30 de novembre 2006

Gràcies!


Hi ha moments, en que ens agradaria donar les gràcies a algú i no sabem com fer-ho. Donem milers de voltes per tal de no dir la paraula “clau” i acostumem a fer el longuis, amb un .... ja ho deu suposar que estic agraïda!

La vida dóna moltes voltes, no sabem mai on podem anar a parar, ni de qui ens haurem de refiar. Voregem un carreró sense sortida quan de sobte, una mà amiga ens treu del forat, sense preguntes ni condicions. Amb un somriure còmplice i amb petons de tendresa, ens obren el cor i comparteixen els seus instants de vida amb els nostres maldecaps.

Valoro l’amistat, aquella que tenim tant oblidada. La que desempolseguem ocasionalment, però que ens és vital per seguir endavant.

Estimo les rialles, la espontaneïtat i el respecte.

M’enamoren les persones, senzilles i sensibles. Aquelles capaces de mirar-me als ulls i abocar a través d’una mirada, la calidesa del seu cor o la melangia dels seus somnis.

Mai és tard per donar les gràcies, mai és tard per dir t’estimo.

20 comentaris:

Anònim ha dit...

S'hauria de prohibir per llei no tenir temps ni per donar gràcies, ni per dir t'estimo, ni per regalar un somriure, ni per donar una abraçada.

Anònim ha dit...

Ni per a dir: "-em sap greu" o "-perdona'm..." o "-m'he equivocat"

És molt curiós que en plena era de les comunicacions on les distàncies entre les persones s'han escurçat a la mínima expressió, cada cop resulta més complicat comunicar els sentiments cara a cara, fer una abraçada tipus Amma i agafar entre les mans una ma amiga.

Montse ha dit...

pst, he passat a dir-te bona nit i reglar-te un somriure! (després no et queixis) ;)

Anònim ha dit...

De res dona de res ;)

Anònim ha dit...

Moltes gràcies Txell, no calia que em dediquessis un post, en fi jo també t'estimo, a la meva manera però també !!!!

Candela ha dit...

qué maco txell!

Anònim ha dit...

Txell: estàs ovulant, reina????

Anònim ha dit...

Tens raó. Moltes gràcies Txell!!!

Txell ha dit...

Carquinyol i Monalitza, teniu tota la raó del món! Hem de lluitar per canviar, totes aquestes coses! Una abraçada!

Arare.. bon dia!!!

Clint, de res de res!

Farlopa, ja saps el què hi ha... gràcies!

Candela, costa escriure de sentiments, eh?

Cruella, jajajajajajajjaja justament demà mha de venir la regla! Ja anaves ben encaminada!

Puji, gràcies a tu per fer-me riure!

Anònim ha dit...

Bon cap de setmana! Gràcies pels teus posts! Ens alegren el dia:-)

Anònim ha dit...

Ai si tothom fes això... jo cada dia a la feina, per exemple, intento ser agradable amb la gent... I em fot quant alguns (la minoria per sort) no et responen igual. Pitjor per a ells! Un post molt maco Txelleta.

Oriol ha dit...

GRÀCIES TXELL

Alepsi ha dit...

:****
Sempre és agradable trobar-se amb gent que t'alegra el dia. Gràcies! :****

Anònim ha dit...

Gràcies Txell :) ... què fàcil és de dir, no costa tant, si per a tots fos igual de fàcil. Gràcies de nou.

Anònim ha dit...

Gràcies Txell per estar dia darrera dia aguantan les meves penes...
Mai he tingut una amiga com tu pendent de mi en tot moment
Saps q quan calqui també hem tindràs al teu costat

t estimo!

Anònim ha dit...

Continuem caminant pel costat tendre de la vida... entre tots i totes podem :)

Anònim ha dit...

Gràcies Txell per recordar-nos les coses importants, les de debò i gràcies a tots per donar les gràcies mútuament.

Pep ... però posa-li Angu, també ha dit...

Xiqueta, totalment d'acord amb tu.

Mai és tard per dir alguna cosa que sentis o creguis que hagis de dir. En un món corrupte com el que ens ha tocat viure, no tothom sap apreciar i demostrar el que sent i el que pensa.

I jo penso ... un fort petó, Txell

nimue ha dit...

joooo! per què no apareixen els meus comentaris??? :((

Sandra ha dit...

Téns raó noia, hem de trobar el temps necessari per a fer les coses realment importants!!
; )