Mocs

moc
	[s. XIV; del ll. vg. muccus, ll. cl. mucus, íd.]
	m 1 1 pl FISIOL Substància espessa i apegalosa segregada per les glàndules mucoses i les cèl·lules glandulars.
		2 Porció de mocs que penja o cau d'un forat del nas. Li penja un moc del nas.
		3 fig i col·loq Miquel, rebuf. No li facis bromes, que et clavarà un moc.
	2 p anal 1 Nom aplicat a qualsevol cosa que pengi com un moc o que tingui la consistència dels mocs.
		2 Caramell 4.
		3 ANAT ANIM Carnositat que el gall dindi té sobre el bec.
		4 BOT Ament.
		5 FISIOL Mucositat.
		6 ZOOL Urocordat de l'ordre dels desmomiaris (Salpa maxima), que constitueix l'espècie més gran del grup, transparent i que s'alimenta de fitoplàncton.
		7 moc de gall BOT JARD Planta herbàcia anual, de la família de les amarantàcies (Amaranthus caudatus), de fulles simples alternes i flors petites vermelles o groguenques en panícules que és plantada en parterres.
		8 moc de gall dindi BOT JARD Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies (Polygonum orientale), de fulles ovalades i flors en espigues i que és emprada com a decorativa.
	3 CONSTR NAV 1 Pal subjecte per l'extrem superior al tamboret del bauprès, per on passen els vents o caps que subjecten els botalons de floc i de petifloc.
		2 En les barques de mitjana, corda que fa ferm el botaló de proa a la part exterior de la roda.