A la Geganta

Obro les cortines de la cambra, aquella fosca i bruta on hi passes nits i dies. Aquella on amb el teu amant continueu gaudint de plaers infinits, que malgrat els anys segueixen ferms i intactes, i et miro.
Veig el teu rostre, rejovenit i enamorat, amb un petit somriure a la cara. Ets preciosa i molt especial, ets la única capaç de fer saltar espurnes de desig, la única que amb pas segur i constant captives a tots els homes.
Els teus ulls juganers i expressius, són el mirall del que la vida t’ha donat. El temps passa i tu segueixes igual, plena de joia i joventud.
La teva pell suau i perfecte, les teves mans delicades, la teva olor, el teu cabell, són un autèntic regal pels sentits.
M’agradaria poder sentir la teva veu. Segur que és dolça i candent, segur que d’ella en sortirien paraules encissadores i apassionades. Ets tan bonica i misteriosa.
El moviments elegant dels teus malucs voluptuosos, són de gràcia insinuant. Indomables i sensuals de bellesa salvatge i gran càrrega sexual.
Ets una explosió d’emocions, de mirades fonedisses i de rialles lascives.
Esposa i mare, dona entregada i cordial, bella i divina, admirada i estimada...