Trobar un tresor

Finalment, hi va aparèixer una noia que no anava vestida de negre. Duia un càntir a l'espatlla i el cap cobert per un vel, però no tenia la cara tapada. El noi s'hi va acostar per preguntar-li per l'Alquimista.

Aleshores, va semblar com si el temps es parés i l'Ànima del Món sorgís amb tota la seva forca davant del noi.

Quan li va veure aquells ulls tan negres i els llavis indecisos entre un somriure i el silenci, va comprendre la part més important i més sàvia del Llenguatge que parlava el món, i que totes les persones de la Terra eren capaces d'entendre amb el cor. D'això en diuen Amor i és una cosa més antiga que els homes i que el mateix desert. Tot i així, ressorgeix sempre amb la mateixa forca en qualsevol lloc en què es creuin dos parells d'ulls, tal com s'havien creuat aquells dos parells d'ulls davant d'un pou. Finalment, els llavis es van decidir pel somriure, i allò era un senyal, el senyal que havia esperat tota la vida sense saber-ho, el que havia buscat en les ovelles, els llibres, els vidres i el silenci del desert.

Allò era el Llenguatge del Món en tota la seva puresa, no li calien explicacions, perquè l'Univers no en necessita per seguir el seu camí en l'espai sense fi. En aquell moment, l'únic que comprenia el noi era que estava davant de la dona de la seva vida, les paraules no feien cap falta; ella també ho devia de saber. N'estava més segur que de qualsevol altra cosa al món, encara que els seus pares i els pares dels seus pares diguessin que calia festejar, prometre's, conèixer bé la persona i tenir diners abans de casar-se. Els qui diuen això, és possible que no hagin conegut mai el Llenguatge Universal, perquè, quan t'hi submergeixes, és fàcil entendre que, al món, sempre hi ha una persona que n'espera una altra, tant si és al bell mig d'un desert com si és enmig d'una gran ciutat. Quan el camí d'aquestes persones es creua i els seus ulls es troben, el passat i el futur perden tota la importància i només existeix aquell moment i la increïble certesa que totes les coses que s'esdevenen sota el sol han estat escrites per la mateixa Mà. La Mà que desvetlla l'Amor i que ha creat una ànima bessona per a cada persona que treballa, descansa i busca tresors sota el sol. Perquèsense això els somnis de la raça humana no tindrien cap sentit.