14 de novembre 2007

LLepafils i primmirats



No només em fot nerviosa la gent que té prejudicis a l’hora de menjar, si no que em pot arribar a ofendre veure un plat a taula amb restes d’aliments gairebé sense tocar.

Amb els anys he anat millorant el meu paladar i a part d’adquirir bouquet , aroma i sabors intensos (je, je, je) he aconseguit entusiasmar-me tant amb el dolç, com amb el salat, tant amb la carn, com amb el peix, tant amb les bledes, com amb el fetge d'ànec a la salsa de porto.

Qui més qui menys ha estat llepafils i dolent per endrapar segons què. El que feia gaires escarafalls, repetia de pèsols per dinar, per berenar i per sopar, i el que tenia problemes amb les sopetes, sovint jugava amb el plat fins a escampant-la tota per damunt les tovalles.


Jo era d’aquestes... fent pilons de cigrons i repartint el peix entre el tovalló i la màniga del jersei, fent caure de desesperació a aquells qui es proposaven fer-me créixer. Uffff... quin calvari de tia!

A lo que anàvem; m’agrada molt veure la gent que gaudeix menjant, sucant pa i repetint tantes vegades com faci falta. M’encanta mirar els plats plens de colors i textures, mentre els seus comensals degusten cada queixalada com si fos l’última cosa que fessin en aquesta vida. Els ohhhhsss i els mmmmsssss, acompanyats d’olors i sabors celestials, són l’ingredient màgic de vetllades gastronòmiques on és possible degustar platets de combinacions insòlites.

Arribats a aquest punt de sibaritisme i recreació culinària, per què sempre hi ha un perepunyetes que pregunta... Porta formatge?????????

Avui m’agradaria mirar-vos per un foradet, i saber si sou massa maniàtics a l’hora de menjar.

16 comentaris:

Oscar 7m76 ha dit...

Jo m'ho foto (gairebé) tot, "només" odio els espinacs, les bledes, la col-i-flor i les prunes, fins al punt que només pensar-hi m'entren ganes de "rujar".

Però haig de reconèixer que ara m'agraden moltes més coses que fa anys. Deu ser que ens fem vells, Txelleta...

Anònim ha dit...

ufff jo soc molt llepafils i sembla q no canviare com be ja saps i les bronques q hem fots sempre amb el menjar tot hi aixi de tant en tant intento probar alguna cosa nova per haig d estar insipirat...

rosa ha dit...

txell, jo també amagava el menjar, l'amagava dins un pouff i dins els calaixos de les calcetes..quin fàsti...pobra la meva mare..si ara ho fessin les meves filles les escanyo..més que res pel fàstic.
ara he canviat i m'ho menjo tot i tot (suposo que n haig de precisar,oi?). Demà ojo al dato amb el teu jefe que la cosa continua.

Puji ha dit...

T'he de contestar?

XeXu ha dit...

Dona, una mica especialet si que sóc, no t'ho negaré perquè no m'agrada mentir, però si una cosa mai preguntaré amb cara de fàstic, és si algun plat porta formatge. En tot cas preguntaria 'n'hi puc posar?' Apa, que m'has fet venir gana tant xerrar de textures i gustos...

Terra ha dit...

Jo de petita no menjava gaire, la meva mare acabava amb migranyes de tant farta que estava pobra.
I de gran m'agrada gairebé tot. Em pot agradar més o menys, però que em faci fàstic no.
D'això...vaig a mirar què faig per sopar...

Carquinyol ha dit...

si una cosa creix a la terra, a l'arbre, camina, corra, nada o vola jo la fico a la cassola !!

No he tingut mai problemes amb el menjar, només amb el cogombre, però també me'l menjo sense més problemes.

Clint ha dit...

Jo menjo de tot! quin gran plaer, plantar-te davant un menu degustació...mil coses bones fetes amb amor per que tu te les mengis...Sort que ja he esmorzat!

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Jo tret dels cargols i els "callos", tot cap a dintre!

Si de petit, quan anava al mercat amb la meva mare, en lloc de demanar chuches li demanava una paperina de cigrons cuits...!

Anònim ha dit...

Jejejeje alguna cosa, deu anar per mi, oi?

Charlie Hi-Hat ha dit...

Doncs a mi no cal que em miris per un foradet ja et dic que sí que ho sóc de maniàtic, i sóc dels perepunyetes que pregunta si porta formatge :P
Sóc un especímen rar d'aquells que no disfruta menjant, sinó que ho fa únicament per alimentar-se. Pel mateix motiu, no suporto veure la gent menjar, i encara menys, sentir els sorolls que fa l'altra gent mentre menja. (sobretot els "cruixits", em treuen de polleguera).
Diga'm tiquis-miquis.

Jo Mateixa ha dit...

Ja se que ara sonarà lleig, pero es que jo m'ho menjo tot :-P

Be...menys els callus madrilenys, que em fan un asc asqueros que no vegis :-S

Boira ha dit...

Oh Txell! Quina gana que tinc!! Jo també era molt llepafils de petita, els cigrons amb col em tenien amargadeta. Ara ja no en soc, almenys no tant, la única cosa que no m'agrada és la ceba, lo demés m'ho menjo tot. Però ja no crec que això sigui qüestió de llepafils, més aviat diria que de gustos.

zel ha dit...

Jo tinc una mania gran amb les bèsties i és només xai, pollastre, vedella, porc. Totes les altres són "animals", aquestes són "nyam", com ara, conill? animal, ànec? animal? gall dindi? animal... i anar fent!!!! Ah, i les faves, les odio!

Gemma ha dit...

Jo m'ho menjo tot :)
Crec que quan cuines perds totes les manies, perquè saps la feinada que porta...
Estic molt d'acord amb tu! Després de matar-te cuinant per a convidats, sempre n'hi ha un que pregunta: porta ceba? El mataries! :)

Anònim ha dit...

aromaticity economically itthe prater trendy funding containers nbpb sept hourly chooses
lolikneri havaqatsu