10 de desembre 2006

La Manuela està malalta?

Em moro de dolor!!!!


Amb aquesta frase, la Marató de TV3 (la meva, la seva, la nostra, la vostra) ens presenta, un any més, una realitat solidària per recaptar fons amb l'objectiu d'ajudar a la investigació mèdica de malalties de sofriment crònic.

Tot i que no tothom el percep de la mateixa manera, sí incapacita a qui el pateix, descrivint-lo com a molt molest i determinant a l'hora de fer una vida no del tot normal. És freqüent que el dolor es noti als músculs que més s'exerciten, així com el diagnòstic d'altres patologies com ansietat, irritabilitat i depressió (a conseqüència de l'estat crònic de fatiga).


Nou de cada deu malalts de fibromiàlgia, són dones i el dolor és la primera causa de l'absentisme laboral.
Els pacients no poden treballar i hi ha nens i nenes incapaços de jugar o caminar. Sovint no poden tenir cura d'ells mateixos i necessiten ajuda continua dels familiars en la vida diària. Evidentment la malaltia limita de forma desorbitada la qualitat de vida dels pacients, tot i ser tractable i alleugerible.

Aquest matí en els quioscos i llibreries de Catalunya, hem pogut adquirir "El disc de la Marató". Una iniciativa musical que posa a la venda 90.000 còpies i amb els beneficis obtinguts es finançaran projectes de recerca biomèdica per a combatre el dolor crònic en les diferents vessants.

M'engresca aquesta idea, tant pel seu contingut musical com per la divulgació i sensibilització de la malaltia i envio a en David al quiosc de la Plaça Santa Anna a comprar el diari.


Un cop amb el CD a la mà em foto de mala llet. La prologuista, presentadora o com li vulgueu dir d'aquest disc no podia ser cap altre que la Manuela de Madre!




Després d'onze anys al capdavant del consistori de Santa Coloma de Gramenet, a mitjans de l'any 2002, la De Madre anunciava de forma oficial la seva renúncia a l'alcaldia a causa d'una dolència crònica. Ens feia saber a tots, que la fibromiàlgia l'impedia fer vida normal i era incapaç d'afrontar el seu ritme de treball.

Tinc entès que els pacients de dolor crònic, estan privats de fer les coses més senzilles, com pentinar-se, conduir, escriure o fer qualsevol tasca que comporti moviment...


Ella però se'n va a Madrid a defensar Estatuts, s'abraça a en Montilla i a l'Iceta amb gestos bruscos i la fumen de número tres de la llista del PSC per Barcelona.


Diu que pateix pèrdues de memòria en els dies més crítics de la malaltia i que els metges li van aconsellar evitar qualsevol estat d'estrès. També té la patxorra d'esbombar que "si faltava uns dies a la feina perquè no es trobava bé, no passava res", tot un insult per als altres malalts!


Sé que avui puc començar una crisi blogguera i alguns m'acusareu de cínica i intolerant, però... no me la crec!

Manuela, no et crec, ni a tu, ni al teu "patiment", ni als teus símptomes, ni als teus canvis sobtats de caràcter. Dubto molt que cada matí t'aixequis cansada i havent dormit tant sols 4 o 5 hores. De veritat veus les estrelles, cada vegada que t'ajups? De debò que pateixes un viacrucis dia rere dia?

29 comentaris:

Anònim ha dit...

I si no agrada el que has escrit, que preguntin a les associacins de malalts de fibromialgia, a veure que en pensen, de tot plegat.

Anònim ha dit...

Txell, ha mort l'Augustu!!!!!!!!!!! que ruli el cavaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!

Anònim ha dit...

La txelleta, en cap moment, ha volgut menystenir la situació dels malalts crònics, ans el contrari.

La seva crítica va per una persona que en un moment va fer servir una malaltia que pateix molta gent per a retirar-se amb dignitat d'un càrrec, i posteriorment ha agafat càrrecs de la mateixa responsabilitat però de molt més estrès i en cap moment s'ha dolgut de la seva "suposada" malaltia.

Amb les malalties no s'hi pot jugar, i el que està fent aquesta senyora és molt lleig.

Anònim ha dit...

Ei Txell, venim amb les piles carregades eh! això si que es tirar a tocar!
La veritat és que a mi tant me fot si la Manuela esta més o menys fotuda, el que la marató fa, es donar recursos per a l'investigació, i això és una cosa que el pais necessita, segurament més d'un biòleg, metge o farmacèutic deu estar cobrant beques que surten de la tele3, i clar si ets la "jefa" del partit que mana, i tens mal de panxa, doncs apa la marató per al mal de panxa!
Però segur que hi haurà malalts que estan molt pitjor que ho aprofitaran!

