alguna ocasió l'haig de fer parar per què m'ataquen les pessigolles.
M'Unta una xocolata tèbia i perfumada, fa servir les mans i els avantbraços. Em dóna conversa i parla de la seva dona. Que quedi tot ben clar! Ben fet xaval! Jo li parlo d'en David i de la seva professió... no fos cas que es passi un pèl.
Practica diversos graus de pressió, depen de la zona del cos a treballar. En cada moment em pregunta si fa mal o vull que apreti més.
M'Embolica amb un plàstic i deixa que la xocolata faci el seu efecte. Marxa i em relaxo.
Penso que sóc una exagerada, que en Lluís només fa la seva feina i que al cap del dia veu molts cossos nuus.
Surto contenta, com si els peus no em toquéssin a terra. Si no fos pels calers hi tornaria cada quinze dies. Només em cal esperar tornar a fer una edat rodona, com enguany
15 de maig 2006
Xocoteràpia
Publicado por Txell en 8:36 a. m.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Et vas deixar tocar els peus??????
Marededeusenyor! la que li lio!
A part, que no m'hagués relaxat gaire. La xocolata em perd i segur que m'acabo xupant fins a l'últim raconet de mi mateixa.
Estava bona la xocolata?
i el lluis?
i la recepcionista?
i la clenta?
Q-lló filleta, suposo per més inri era un tiu guapu, jove i amb unes mans grosses d'aquelles que a tu tant et molen, no?
Confesa: vas tenir pensaments impurs?
tot i dir que res de res, la foto de la maduixa es força eròrica... mmm... com devia esta akest tal lluis... jajajaja
Pensa una cosa, la dona d'ell i en David no tenen per que enterarsen pas!
Txell em deus una hora de gimnàs! Per culpa teva m’ha entrat el mono de menjar xocolata!
Bé, en quantitats reduïdes no té pq fer mal. Jo em foto un bombó cada dia i de moment només m'han trobat colesterol! jajajajajaja
-Engreixa
-Fa sortir granets
-És addictiva
-No recomanda per la gent que té mal de cap.
-Deixa la dentaduda feta una merda.
Millor que en Lluís ens faci un massatge!
Us recomano la Lindt Excellence amb 85% de cacau (això sí: estic gordu, tinc colesterol, mals de cap freqüents i una dentadura que fa pena...).
No crec que una cosa tan pecadora com la xocolata, a més a més pugui ser tant dolenta com dieu.
Jo prefereixo la Lindt 70%, la del 85 ja es massa amargant, i la del 99% no me la vaig poder acabar.
En Lluís té alguna companya que em pugui fer aquestes maravelles?????
Puntualització: la 70% és més agradable al paladar, sens dubte. El meu problema és que sóc un yonki acabat. Bé, sense arribar a l'extrem de la 99%, que, coincideixo amb tu, és una bestiesa indigerible.
Publica un comentari a l'entrada