A vegades em pregunto, per què la vida no podria ser un circ.
Una vida plena d’emocions i de somnis possibles de gestar. Un món farcit de realitats i fantasies que es troben en un mateix punt, per fer-nos somriure i oblidar els mals de caps. Sentir-nos feliços admirant la lluita i el treball de trapezistes, acròbates i malabaristes. Il.lusionar-nos amb les paraules esporàdiques dels nens que desprenen guspires de vida i de tendresa, i sentir-nos capaços de construïr un univers de seductora innocència i bondat.
Amunt i avall, de poble en poble, ensenyant-nos a riure i donant-nos lliçons magistrals d’humanitat i respecte.
La vida malauradament no és un circ...
Una vida plena d’emocions i de somnis possibles de gestar. Un món farcit de realitats i fantasies que es troben en un mateix punt, per fer-nos somriure i oblidar els mals de caps. Sentir-nos feliços admirant la lluita i el treball de trapezistes, acròbates i malabaristes. Il.lusionar-nos amb les paraules esporàdiques dels nens que desprenen guspires de vida i de tendresa, i sentir-nos capaços de construïr un univers de seductora innocència i bondat.
Amunt i avall, de poble en poble, ensenyant-nos a riure i donant-nos lliçons magistrals d’humanitat i respecte.
La vida malauradament no és un circ...
13 comentaris:
La vida seria meravellosa si en realitat fóra vista com un circ, la realitat però, és la que veu el pallasso quan es treu el nas i el maquillatge.
Que trist ha de ser aquest moment, quan la realitat del Món et dóna una bofetada, dia rere dia.
Hi ha teràpia però, només cal
posa-nos un nas vermell, encara que imaginari, tot just al llevar-nos, de ben segur que els efectes beneficiosos els notarem tot seguit, i de fet els que ens envolten també
Guapa, guapa i guapa!
M'agrada el nou blog!
I si vols un circo, ara tinc al costat de casa el Raluy. Ara, que com el de Soleil o el d'en Poltrona res de res.
Demà foto del circ, per animar-nos una mica i posar-nos el nas vermell.
El circ de la vida cal prendre'l amb alegria, que de desgraciats per a amargar-nos el dia ja n'hi ha molts.
Val més no fer-los cas i somriure, amb nas vermell o sense, sempre és una alegria sentir un "Bon dia!!!" alegre i divertit, mostrant que tot allò que ens vol enfosquir la llum, no és res més que coses supèrflues.
L'important és sentir-se ben acompanyat, tal com ens acompanya el blog de la Txell cada dia.
Noia, ja anava essent hora!!!, que aquestes obres semblaven les de la sagrada familia.
Per cert, i encara que siguin 2/4 de 7 de la tarda ....
BON DIA A TOTHOM !!!!! :)
Per que hi hagi coses bones, n'hi ha de haber de dolentes... si lo dolent no existèix, aleshores que es lo bo?
Jo crec que és possible contagiar felicitat i energia, cònec gent que és així, que el fet de veure'ls o parlar amb ells fa que se t'il·luminí la cara, com si estiguessis ben bé al mig de la pista central.
El món és ple de merda, però quan et lleves un dia i trobes que el bloc de la Txell torna a estar en marxa, et creix el nas vermell i un somriure als llavis.
Ben tornada!
Costa molt trobar alegries en el dia a dia, i suposo que per aquest motiu cada vegada em fan il·lusió les coses més insignificants, un somriure, una mirada.
Et trobàvem a faltar!
Txell tu tens del dò de fer-me somriure!
la vida potser no és un circ precisament, peròo és molta comèdia.
amb amigues com tu un esta rient tot el dia
per un circ de veritat tots aquells q han de fer mil i una tombarelles per poder arribar a final mes o nomes per tenir algu q posar se la boca
pq esta tot tant mal repartit?
Al usuari anònim, que és el meu jefe... aplica't al cuentu! I posa't el nas imaginari a les 7 del matí!
Nurieta, tenim molts somriures pendents!
Dncent, t'estimo, t'estimo i t'estimo!
Jalhoy, no hi estic massa d'acord.
Ignasi, vull encomanar-te moltes coses!
Puji, tu si que em fas riure amb els teus sarcastics posts!
Òscar et mereixes tots els petons del món.
Kabrit, sóc una pallassa!
Dessmond... massa, molta! Però s'els hi veu el llautó.
Dag, això m'agradaria saber a mi. Pq qllons tot està tan mal repartit????
Publica un comentari a l'entrada