Jo com cada any, faré la meva aportació i no en miraré ni 5 minuts! Trobo que es un rotllo de programa i si el fa el Bassas més.

Anònim ha dit...

Carai quin post mes sicer, això deu ser la ressaca d'haverte trincat la botella de cava a la salut d'en Pinotxo no??? jejeje En fi passis un bon dia clavell morenet, t'estaré esperant !!!!

Anònim ha dit...

Benvolguda Txell, el problema que jo veig és que hi ha dones que de veritat tenen la malaltia i quan diuen que no poden fer res, els amos els contesten que si la De Madre, que "també" està malalta com elles pot fer tot el que fa, perquè elles no i es pensen que tenen "cuento"

Anònim ha dit...

La De Madre és la meva ídola: viu del kuentu amb tota la paxorra, i sense remordiments.

Anònim ha dit...

Doncs ara que ho dius Txell, em fas pensar i probablement tinguis tota la raò...

Anònim ha dit...

Jo no dubto generalment en la paraula dels altres, i molt menys en coses tan seriores aquests tipus de malaltia.

Tot i així, el meu sentit comú em diu que si una persona deixa una feina per una d'aquestes malalties, és, com a mínim curiós, que agafi una altra de més responsabilitat.

No sóc qui per a jutjar, no tinc prou informació sobre aquest tema, però així, a priori, el cas és, com a mínim, curiós. Tot potser que una vegada més informat, ho deixi de ser.

Per cert Txell, per a mi no suposa cap problema el que penses, és una de les possiblitats no? Em de tenir sempre la ment oberta i pensar per nosaltres mateixos i no empassar-nos tot el que ens diuen, com tu has fet.

Saltuacions

Anònim ha dit...

Buenas... si viu del "cuentu", mala llet i allà la seva consciència. Però també és extrany que tingui tant de morro, no? Algú ha fet el seu seguiment? Vull dir, qui sap l'evolució de la seva suposada malaltia!!!??? Jo també penso que té uns nassos que tela, però... mai se sap què ha passat amb tot plegat. Si algú ho sap que ens en faci 5 cèntims. Gràcies!!

Anònim ha dit...

És precisament per que és una malaltia greu que cal tractar-ho correctament. És fort el post? hi ha gent que pateix molt i molt, i justament per això, jugar amb les malalties resulta tant greu.

Fa molts anys , quan es va retirar de Sta Coloma vaig veure una entrevista a la de Madre molt colpidora, va explicar els seus patiments i, entre d'altres, va comentar que patia dolors i pèrdues de memòria: Va assegurar que podia recordar perfectament coses que havien passat feia 10 anys i en canvi no recordar el que havia fet feia una hora. Fins i tot es va fer repetir preguntes que li havien fet feia uns minuts per que deia que ja no les recordava. Va explicar que el pitjor es saber que no hi ha cura i que el dolor va en augment.

Doncs bé, han passat els anys i aquesta dona continua a ple ritme i no te les anterior pèrdues de memòria , al menys que es noti. I en el primer post deien “que preguntin que en penses a les associacions de fibromialgia..” Fa temps no sé qui em va deixar anar un “ callen per que obtenen recursos, però en el fons la fotrien a la foguera...” Si fos cert això i està jugant, em semblaria molt més greu que allò del portaveu dels supervivents del camp d'extermini nazi que mai hi va ser...

Candela ha dit...

Txell, coincideixo amb tu completament.

Com va la ressaca?

Oriol ha dit...

Txell, saps que penso, en aquest tema, exactament igual que tu. El post és clarissim i sobretot cautelós. La recordo plorant davant de la televisió deixant l'alcaldia de Santa Quemola i després ha reviscul-lat miraculosament. Que passa? o era aprofitament de malaltia per aconseguir vots o li recepten una medicació exclausiva?

Abogadaenbcn ha dit...

Tens tota la raó Txell. No es pot estar malalta a conveniència.

Molt bé per dir les coses clares!

Txell ha dit...

Amb aquest post no volia ofendre a ningú ni que s'em malinterpretessin les paraules, però estem davant d'una realitat molt dura.
Estem parlant d'una malaltia crònica, amb una malaltia que hi has de conviure de per vida.
Potser la Sra.De Madre en algún moment ha patit dolor (que això no ho dubto) però no cal que vagi fent el ploricó per la tele! Ella miraculosa està curada o això sembla quan corre pels passadissos de la Generalitat i els altres afectats no es poden ni vestir...
Hi ha alguna cosa que fa pudor!

Pel que fa la meva ressaca... joía, joía! Però una promesa, és una promesa!

