I avui un post dedicat única i exclusivament als meus veïns, per què... ellos lo valen !
Més d’una vegada he sentit aquella frase de... els pares no es trien, però als amics si.
Aquí caldria afegir, com ja he apuntat en escrits anteriors, que als veïns te'ls trobes; mecagum déu si te'ls trobes!
El titular d’avui podria ser “No soporto als meus veïns”, però per no ser tan dura ho deixaré amb un... per què criden tant?
Als inquilins del primer pis, només recordar-los que l’escala no és un cendrer ni una paperera i que malgrat tinguin tres nens (a punt de 4) a nosaltres no ens tenen per què trontollar les copes ni tremolar les parets.
Al energúmen del segon, què dir... si ja té un article per ell solet! No entraré en més detalls. No vull ni pensar en les seves pudors corporals ni el baf fètid que puja pel pati i el cel obert. Tampoc diré res dels seus escarabats, ni de les humitats prehistòriques de les seves parets.
Els que s’emporten la palma són de nova incorporació. Just a 4 metres de la nostre habitació es troba el menjador d’una parelleta que està de festa cada dia. Els crits i les desmesurades rialles són habituals durant el capítol de karaoke quotidià que tenen montat en un xiringuitu sense mobles i de ressonància eixordadora. La frase de... Volem dormir, no l'entenen i allò de pujar i baixar les persianes com si estiguessis emprenyat, tampoc
Én aquest veinat de ximples, és gairebé imposible poder acuclar l’ull. Així què, si aneu a la farmàcia a comprar taps per les orelles, heu de tenir en compte que jo he acabat amb les existències.
10 comentaris:
Animeu-vos i veniu a la Garriga!
Qué fort lo de la foto, no?
Hem quedat que repetirem. T'aviso i ho fem plegats, ok?
Collons, lo dels del primer no ho sabia. Ànims. S?ha de dir que els mes veins no fan gaire soroll.
Al pis de sobre casa tinc una senyora loca que toca el piano a la matinada. Com que el dia no té prous hores i ella no està jubilada s'ha daixecar a les 3 per tocarlo. Manda huevos!
jo per el moment puc estar content dels veins de sobre ni es sap si son a casa i a sota tinc un bar i la veritat, fa mes soroll el camio de la basura q no pas ells...
anims xula i si la cosa no millora jo els hi tirava un petard al balco veure si aixi aprenen
Ais Txelleta encara estic desubicat perdut. No m'adapto a la feina després d'uenes tòrrides vacassiones! A mi els meus veïns no em molesten, de fet a vegades crec viure sól
potser és per la meva actituda pacient i passota, per la que quan sento com crida una parella xina no tanco la finestra, em quedo sentint-los dicutir en xinès (crec que discuteixen pel nivell de veu) i escoltant de fons com veuen el partit del barça al tv3.
Jo tinc a sota una vella boja que diu que el tub de l'assecadora li dóna fred a les nits (increïble però cert), a dalt tinc uns quillos amb dos nens, de quatre i dos anys, que s'insulten a plena veu pel cel obert amb el vocabulari d'un mariner (la Diana diu que d'aquí un parell d'anys ens atracaran per l'escala), i paret per paret tenim un anglès, que normalment no se'l sent, però darrerament té una nòvia que quan follen sembla que la desquartitzin viva (a part del soroll del capçal del llit contra la paret).
Així que Txell, només ens queda que ens toqui la loteria, comprar-nos un xalet com el de "mis adorables vecinos" i fer una butifarra enorme el dia que marxem
A casa patim un defecte de construcció, que fa que la xemeneia porti amablement els olors de la meva cuina a la del meu veí que viu sobre nostre. Normalment vivim en pau, però quan em toca massa allò que no sona, sopo sardina fregida.
Jo sento als del costat jugant a la Play a la matinada.
Als de sobre quan fan pixen i caguen. Quan es dutxen sembla que estiguem sota les cascades del Niagara.
I sabem el que sopen els de l'altra costat, perquè es deuen comunicar les xemeneies d'extracció.
Puji, quan dius que ens ha de tocar la primitiva?
Buenu i que dir, del veí de darrera que toca la bateria a la que tot déu dorm. No és maco això de fer amistat amb els veïns?
Publica un comentari a l'entrada