18 de setembre 2007

Els origens

Hi ha dies que el meu nivell de frikisme arriba a cotes de surrealisme inimaginables i no hi ha Déu que ho pugui aturar.

M’aixeco del llit eufòrica i amb ganes de canviar el món, mentre em ve la boca (que no a la ment) una cançó de l’any de la maria picor que començo a tararajar... la mare d’en tano, com passen els anys! – Exclamo amb recel.

Crec que recentment he llegit algun post sobre aquest tema o potser uns comentaris anònims, però sincerament no recordo de qui era. Quina llàstima... no podrem fer cap intercanvi d’impressions!!!

Segueixo al meu rotllo, amb la melodia entre cap i orelles, certament és fantàstica i em dona molt bones vibracions. Va marcar un temps, un país i una visió diferent de veure el món. És d’aquelles coses, que malgrat passin els anys i els segles, deixaran petja.

Cantaven i ballaven, la fama els esperava, volien ser artistes i tafanejaven les revistes. Amb un humor excèntric i desenfadat, digne de qualsevol superproducció patillera i ensofrada, un aprenent de detectiu i un grapat de ties bones ens feien estar encastats a la tele desemmascarant l’origen del frikisme.

Esteu preparats per recordar-ho
?


11 comentaris:

Boira ha dit...

Ostia Txell, encara estic rient! Que bo, el Judes Xanguet i les maniquins! Com m'agradava, ho mirava sempre!
Osti, em fas donar compte que soc una friki! jajaja :) En la meva defensa diré que era molt jove i influenciable. ;)

Torradetes amb oli i sal ha dit...

Fillets de déu! Tu tens un seriós problema, oi?
A casa t'estimen? ;)

Clint ha dit...

Txell, quan vulguis en parlem eh bonica...jajaja

Hi ha moments que mola ser un pèl més vell, aquests ja no em van enganxar massa a mi, bufff!

Carquinyol ha dit...

A mi també em passa això de llevar-me amb ganes de canviar el món... però encara no he trobat l'opció per a formatejar-lo =)

Jo Mateixa ha dit...

Uauuuu, jo també la veia!!!!!! :-)

Nena, els anys no pasan en balde, com diu aquell :-P

Petons!!!!

Puji ha dit...

No ho vaig veure mai, però recordo la música perfectament. era friqui que t'hi cagues, eh!?

Jo Mateixa ha dit...

Per cert, L'Oliana Molls també el veies???? :-P

Jo siiiiiiiiiiiiiiiiiiii :-)

Txell ha dit...

Boira, jo si ho tornessin a fer, segurament repetiria, eh?

Torradestes... això em diuen. UPS!

Clint, però no et va enganxar pel pels, eh? Estàs a la franja d'edat!

Carqui, és difícil tot plegat.

Txell, ja sóm vellotes! jajajajajaja i si, l'Oliana Molls també! I el Càpità Enciam amb els seus petits canvis, també. Joder massa tele mirem!

Puji, friki que t'hi cagues!

Joan N. ha dit...

A mi m'agrada aquesta: Mi mono Amedio y yo viajamos con la esperanza de ver a mí mamáaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!

xDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD Esteu tots per tancar amb pany i clau!

Charlie Hi-Hat ha dit...

L'Elisabet Pujol era la Betty de l'Oliana Molls oi?

Boira ha dit...

Txell, m'has fet mooolt mal!! Saps que porto tot el puto dia, cantant la cançoneta?? jajajaja. :D