Arribo cansada a casa i tinc una pila de plats per rentar. Crec que ahir abans d’anar a dormir vaig dir-li a en David que no toqués res, que ja ho faria jo avui, però tampoc n’estic massa segura doncs ja feia una bona estona que babejava al sofà.
El cas és que tant li fa, per què per cada vegada que jo rento plats, ell ha posat i plegat tres rentadores o cada vegada que passo l’escombra, ja ve darrera amb la fregona. Crec que si haguéssim de posar algun coeficient seria 60% (ell) i 40% (jo).
Aquella visió de l’home, arribant a casa, posant-se les espardenyes i escarxofant-se al sofà amb cervesa i el mando, per sort ha quedat completament desfassada. (Tret d’algun cas, esporàdic... en conecccccc!!!!)
La incorporació de les dones al món laboral s’ha convertit en un fet de conseqüències socials importants, entre d’altres la distribució de les feines domèstiques, que bo i no ser encara d’una forma equitativa, dia rera dia podem percebre responsabilitats fins fa poc inimaginables.
Segons un estudi de Qualitat de Vida en el Treball, ens posa de manifest que la majoria de la població masculina “es limita a col.laborar”.... allò de desparar taula, anar a comprar el pa, treure el gosset, posar a dormir la canalla... Mentre que la resta (només un 30%) comparteixen plenament tasques domèstiques amb les seves parelles.
“Estic cansat, ja ho faré demà”, “No faig res, per què sóc fora tot el dia”, “ Ma mare em va educar així”, “No sé com funciona la rentadora” “Per què, no agafem una senyora de fer feines?”; Són frases arcaiques, en vies d’extinció. Per què, amb lo que costa arribar a final de mes, agafar una senyora... va ser que no! I si ta mare et va educar així, ja et dic jo que ets un gilipolles!
Per desgràcia, encara hi ha algun ranci, que prefereix tenir la dona a casa, amb les criatures, la rentadora i el motxo. No és això, companys, no és això...
28 de novembre 2006
Feines domèstiques
Publicado por Txell en 7:02 p. m.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
30 comentaris:
bua pos me mare m'ha educat a base de rentarplats, rentadora, planxar... etc. etc... pq diu sempre q aixi quan marxi de casa sapiga fer coses!
p.d. mencanta arribar a casa tirarme al sofa amb una pizza i veure el barça xDD
No hi estic d'acord, crec que jo faig força més del 60% jejeje.
Ma mare també em va educar rentant plats, plegant roba, planxant camises, escombrant i fregant, fent el llit ... I el que em deia sempre era que ho havia d'aprendre a fer perquè així, el dia que tingués dona m'estimaria molt, molt i molt.
Sabeu quin ha estat el resultat?... Doncs que m'ha costat més de dos anys fer-li entendre a la meva dona (que m'estima molt, molt i molt) que després de sopar s'han de rentar els plats perquè sinó la cuina fa pudor i que després d'assecar la roba, si no la plegues, com a mínim l'has d'estirar perquè no s'arrugui.
Total, que m'ha portat més discussions domèstiques que no pas alegries. Malgrat tot, he de dir que m'agrada fer aquestes feines i també m'agrada fer-li petons a la meva estimada.
Quan vivia amb el meu ex, em passava el mateix que tu 60% ell 40% Jo, normalment ell feia el sopar que jo estava escarxofda al sofà mirant camera cafe.
La meva mare no és que m´hagi educat així, però és que jo sóc molt perra...
Doncs jo confeso que és a l'inrevés: com a veí aplicat rento plats (sempre), faig llits (sempre), planxo (sovint), cuso botns (pocs), escombro i frego terres (sovint) i vaig al mercat i super (d'acompanyant. Però no cuino mai! Ni faig banys! El greu és que ho deixo tot pel mig. Arrrg!Aprovat?
Al meu cas la frase no arcaica que fem servir és "aquest cap de setmana cuina el senyor Eismann" ;)
uala,uala, que et dic txell, la veritat o un faig escapisme.
Necessitaria que hi haguessin menys blogs i menys partits entre setmana per poder ajudar més a la meva costella. Però em sembla que també m'estima!.
Nosaltres per no tenir dona de fer feines, vem decidir tenir dos fills, i ara els explotem.
OOOOpsssss..... Mmmmmm..... Jo es que....no si.....bufff...Pasapalabra.
ei, i no hem d'oblidar que també hi ha moltes dones que s'estimen més quedar-se a casa, amb la rentadora, el motxo i les criatures!!
Què passa jo no m'he sentit identificat amb totes aquestes crítiques jejeje, això si, de planxar el que es diu planxar planxo poc però per el poc que planxo planxo prou!
A banda d'això i no només en l'àmbit domèstic, crec que l'art d'escaquejar-se no està suficientment valorat, hi ha gent que és experta de collons en això!
David, vols venir a viure amb mi...
Un aplaudiment especial al Clint a dit la millor conclusio, l'art d'escaquejar-se no està suficientment valorat. Pensa que avui et toca planxar? Ai... no t'ho havia dit avui he quedat amb aquell que des de vuité no el veig... jajajajjaja Si senyor !!!! Visca les mares i la seva educacio.
