La Dharma té raó

Tanqueu els ulls per uns instants i reflexioneu sobre aquest món que s’esborra, món de barbàries i injusticies, món de conflictes i víctimes.

Aquest cop no em posicionaré, no em ve de gust.

Les imatges de crits, plors i dolor que ens haurien de colpir, són tan habituals que ja ni ens pertorben. Comencen a formar part del nostre dia a dia...

Ara trobem-hi una cançó, una lletra on defineixi clarament quin és el món que estem construïnt, quin serà el nostre futur, el dels nostres fills i nets.

Se m'acut només aquesta...

Tornaria a parlar tendrament d´aquesta terra

Parlaria a tothom del seu alè constant

Tornaria a parlar amargament de tanta guerra

Parlaria a tothom dels gemecs del mar

Cap on sigui que giro el cap i pertot on miro

Veig la mateixa colla de porcs

Potinejant el món i fent destrossa

Sí, la gent vol viure en pau

i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana

Senyors que maneu tant:

Si escopiu al cel, us caurà a la cara!

Si pixeu cara al vent, us mullareu les cames!

Ai, aquesta és una terra desconcertada

que dóna voltes sense parar

que sembla malalta i cansada,trista i desanimada,

que sembla decidida a acabar amb la seva vida.

Tornaria a parlar tendrament d´aquesta terra

Parlaria a tothom del seu alè constant

Tornaria a parlar amargament de tanta guerra

Parlaria a tothom dels gemecs del mar

Ai, la gent vol viure en pau

i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana

Són uns fills de puta acabats

Sempre foten la punyeta

Estats-Carronya! Bèsties de guerra!

Les seves festes són criminals

Alceu els cossos! L´hora ha sonat!

És la rauxa dels condemnats!

Ballarem amb energia damunt tota la porqueria

Perquè aquesta és una música tossuda i obstinada

Música per a ferir-se els peus,ballant-la al seu voltant.

Sí, han de caure les muralles. Totes, totes, totes.

Les trompetes estan preparades!