A l’arribada de la primavera sempre venen de gust les floretes. Colors i olors diversos que embriaguen els sentits!
El balconet de casa no és per fer-hi masses martingales, però voliem esforçar-nos a fomentar l'horticultura, tot i no ser-ne uns experts.
Ho vam intentar amb “l’hort urbà”, que tan de moda està ara, però el tema dels tomàquets, les cebes i els enciams, va ser un fracàs. Comptàvem poder tenir mitja amanida de franc durant tot l’any i encara riem. Cada dia miràvem esperançats la possible sortida d'algun brot... les punyeteres no es van deixar veure.
Amb el tema de les plantes aromàtiques tinguérem més sort. Asseguràrem la producció de pesto de tota la família, pots i més pots. Tot eren lloances d’aquella alfàbrega, que més que alfàbrega semblaven fulles de morera. I què dir de les amanides i pastes amb menta fresca i les cremetes amb gust a romaní!
Actualment hi ha una camamilla moribunda, una planteta de cibolet, salvia, un parell de testets de menta, una jardinera amb brots d’orenga, farigola, romaní i una maduixera tímida, que en dos temporades només ha tret 6 fulletes.
El tema de les flors ornamentals és per tirar la tovallola, no són massa resistents a la calor i cada dia n'hi ha alguna de pensida.
L’estrella del balconet, és el roser. Gros i tupit, aromàtic i impressionant, cada dia amb una poncella nova, cada dia amb una flor perfumada. Això em recorda a aquella gran cançó de l’Antonio Flores... La flor que siempre quise en mi jardín!
Amb el tema de les plantes aromàtiques tinguérem més sort. Asseguràrem la producció de pesto de tota la família, pots i més pots. Tot eren lloances d’aquella alfàbrega, que més que alfàbrega semblaven fulles de morera. I què dir de les amanides i pastes amb menta fresca i les cremetes amb gust a romaní!
Actualment hi ha una camamilla moribunda, una planteta de cibolet, salvia, un parell de testets de menta, una jardinera amb brots d’orenga, farigola, romaní i una maduixera tímida, que en dos temporades només ha tret 6 fulletes.
El tema de les flors ornamentals és per tirar la tovallola, no són massa resistents a la calor i cada dia n'hi ha alguna de pensida.
L’estrella del balconet, és el roser. Gros i tupit, aromàtic i impressionant, cada dia amb una poncella nova, cada dia amb una flor perfumada. Això em recorda a aquella gran cançó de l’Antonio Flores... La flor que siempre quise en mi jardín!
L'Any que ve, tornarem a provar amb l'hort urbà! Espero que tinguem més sort.
4 comentaris:
Durant una època van ser la meva debilitat, les cuidava, regava, podava, parlava i abonava, m'he fet gran.
Que són les plantes....?
Tens un capullu a casa? Que fuerte Jorgejavier!
Nosaltres només hi tenim testos al balcó, les plantes es neguen a viure amb nosaltres. Estic per possar-les de plàstic! Total, des del carrer no es notarà.
Segur que no teniu alguna planta aromàtica més?
pos jo no+ tinc dos plantetes, una se m'ha pansit i l'altre gràcies a déu és un cactús sinó tb ho estaria!
Publica un comentari a l'entrada