15 de setembre 2006

Triar




L’Òscar i la Cristina han de ser pares. Dit així és una cosa la mar de normal, vull dir que no ens hauria d’agafar per sorpresa que una parella estable i madura tingui fills i menys després de tants anys de convivència. Però avui no vaig per aquí, no tinc cap intenció de fer el ridícul intentant allissonar-los de com podrien ser els millors pares del món... ells de ben segur ho seran sense massa instruccions.

Durant aquests nou mesos, han hagut de passar pel tràngol de trobar-li un nom al seu fill. Un nom que els agradés als dos, amb un significat especial, que no recordi a cap excompany d’escola, que no sigui massa rebuscat, que els seus amiguets no se n’enfotin... complicat nois, complicat!

Algún intel.lectual hauria d’escriure un llibre, titutat “L’Art de posar un nom”.

Avui començaré fent una mica d’esquema del què seria aquesta gran obra mestra.

*Res de noms masculins, femenitzats. Ramon/ Ramona, Manel/Manela
*Prohibit les Jèssiques, les Jènifers, els Kevins i els Aarons
*Evitar posar-li el nom del pare o mare, avi o àvia. Queda molt provincià allò de... que hi ha en Joan? Síiii, el pare o el fill? I tu penses.... l’esperit sant!
*Fer un repàs de tots els companys d’institut que et putejaven i descartar els seus noms.
*Aquells que no et putejaven però no els guardes bon record, per alguna anècdota de juventut, fora!
*Sobretot no intentar posar el nom de les teves ex-parelles, amics/gues o persones que hagin causat, causin o causaran actes de gelosia. (Podrieu acabar com el rosari de l’aurora)
*Les Filomenes, Anscaris, Dionisis i Ronsendes, haurien de quedar en l’oblit.
*A ser possible, no posar el sant del dia. És una putada!
*Els noms compostos, s’acaben abreujant. No calen

Si hem de seguir totes aquestes pautes, crec que tindrem un problema. S’Obre la veda...

14 comentaris:

Oscar ha dit...

Txell,

Primer de tot, moltes gràcies per això de la "parella estable i madura".

Segon, nosaltres ho hem tingut bastant fàcil, perquè des del primer dia vam tenir clar el nom: Marc. Ja sé que és el nom més posat actualment, però resulta que jo m'havia de dir Marc i em van fotre Oscar (que en català és "Anscari").

Però, tot i que el nom el vam escollir molt ràpidament, he estat repassant la teva llista de consells i em sembla que els compleix tots. Quins descans!

Anònim ha dit...

Li posem "Tú" i s'ha acabat

Davor Suker ha dit...

JAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJA AI QUIN PARTIMENT!
VEIG QUE AIXO DE TROBAR NOM PEL CRIU ES MASSA COMPLICAT. MILLOR ADOPTARLOS, NO?

Núria ha dit...

M'agrada Marc! Molt ben triat nois!
M'ho imprimeixo per d'aquí un temps, quan ens hi posem tenir-ho en compte.
Aquest estiu, a la platja he viscut un moment.... vaja, que el recordaré tota la vida: una mare dsd la sorra cridant a la seva filla "Yeniiiiiiii que te dixo que solo te metaj hajtal coño!"
Tremendo.
Veridic, això va ser a la platja de Torredembarra.

Titus ha dit...

Hi ha noms macos: Siegfried, Eulàlia, Jaume, Sieglinde....
Hi ha noms lletjos : Joan (Sobretot quan sents que els ciden yuan), Ràquel, Pau (i derivats), ...
Hi ha noms horribles: Hermínia, Armengol, Escolàstica, Àngel (i derivats),...

Carmeta ha dit...

Jo fa anys que ho estic meditant, crec que ho tenim clar.
Per nens: Arnau, Marçal,Oriol i Andreu
Per nenes: Marina, Berta, Roser i Maria.

Faig bé?

Puji ha dit...

Buf! El dia que em toqui a mi tindré un problema, sobretot si és nen (el de nena el tenim clar de fa temps).

Txell, la meva iaia es diu Rosenda, o sigui que no et passis ni un pèl.

Òscar i Cris, ja us ho he dit repetides vegades, però un cop més felicitats i ànims!

Txell ha dit...

Òscar, quina sort els teus pares no et posessin el nom en català. És d'agrair!
Qlló Núria, he hagut de llegir 4 vegades la frase "Yeniiiiiiii que te dixo que solo te metaj hajtal coño" per arribar a entendre-la.
Titus, no comparteixo cap dels teus noms. Els que tu dius que són macos, tret d'Eulàlia i Jaume, crec que de grans tindran un trauma. Joan i Pau són macos, i Angel i Armengol no són del tot lletjos.
Carmeta, en vols tenir 8?
Puji, pensava que era Manuela! Quin és el de nena?

Henry The VIII ha dit...

El tema noms és relatiu. Jo em dic Enric Vuitè i tothom es pensa que és en honor del nefast rei anglès. En realitat ve d'una divertida cançó dels Herman Hermitts.

Puji ha dit...

Sí Txell, però és que com tots els mortals en tinc dues (i Manuela també té collons!)

Puji ha dit...

El de nena restarà en el més absolut dels secrets fins el dia que toqui fer-lo servir, més que res perquè ningú intenti treure'ns-ho del cap, perquè de ben segur que generarà polèmica.

oriol ha dit...

Txell, la meva iaia que té caspa la pobra dona, es diu Eleuteria que precisament compleix la meitat dels punts del teu esquema. Casi millor que no escrigui ella el llibre, no?
compleix el punt 1,2,7,8,9, CAZI nA!! Ole mi yaya

Dani Rambla ha dit...

Caldria afegir alguna regla relacionada amb els noms de famosos, no? Britney, Anakin, Josep-Lluis-Nuñez (tot com a nom), Cristna-Aguilera de todos los Santos ...

De fet per a tots els noms hi ha algú famós (Knopfler, Twain, ...).

Anònim ha dit...

Dani, jo aquest matí també ho volia dir però no he gosat!
Res de Bins Ladens i MariFés de Triana!