I si ens atrevíssim a fer-ho?
Ara mateix. Aquí
Encara que només fos una vegada
Com el flash de la Polaroid,
com l'esclat de l'arma en la foscor.
Total, què podem perdre?
El paradís no sabem ni el que és.
15 de maig 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
El paradís és llevar-te d'hora només si tu vols i tenir tot el dia per a tu sense que et falti de res !! ;)
Va quant vulguis fem el salt? Això vol dir que ja podem montar l'empresa ;) jajajajaja
uauuuuuuu, hòsties ...doncs potser si.
doncs seriem uns valents no?
VA!
Passo, només hi ha un pis. Encara sobreviuria i malament.
Ui, ui, ui,... hi ha xarxa a sota?
Som-hi!!!
Amb un parell de collons!
Aixxx no, quina por. Jo us espero a baix i ja recolliré els trossets. Si voleu des de l'altre món em feu un senyal i m'aneu esperant que d'aquí a mooooolts anys ja vindré!
nena nena, que tens???? amb la de dies que porto que no entro al blog i avui que em decideixo em trobo això!!!! tu diras si has de marxar ara! que hem d´anar de bodorrio!!!!!!
ho sento, se m´ha aferrat el cul a la cadira. jo preferixo mirar-m´ho !! salut
cadascú sap el que pot perdre... jo ja no recorde com era el paradís.
Publica un comentari a l'entrada