Aquest migdia al sortir del despatx he enfilat la Riera. Observo a la gent que va amunt i avall atabalada, uns parlant pel mòbil, d’altres asseguts a les terrasses... M’agrada badar, mirar i somiar. Cadascú amb les seves coses, amb les seves esperances amb els seus neguits.
Molts, tot just acaben de nèixer, tenen tota la vida per endavant. Em fa somriure el seu enginy i la seva força. Els homes i les dones del demà, penso. Cal que els escoltem i els ensenyem a viure en el respecte i la llibertat de les persones, acceptant-nos tal com som.
Educar-los en la diversitat i en la riquesa, per tal de què quan siguin grans puguin decidir lliurement el seu futur. Són desvergonyits i per sort encara no tenen massa manies... ja vindran.
A d’altres els veig amuïnats, potser els negocis no els funcionen, o simplement han tingut un mal dia. Cares de preocupació, maquillades darrera un somriure amarg.
Saludo a dos vellets que seuen en un banc. Ells són feliços, mai tenen un semblant preocupat. Volen arreglar el món, sense moure un dit. Que si el Barça o en Montilla, passant pels problemes de la Zarzuela i el barril de Brent. La vida s’els hi esmuny i estan sempre contents. Chapeu avis i àvies!
Molts, tot just acaben de nèixer, tenen tota la vida per endavant. Em fa somriure el seu enginy i la seva força. Els homes i les dones del demà, penso. Cal que els escoltem i els ensenyem a viure en el respecte i la llibertat de les persones, acceptant-nos tal com som.
Educar-los en la diversitat i en la riquesa, per tal de què quan siguin grans puguin decidir lliurement el seu futur. Són desvergonyits i per sort encara no tenen massa manies... ja vindran.
A d’altres els veig amuïnats, potser els negocis no els funcionen, o simplement han tingut un mal dia. Cares de preocupació, maquillades darrera un somriure amarg.
Saludo a dos vellets que seuen en un banc. Ells són feliços, mai tenen un semblant preocupat. Volen arreglar el món, sense moure un dit. Que si el Barça o en Montilla, passant pels problemes de la Zarzuela i el barril de Brent. La vida s’els hi esmuny i estan sempre contents. Chapeu avis i àvies!
I em pregunto... sabré envellir amb aquesta actitut i fortalesa? Tot un repte, no?
17 comentaris:
Crec que per envellir bé, el millor és no esperar a fer-ho, i viure a cada instant. D'aquesta manera, en fer-nos vells ja ho hem viscut tot o no.
JO crec que això és possible si tu has tingut una 1ª i segona edat molt bona.
Aa guapa,
jo també t'estimo
Models a seguir per envellir amb dignitat:
- Sara Montiel
- Marujita Diaz
- Tita Cervera
- Anita Obregon
Ara només has de sapiguer que es prenen per gaudir de l'eterna joventut.
Carai Txell disfruta molt d'aquestes pasejades, jo un parell de cops a la setmana vaig a peu a la feina al migdia i també m'agrada observar tota la gent que em rodeja i es ben be com ho has postejat. En quant a si tu o nosaltres sabrem envellir penso que no , que amb l'estres que molts portem no crec que arribem aquestes edats segurament molts ens quederem pel cami :(
Txell, a la Diana i a mi, ens agrada seure en un banc, veure el que fa la gent i muntar-nos un peliculón telecinco sobre la seva vida. Divertidíssim!
Núria, per envelliments amb dignitat, la Núria Feliu. Feliu presidenta!
http://laiaiatecaspa.blocat.com/category/3581/16324
Els homes i les dones del demà, penso. Cal que els escoltem i els ensenyem a viure en el respecte i la llibertat de les persones, acceptant-nos tal com som.
Educar-los en la diversitat i en la riquesa, per tal de què quan siguin grans puguin decidir lliurement el seu futur. <------- Molt eslògan electoral!!!!!!
Despuntes com a primera dama. La que més mana!
Txell, tant de bo poguéssim esciure en el blog als 80 anys, no creus? Seria un símptoma evident que estem ben vius.
Però desgraciadament la vida et dona unes òsties que no ajuden gens a ser feliç sempre.
Crec que la nostra generació serà força diferent a la generació que ara és gran. No em veig gran i solitari com veig a molts dels avis d'avui. Crec que sempre ens quedarà internet, els blogs... per poder fer amics i conèixer gent.
ui... prefereixo no pensar en d'aquí 80 anys! ara toca viure el moment, la resta ja vindrà!
Txell, les personetes del demà són qui (en el meu cas que en tinc dos)ens ensenyen a no tenir tants prejudicis, ser més honestos i més enginyosos. (eixugo baba del papa).
Em permeto escriure un dit que sempre deia el meu avi "Jo no sóc vell, sóc gran!!"
Renoi quina filosofada per part de tots.
De moment, no hem de pensar en envellir, sinó en madurar, que encara ens falta molt per ser vells.
Pel que diu que ara molts avis sols, cal tenir en compte que la tendència de la societat és la d'aïllar-se cada vegada més i que per tant, tenim més possiblitats de quedar-nos sols quan siguem vells que no pas els avis actuals, però tot això dependrà de com t'hagis relacionat amb el teu entorn immediat abans de ser gran, especialment amb la familia.
Meritxell Ribas! Ets fantàsticament fabulosa!
Quan tingui 80 anys també seré fantàsticament fabulosa? O seré una iaiona carrinclona?
POtser teniu raó, millor no pensar en què passarà demà, viure el dia dia de la forma més positiva possible. Com diu el meu pare: després d'una baixada ve una pujada.
Bon cap de setmana família!
bon cap de setmana!! I a aprofitar-ho tan si som joves com si som vells
És genial l´actitud d´alguns avis ^^ Tot el que hn viscut i han treballat i ara viuen en plena calma, m´encanta... tindrém nosaltres també aquesta oportunitat?
Hola preciosa,
Ja veus que t'he trobat. Això està molt bé. Ja t'aniré visitant.
Una abraçada
Gràcies Àngels guapa! molt contenta d'haver compartit amb tu una estoneta! MUAAAAAAAAAAA
Publica un comentari a l'entrada