18 de desembre 2007

Pors

Diguéssim que sóc poruga de mena. Per ser més exactes, poruga i fòbica compulsiva.

Mentre jo tot just aprenia a posar els peus als pedals de la bici , els nanos de la meva edat feien curses maratonianes al llarg de la geografia maremenca, i durant el meu llarg aprenentatge sota l’aigua, n’hi havia que ja competien pels 400m estils els 200m esquena i els 600m papallona. Evidentment no se m’acudiria mai llençar-me per un pont, ni baixar barrancs ni torrents negats d’aigua, i la darrera vegada que vaig pujar sobre un cavall la pobre bèstia va perdre va la meitat dels pels de la seva majestuosa crinera. El que ja no us explicaré serà el “tinglado” que vaig organitzar per pujar i baixar de la sella...

Sóc de les que no pot passar per un carrer fosc, sense abans estar completament segura de cap home amb barba i destral esmolada em pugui trepitjar els talons tot simulant a en Jack el Destripador.

També sóc una peliculera nata capaç de muntar-se un triller de terror sense cap ni peus i greument perjudicial per la meva salut mental.

M’espanten els sorolls que sento cada dia des de el llit. El cruixit de les parets, el xiuxiueig de les velles canonades, la remor de la nevera, l’escàndol del compressor del veí que s’encén i s’apaga, el dringar d’algun metall que fa moure el vent, els crits d’alguns despietats que passen pel carrer a la matinada...

Sóc una hipocondríaca incompresa i pendent de totes i cadascuna de les senyals del meu cos. És tal aquesta obsessió que puc arribar a “crear-me” una malaltia fictícia encomanadissa i incurable.

Em fa pànic no arribar a final de mes degut a una mala administració monetària temporal.

Tinc una sensació molt rara cada vegada que entro en una església o en un temple de culte. Em sembla que és la primera vegada que ho explico a algú... però em marejo. No sé si els meus ulls no assimilen la foscor de l’oratori o si la pudor de l’ incesiari se m’agafa al coll, el cas és que em dóna l’ impressió de que m’hagi de fotre de cap i perdre el control de la situació. Les cames em fan figa i el cor se m’accelera provocant una suor freda, d’allò més angoixant.

I és que així no es pot viure tranquil!!!!!!!!!!! Com us ho feu vosaltres per superar les pors i no bloquejar-vos en l’intent? Quina actitud teniu davant situacions desagradables i de màxima tensió?

16 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Calma, molta calma, una pau interior que deixa al Dalai Lama a l'alçada de Petitonet de la Calçada xDD

Aps, si tens problemes de sorolls nocturns, presències i demés coses, et recomano els germans Winchester, segur que et poden solucionar la qüestió.

:P

Terra ha dit...

Si si, els germans Winchester et resoldrien el tema dels sorolls i presències segur! :P

Jo també sóc força poruga i no sóc capaç de controlar gaire, no m'agafen angoixes ni res, però suposo q quan veus q la por és infundada i respires fons, jo almenys em sento una mica millor.

Sergi ha dit...

No em facis fer una llista de pors tu ara, ja prou feines tinc de controlar-les... però el consell de la calma del Carquinyoli no és cap ximpleria. Calma per davant de tot. I repeteix-te a tu mateixa que els fantasmes no existeixen... perquè no existeixen, oi?

Charlie ha dit...

Ei Txell!
No tinc cap mena d'intenció de defensar la Chacón. Entre altres coses perquè no és de la meva ideologia, i a sobre no em cau bé.
Però que es facin comentaris masclistes del teu tipus, posant en dubte la validesa d'una ascensió política, només pel fet de que és una dona, em treu realment de polleguera.
I que, a sobre, sigui una dona qui els fa, és per llogar-hi cadires.
Amb aquestes coses, que semblen tonteries, es fomenta el masclisme, i després uns queixeu de que "mi marido me pega".

rosa ha dit...

fent ioga.
pero això que dius d'entrar en un temple de culte i marejar-te....a mi em faria una mica de por doncs aquí ja entren temes més com diriem temes paranormals, truca al Iker Jimenez.Va que t'ho dic seriosament, marejar-te en una esglèsia pot significar quelcom de alguna vida passada teva, un Karma.

rosa ha dit...

Perdona però no et casis per l'esglèsia....

Anònim ha dit...

REconec que no tinc gaires fobies ni manies. I la por s'encara. L'agafes per les banyes i dius... PALANTE!

Clint ha dit...

Ara entenc aquesta atracció cap al "cos" de seguretat!...tu li miraves la pistola! jajaja

Tranquil·la que mentre en un carrer fosc no et trobis en muntilla...no hi ha res que no tingui solució!

Txell ha dit...

Molt bé Carqui, i per arribar a la calma com ho fem?

Terra jo a vegades m'espanto fins i tot amb el batec del cor que sembla que m'hagi de sortir per la boca.
Sóc rara rara rara.

Xexu, no n'estic tan segura. Però vaja... repetim plegats: Els fantasmes no existeixen, els fantasmes no existeixen, els fantasmes no existeixen...

Charlie, matem el tema pq ens acabariem treient els ulls amb una cullereta de cafè. Segueixo pensant que si aquesta noia és aquí és pq té algun padrí o padrina. Penso el mateix de l'Oriol Pujol i és un mascle. Potser no vaig fer servir una frase del tot adequada però persisteixo amb la meva afirmació.

Rosa he fet molts anys Tai-txi i res. M'Hauria d'espantar amb això del Karma? Jo hi crec molt amb les vides passades! Massa!

Joan, la mort porta banyes? ;PPP S'intenta rei, s'intenta!

Clint, tu creus que en Montilla espanta a ningú? Si pobre home si li veu el plumero de la Rosa!
P.D. no sé si va ser la pistola o les manilles! :P

Mikel ha dit...

necesites terapia intensiva , al proper festival de cinema de terror de sitges vens amb naltros i ja veuras com o arreglem rapid aixo jejeje

Sergi ha dit...

Dona, jo et diria que com que la por i les fòbies de per sí ja tenen un toc important d'irracionalitat, les solucions poden ser també irracionals. Potser has anat més a poc a poc a aprendre les coses, però per exemple: Saps anar amb bici ara? I nedar? Totes les coses són una mera questió d'aprenentatge i aquest no cal que sigui ràpid. Poc a poc i bona lletra, no? I les pors? Quants homes amb destrals t'has trobat realment???

DooMMasteR ha dit...

Com t'han dit per aquí a munt, calma, molta calma... Hem d'aprendre que aquells sorolls no ens podem fer mal. La por a que en un carrer hi hagi un home dolent dolent no la tens tu sola... La té mig món jo crec, i la de no arribar a final de mes també :-)

I per la hipocondria... Et recomano una xerrada amb l'Anna... A ella l'hi passa igual que a tu.

Petons!!

Charlie ha dit...

Ep! això mai! si de cas arrenquem-nos les amígdales a llenguetades!!

Txell ha dit...

Mikel, us puc esperar al bar? :P

Sergi, sé anar en bici i ser nedar... bé em defenso més aviat. No sóc cap crack! Homes en destral? Deixa'm rumiar...

Doom, ja ho pots organitzar doncs! Xerrada d'hipocondríaques!

Charlie.. ara m'agrades! ;)

Clint ha dit...

Voleu parar...què marranus!

Clint ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.