25 de setembre 2007

Arrossegant l'ànima




No sé qui collons va inventar la tornada al gimnàs, però el que està clar es que és la més dolorosa i inhumana de totes les tornades.

Cada any a mitjans de setembre et marques uns propòsits, que segurament mai portaràs a terme. Autoconvençuts de que amb molta dedicació i il•lusió començarà una nova etapa de la nostra història, obrim portes i finestres a la vida i a la felicitat.

T’enfundes les malles i la samarreta mentre et fas l’últim nus a unes empolsegades bambes mortes de fàstic. Surts del vestidor amb els típics nervis de novato i amb expectació i interès per saludar als companys de sala tot gaudint de les noves adquisicions.

A aquesta hora només hi ha criatures intentant posar-se “musculitos”, que bo i tots els seus esforços, em sembla que no tenen res a fer. Els bestiar potent arriba en compta gotes, mentre jo des de la meva bici no perdo passada... quin panorama!

S’asseuen a les màquines i pim-pam, pim-pam, sense esforç, sense deixar de somriure. Cossos esculturals que no pots deixar de mirar i endorfines ballant al ritme de la lambada. Em confesso una voyeaur de primera línia, però sense càmera ni prismàtics, i es que en un cas d’extrema urgència no sabria per quin decantar-me alhora de fer-me el boca a boca.

M’aixeco de la bici amb el cul adolorit i arrossegant l’ànima. No sé quan tornaré, de fet no sé si tornaré, ara és un mal moment per pendre decisions!



12 comentaris:

Charlie ha dit...

jausjausjajsjasuajs. Confirmo que la bici és un balcó inmillorable per observar tot el bestiar dissimuladament.

Anònim ha dit...

a mi és que no em barrufa pagar per autoflagelar-me... :D

Clint ha dit...

Això de fer de voyeur seria per l'única cosa que aniria a un gimnàs...n'haurè de buscar un amb una barra de bar amb vistes!

Charlie...segur que se't veu d'una hora lluny! jajaja dissimuladament diu!

Anònim ha dit...

Uff! La bicicleta... Jo ja faig exercici carregant objectius XD

De fet, si veus un paio d'esquena que porta la esquena com el follet tortuga probablement sigui jo

Jo Mateixa ha dit...

Series una bona observadora del Canal 24 horas de Gran Hermano, paciència, cosos esculturals que es mouen, suades, ficades de mà...aixxx, això al gimnàs no oi??, o si?? :-P

Cuidet i no t'esforcis de cop al gimnàs o tindràs agulletes :-S

Carme Fortià ha dit...

Carregats d'il·lusions i nous propòsits, ja m'ho conec jo això!
Els meus bons propòsits acabaren amb apendicitis, o sigui que compte amb el sobreesforç.
Jo prefereixo les caminades pel bosc... Ara que hi sóc a prop he decidit que un cop a la setmana, aquest serà el meu gimnàs particular.

Puji ha dit...

Quines ganes de torturar-se! Buff! Ja estic suant només de pensar-hi!

Ulisses ha dit...

Has de tornar-hi!
Jo ja he fet la tornada al gimnàs i bé, costa una mica, però després val la pena i et poses sa (i perque desenganyar-nos... una mica bo també XD).

Ulisses ha dit...

perdó volia dir "enganyar-nos"

Boira ha dit...

jaja, que bó! Has de tornar es bo per la salut i per la vista!! Ara, jo no puc amb els musculitos, em fan angunia!! Una mica si, però tant...

Petons.

Alls cuits mai couen ha dit...

Ostres txell, quina manera més diferent de veure les coses, per mi fer esport es com un alliberament de la càrrega que acumulu al llarg del dia, surto del gimnas amb somriure d'orella a orella. MOltbé emma molt be!!

Però t'entenc, que cansar, cansa igual!

Unknown ha dit...

Doncs, com deia un professor de gimnàstica: "les tiretes se´n van fent exercici".
No ho deixis, mica en mica ho aconseguiràs estar de més bon humor (vull dir de més bon humor!!).
Et suggereixo que facis natació, és menys agresiu.
Hauràs de deixar de fumar si no vols deixar restes nicotínics...

Agur txell.