07 de novembre 2007

La vuelta al cole



A vegades aterrem en indrets que mai hauríem ni ensumat, ni imaginat de ser-hi.


Això mateix em va passar ahir al vespre; plantada dins d’una situació totalment rocambolesca i experimentant un moments sobrenaturals.

Feia molts anys tenia una assignatura pendent amb el flabiol. M’havia proposat milers de vegades d’ apendren o com a mínim intentar tocar unes notes... però pel moment se m’havia resistit.

Ahir amb el flabiol en mà i engrescada com una mala cosa, em vaig endinsar en el fascinant món de la música tradicional. Com ja sabeu, us parlo d’un instrument de vent, de la família de les flautes que es toca amb una sola mà.

Asseguda en un pupitre d’adolescents rebotats, els meus ulls no donaven crèdit a l’esceneta en que jo soleta m’havia submergit. Reia i reia i mirava els meus companys amb una estupefacció humorística i estrambòtica.

No m’havia topat amb virtuosos del flabiol, ni amb frikis cumbaieros. No compartia classe amb 25 “tius buenus”, ni amb set ciències empalagosos. No era un grup qualsevol i de seguida vaig veure lo complicat que seria poder compartir-hi una cerveseta o una conversa d’aquelles que fan època.

Des de la meva cadira, els observava i reia.

Que enriquidor serà tornar a classe, amb nens de 9 anys!

16 comentaris:

mossèn ha dit...

Oh, my God !!! ... salut

Jo Mateixa ha dit...

Apaaaaaaaaaaa tu, estaràs distreta eh!!!! :-S

Que et sigui lleu doncs :-P

Petonasos bonica!!!!!!

Cristina ha dit...

Ostresssssssssss què bé!!!! Et semblarà una xorrada però m´ha emocionat el teu post. Jo sempre he volgut aprendre a tocar el piano però crec que ja no hi sóc a temps. Espero que ho gaudeixis molt. Ja ens ho aniràs explicant. Petons!

Carquinyol ha dit...

Mira-laaaaaaaaaaa en una segona infantesa !!! ;) La veritat que aquests contactes van bé de tant en tant, a vegades ens oblidem que també hem sigut nens i no va malament recordar-ho

JoAn ha dit...

:OOOOOOOOO (M'ha quedat cara sorpresa!) Espero que aquesta diferencia de més de 20 anys amb els teus companys de classe, no et provoqui cap síndrome raru!!!!!!

Dura molt el cursillu?

Sor Nicotina ha dit...

Ànims reina, que tu pots.
Per cert quan acabis el curs, ens véns a fer una petita demostració del que has après, d'acord? Som un públic molt agraït, i si vols portar tota la classe, també estarà bé !!!
Per cert, quan vinguis porta les fotos!!!!
Una forta abraçada

Trento ha dit...

Seràs la Mama Txell. Perquè tinc classe de flaiol a la mateixa hora sinó un dia vindria a espiar.

rosa ha dit...

aquest encara són angelets, esperat quan tinguin 12 o més anys....


ei passat per casa!!!

un altre mossèn tan malalt com el primer ha dit...

el post dóna per fer moltes bromes
"....flabiol en mà..." ..."engrescada com una mala cosa...""de la familia de les flautes que es toca amb una sola mà..."
sense comentaris

Miquel Casellas ha dit...

Que vagí molt bé amb el flabiol. Ànims i seguir tocant.

zel ha dit...

Has tingut la sort d'anar a gaudir amb mainada i fent el que cal, per ser feliç, has der ser com una criatura i fer el que fa una criatura... Petons.

nimue ha dit...

ooooh!!! segur que aprens moooooltes coses a més de a tocar el flabiol!!! :)

Alls cuits mai couen ha dit...

txell jo l'he tocat el flaviol i acompanyava gegants!!!
Era d'allò més divertit

Terra ha dit...

Segur que t'ho passaràs molt bé a classe!
Que vagi bé el curs!

doommaster ha dit...

Molt ben fet!

El flabiol no desapareixera mai!

doommaster ha dit...

Mmmm d'això.... T'he deixat un regalet al bloc ;-)