05 de juny 2006

No serem mai perfectes




T'has aturat a pensar quantes hores al dia dediquem al nostre físic?

La quantitat de neurones que gastem pensant-hi?

La quantitat de diners que hi invertim?

La gana que passem?
La quantitat de complexos que tenim?

Com arribem a patir?

L'Energia que gastem en una batalla perduda d'entrada?
...................................................
Ella no té de res, ella somriu i és feliç

9 comentaris:

Anònim ha dit...

T'equivoques en dir que ella no te res. Ho te tot!

Potser som nosaltres els que no tenim res.

Anònim ha dit...

Veig que avui ens posarem serius. Nosaltres ho tenim tot menys felicitat, ella no te res material i en canvi somriu. Absurditats de la vida!

Anònim ha dit...

NO T'ADONES QUE TOT ALLÒ MATERIAL NO ÉS EL QUE ENS FA FELIÇOS...

Anònim ha dit...

Quina mania amb els usuaris anònims dels ous! Tan costa donar les cares?

Anònim ha dit...

Potser mirant la carona de la foto no et cabrejaries tant!

Potser la cara no és el més important en aquests missatges!

Una abraçada!

Anònim ha dit...

No tinc paraules. Som una panda de consumidors compulsius.... potser pq no som feliços.

Txell ha dit...

Vaia festival amb els anònims i els anònims cabrejats... no és això companys, no és això!

Anònim ha dit...

alegria, que són 2 dies...

Anònim ha dit...

i kina rao tens!!!