Quan va aparèixer pel despatx, els nostres ulls no van acabar d'assimilar la còmica imatge del tècnic informàtic que ens havien designat. Deixat, gras, calb, mal guarnit, amb una veu particularment aguda i unes ungles brutíssimes, va entrar per la porta amb curiositat i expectació.
El vaig adreçar al kit del problema i molt amablement va repassar-nos un per un tots els terminals.
De lluny ens el miràvem somrient per sota el nas, amb un to burleta i insolent, com si tots els tècnic informàtics haguessin de ser tallats pel mateix patró. Com si tots haguessin de vestit amb “trajo” i corbata.
Li regalimava la suor galtes avall i cada vegada que anava per terra, ens deixava veure un tros de cul pelut. Vam riure una estona llarga, preguntant-nos de quin zoològic l’havien tret.
Que injustos!
Amb una cara de bonàs que el delatava, el tècnic era un pencarire servicial i atent que buscava solucions i ens obsequiava amb totes les alternatives possibles. De mica en mica vam deixar de banda les rialletes estúpides per centrar-nos en la persona i en les seves qualitats humanes.
Per què som tan rematadament idiotes i per què tenim la santa mania de jutjar tan a la valenta?
El vaig adreçar al kit del problema i molt amablement va repassar-nos un per un tots els terminals.
De lluny ens el miràvem somrient per sota el nas, amb un to burleta i insolent, com si tots els tècnic informàtics haguessin de ser tallats pel mateix patró. Com si tots haguessin de vestit amb “trajo” i corbata.
Li regalimava la suor galtes avall i cada vegada que anava per terra, ens deixava veure un tros de cul pelut. Vam riure una estona llarga, preguntant-nos de quin zoològic l’havien tret.
Que injustos!
Amb una cara de bonàs que el delatava, el tècnic era un pencarire servicial i atent que buscava solucions i ens obsequiava amb totes les alternatives possibles. De mica en mica vam deixar de banda les rialletes estúpides per centrar-nos en la persona i en les seves qualitats humanes.
Per què som tan rematadament idiotes i per què tenim la santa mania de jutjar tan a la valenta?
14 comentaris:
Perquè funcionem a base d'estereotips i des de sempre ens han inculcat que la imatge és el que denota a una persona.
En tot cas ja estic acostumat i no us guardo rancúnia... excepte per això del cul pelut, que me'l vaig depilar dos dies abans !!
xD
Tes raó Txell, som una colla de simplistes. Sort que també sabem reconèixer-ho de seguida i canviar el xip. I sobretot, sobretot, sabem riure's de nosaltres mateixos. La millor teràpia.
Perquè és innat a les persones, jutjar a la gent pel seu aspecte. Sort n'hi ha que no ens quedem només amb això i aprofundim una mica més.
Per que som humans nena i els humans ja ho tenim això, es molt senzill jutjar a la gent per el que fa i com ho fa, per el color de la seva pell, per si vesteix aixi o aixà.
Una pena veritablement, el nostre informàtic es un alemany resdient a valencia i que te la feina a Barcelona, fot quasi dos metres, rapat i amb ulls blaus.
El primer dia que el vaig veure me l'imaginava amb un tratjo Nazi i saps??, es el tio més dolç, tendre, i carinyos que he vist mai (be, el meu home ho es més eh) :-)
Petonets dolços!!!!
Perquè és "lo" fàcil, nineta. Jutjar a una persona per la seva imatge i no pel que realment és el més fàcil.
Llavors, naturalment, quan el coneixes has de tirar enrera en les teves gracietes clar!!
Un fort petó
Els homes, abans de ser-ho erem homínids, i abans d'això simis. D'aquí ens venen aquests rampells.
Que no ens canviïn de tècnic.
si si però quina falta ens fan els informatics, s'han convertit com a metges
salutacions
ho reconec..soc culpable tot i que també se rectificar!
No acabaria mai si et contes la de vegades que m'han criticat només per ser informàtic :-(
Per cert, si necessiteu un altre, conteu amb mi. No trobo feina a Mataró... :P
perquè és molt divertit!!!
És inevitable. També nosaltres som jutjats per l'aspecte contínuament. La clau està en després fer-te valer per el que ets i no pel que sembles.
Perquè som tots una mica capullus. L'important és que després reconeixéssiu que era bo, encara que no estigués bo.
Aquest post l'hauria de llegir la Cruella. Té un amor especial pels informàtics. Potser és que només els ha mirat el cul...
Certament no es poden tenir prejudicis. Rarament s'encerta.
jo intente no jutjar a la gent per la imatge... de veritat que ho intente... Però amb les ungles brutes no puc. És que no puc...
Publica un comentari a l'entrada