Ehem!!! Ehem!!!
Doncs per a mi les 2 primeres excuses encara tenen una mica de cabuda ... les altres 2 són ridícules ... sobretot la de la rentadora ... una rentadora la sap fer funcionar fins i tot un nen de 3 anys ... a veure, que algú em porti un nen de 3 anys!!!
I respecte la de la "senyora de fer feines" ... tinc una amiga que em va al darrera (no malpensis!) de fa temps perquè diu que he d'agafar una dona de fer feines (no sé, deu tenir una empresa d'aquestes ... jo que sé) i jo que no, que no, que jo faig dissabte els dissabtes, tot escoltant música, i m'ho passo de conya, cigonya!!
Un petonet
jo tampoc sabia com funcionava la rentadora i vaig aprendre. Hi ha molt de gilipolles solt per món. Puc suggerir una pedra al coll i llançar-los des d'un avió? Potser pel camí s'iluminen i els ve al cap com funciona la rentadora...
Glups! No parlare si no es en presencia del meu advocat (mes val prevenir...)
;-)
pasopalabro també!
Home... no foteu que us toqueu la panxa tot el dia!!!!
I un premi a... EL VEÍ DE DALTTTTTTT!!!!!!!
Mira Txell, hi ha dies que fins i tot em toco els collons! jejejeje
Però sempre entre feina i feina eh! que "lo cortés no quita lo valiente"
si no té més temps doncs, com en clint, me'ls toco jo. jeejejeje
Jo tinc dona de fer feines.
És car, però ha salvat el meu matrimoni.
Això i les ensaïmades de Mamà Cruella, ja ho sabeu.
Està clar que la cosa està canviant... ja podria canviar mon pare, també... tot i que ara ja em sembla que li serà complicadeta, la cosa... en fi...
Jo ho faig tot. És el que té viure sola. Això sí, el bricolatge el reservo a algun amic agossarat o al meu pare que m´ajuda encantat.
Jo crec que la igualtat hauria d'arribar en el sentit de que hauria de ser l'home el que s'ha de quedar a casa a fer les feines.
Nimue,
jo no en tinc ni idea de com va una rentadora. Es triste pedir però es mas triste robar.
Jo tampoc en sabia, fins que em van dir el botó que havia d'apretar!!!! jajajajajaj però com tot a la vida... se n'aprèn!
Vladimir, això d'anar a viure amb tu, era per mí? si és així, ho sento molt però estic molt bé amb la meva maravellosa companya i l'estimadíssima trufa (la gata) encara que tingui per costum despertar-nos entre les 06:00 i les 06:02.
Homeeeeeee! Per fi algú que reconeix els infravalorats homes marujos!
A casa, la senyora Puji cuina i fa la compra, i la resta tot el titi (menys planxar, que no ho fa ningú...l'arruga és bella).
Doncs la veritat és que me mare em va educar així... a preparar el menjar, endreçar l'habitació, netejar-la, fer la compra, estendre i planxar la roba... però bé, si alguna cosa em vaig quedar sense demanar-li és com coi va la rentadora. Distingir la roba ho se fer, però no se on coi va el suavitzant, on el detergent, quanta quantitat, i quina temperatura, però vaja, que això quan ho esbrini, ho apunto en un paper al costat (tinc una memòria que es nul·la) i ja estarà.
Qui se'n recorda d'un gag del Tricicle on el Joan Gràcia feia d'escombriaire i es fotia histèric quan veia un paperet a terra?
Jo li recordo molt sovint al meu xurri aquest gag i ell protesta mentre per sota el nas somriu :)
Em fot dels nervis que em vagi darrera tancant la porta del wc (recois! ens gastem una fortuna cada setmana en productes odorants i des-odorants!) :S
Em fot dels nervis quan he d'acabar-me el plat depressa i corrents perquè ni me n'adono i ja està plegant les coses que sobren a taula.
Em fot dels nervis quan amb tot el seu amor em va recollint el rellotge de pulsera que deixo sobre el microones, el penjall del coll que deixo sobre la tauleta de la saleta, les arrecades i els anells que deixo sobre el moble del menjador i m'ho posa tot ben arreplegadet sobre la meva tauleta de nit.
Em fot dels nervis quan arriba divendres a la nit, cansat de la feina i es fica a treure la pols de casa.
Em fot dels nervis tot això i ell ho sap. Per això algunes vegades es deixa portar per la meva mala influència i em concedeix el benefici de, per un dia, passar una mica de tot. :)
A ell el fot dels nervis que jo em passi tota la tarda de diumenge planxant la roba dels nois (ho he de fer jo, sinó revento)
El fot dels nervis veure que em foto dels nervis, pobret meu :)
si tens al tiu de la foto fregant els terres axis, ja li pots dir que nos pereocupi, que jo vindré a ajudarlu!!!!!!!!!!!!
JAJAJAJJAJA un petunet!
si tens al tiu de la foto fregant els terres axis, ja li pots dir que nos pereocupi, que jo vindré a ajudarlu!!!!!!!!!!!!
JAJAJAJJAJA un petunet!1
JAJAJAJJAJA un petunet!
Publica un comentari a l'entrada