Anònim ha dit...

Ma mare té fibrolmialgia i molts cops ens hem ndiscutit per això. Crec com tu, que aquesta dona és una farsant i que el que fa (utilitzar una malaltia amb fins polítics) és molt greu.
Curiós que una persona que pateix fibromialgia sigui la 3 en una llista electoral. O sigui que defensa l'estatut a Madrid o escriu un llibre (aquesta senyora no deu saber el que es no poder moure els dits ni per teclejar) o hanar a entrevistes (tothom sap que el primer que es fa quan es té una malaltia és concedir entrevistes que impliquen certa tensió).
Va home va.

Anònim ha dit...

Ahir al llegir el teu post vaig pensar... ostia se li fotran a la jugular. Però estic flipant en veure que el sentiment de mentida és un sentiment unànime..
No sé si la Manuela fa cuentu o no, el que està clar es que ningú la pot veure!

Pere Tarter ha dit...

el que tinc clar es que els polítics sempre van de llestos. A això li sumes algun comportament estrany com aquest que parleu de la De Madre i tot es barreja.
Sembla obvi que si està malalta li cal cura, vaja això crec jo.
I fer política deu ser molt estressant. De totes maneres tampoc vull imaginar-me mala intenció.

Anònim ha dit...

Jo no dubto que estigui malalta, però el que és segur és que va utilitzar la malaltia com a excusa per poder plegar de Santaco i poder agafar les regnes del seu partit i ara del país, perquè escolteu el que us dic i ja m'ho sabreu dir: qui mana no és Montilla, és la De Madre!

P.D. Txin Txin Txell!

Dessmond ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Dessmond ha dit...

Txell,
Realment el teu post és d'una claredat meridiana. Sense correccions polítiques de cap mena. Però, collons, és que tens més raó que una santa!.
Molts cops ha estat tema de conversa la malaltia d'aquesta diputada. En diferents ocasions i entorns molt diferents.
El seu cas és, com a mínim i un cop descrita la seva simptomatologia, increïble.
El que avui has escrit és vox populi, vaja.

Alls cuits mai couen ha dit...

hola txell! jo només puc dir que tinc el cd a casa i m'encanta!

Anònim ha dit...

Crec que cada cas és diferent i cada estadi de la malaltia també, per tant no es pot comparar una persona amb una altra. No sé si la Manuela de Madre està fingint perquè no la conec però el que sí és veritat és que hi ha persones que toleren millor el dolor. Vull dir que tenen el llindar del dolor molt alt i encara que pateixen no ho demostren obertament. És com quan operen dues pròtesis de genoll allà on treballo. Intentem no posar els pacients a la mateixa habitació perquè es posen a comparar la seva situació i si un té dolor i l´altre no ens trobem amb un problema perquè el que pateix no entèn per quin motiu l´altre company està tan panxo.Això és el que penso.

Anònim ha dit...

ei txell!

Acabo de publicar un post al respecte (no tant complet com el teu però :P)

Txell ha dit...

Voyyyyyyyyy

Anònim ha dit...

A mi també em va pasar el mateix el dics es molt bo pero el proleg o mes ben dit la prologuista no me la crec.
ha quedat demostrat i a les hemeroteques us remiteixo perque opineu si aquesta dona s'ha aprofitat de la malaltia per a fer campanya, politica
a part d'això vingin moltes mes maratons ja que els politics (o sigui els del gremi de la de Madre) governan no aporten mes finançament per combatre les malalties i ha de ser el pueblo "llano y raso" qui es rasqui les butxaques i sempre per aquestes dates que tots tenim la pell mes fina i sensible.
Jo col.laboro amb la marató, no ho dubteu

Anònim ha dit...

Well..., sempre pots fotre el pròleg a la mar (Eps! Al contenidor de reciclatge, volia dir!:þ) i quedar-te amb el disc.
Jo el vaig encomanar ahir per Intenné, perquè el diumenge passat vaig tenir altres coses a fer i se'm va passar. Així que com que ja veig de que va el 'percal', 'a grandes mals, grandes remedis', com diria el company de la 'interfesta'.

Anònim ha dit...

Jo mai me l'he creguda a la Manuela amb la història de la fibromiàlgia. Conec gent que l'ha pateix i han hagut de demanar la baixa parcial o permanent per incapacitat. El dolor no es presenta de forma recurrent, amb pics de dolor insofribles. Lo de la Manuela va ser més aviat una estratègia política d'aquestes que fan els socialistes, moviment de fitxa com els del clos pel maragall o el montilla pel maragall o el clos pel montilla.

Anònim ha dit...

Això senzillament podría ser màrqueting de baixa estopa