04 de setembre 2006

Endevinalla


Ahir remenant per la xarxa vaig ensopegar amb una endevinalla (fàcil però curiosa), us l’enganxo a continuació a veure que us sembla.

No és nen ni nena. No és dona. És home.
Amb un nom compost per un cognom dolç i un altre d'acomodat. Original.
Català , enamorat del Montseny, tot i que, com un cargol, porta la seva casa amunt i avall per anar a treballar arreu del món.
De complexitat també catalana: ni molt alt ni molt baix, ni molt gras ni molt prim. Morè.
Cabell negre, ondulat i abundant que li arriba a les espatlles i de faccions molt marcades. Ulls foscos, grossos. Mirada expressiva , profunda, amiga.
Nas ample i gros. El seu! Nas rodó i vermell. L'altre!
Boca generosa i riallera. Boca per als altres.
Mans molsudes, grans, inquietes i parladores.
Poc se'l coneix en la intimitat.
Damunt del cap, normalment porta un barret i vesteix ample i còmode, més per viure que per aparentar.
Tots hem gaudit en algun lloc, en algun moment, del seu treball: grans i petits, ben acompanyats, alhora, mentre esponjàvem els nostres cors, rient
.

5 comentaris:

Anneta ha dit...

Quan tu dius que és molt fàcil, és per què realment és molt fàcil?

Anònim ha dit...

Tortell Poltrona

Puji ha dit...

Jo també crec que Tortell Poltrona, no?

Núria ha dit...

Jo tb dic que Tortell Poltrona!
Pq el Capità Enciam no pot ser, oi?
Ho confesso, una mica més i un dia atropello al Capità Enciam! Anava amb la bici per Barcelona i no se d'on em va sortir. Crec que es va cagar amb tota la meva família....

Tortell Poltrona ha dit...

Ja només sé cantar per dir-te
que hi ha un món nou dins aquest món que et costa viure.
Que val la pena si tens la força dins del cor
per prendre el risc que és sempre el bell intent
de posseir...
la joia, la joia per què avances
pel llarg i vell camí que du a un món millor.

No em dono vergonya d´aquests somnis
ni em cansa fer un poc més possible l´impossible.
Que si no arribo fins al destí que em diu el cor,
faré senyal del lloc a l´horitzó
guardant en mi
la joia, la joia de sentir-vos
sabent que aneu encara molt més lluny que jo.

No hi puc fer res i et dic encara
que un món millor sempre t´espera enllà dels astres.
No és sols un somni,
també és la urgència pel dolor
de tanta gent, desheretats de tot,
de tot menys de...
la joia, la joia d´inventar-se
un bell demà més digne on hi surti el sol...

Cançó dedicada a Tortell Poltrona