“… el sentiment de la increïble meravella de ser una persona humana. La música, per a mi, mai no és la mateixa. Sempre és quelcom nou, fantàstic, increïble”.
“Quan parlo amb músics joves, els dic sempre el mateix: No sigueu vanitosos pel fet de tenir talent musical. Vosaltres no en sou responsables: heu nascut amb aquest talent. El que en feu ja és una altra qüestió. El vostre deure és fomentar aquesta qualitat. No menyspreeu el que heu rebut sense haver fet res per tenir-ho. Treballeu, treballeu constantment i enriquiu els vostres dots naturals”.
“I què és el que ensenyem als nostres infants? Els ensenyem que dos i dos fan quatre i que París és la capital de França. Quan els ensenyarem el que ells són realment? Hauríem de dir-los: Ja saps tu qui ets? Ets una meravella. Ets únic. En tot el món no n’hi ha un altre exactament igual. En els milions d’anys que han passat, no ha existit mai un altre nen com tu. Mira el teu cos: quina meravella! Les teves cames, els teus dits, la manera com camines i et mous…! Pots convertir-te en un Shakespeare, en un Miquel Àngel, en un Beethoven. Tens la capacitat per a tot! Sí, ets una meravella. I quan et faràs gran, podràs fer algun mal a un altre que, com tu, és una meravella? No. Heu d’estimar-vos una als altres. Tu has de treballar -tots hem de treballar- per fer d’aquest mon un lloc digne dels seus fills”
del testament de Pau Casals.
18 que hi han dit la seva:
Molt bonic...però ja imagino tota la parentela pensant..."sí però la casa de la platja, a qui li deixa?"
És el que passa quan t'expliquen que 2 + 2 fan 4!
sàvies paraules per fer un món millor.
salut!
Aquí tenim un problema¡¡¡¡ A vegades penso i penso i arribo a la conclusió de que si els tenim tan comptemplats ells s'ho poden arribar a creure!
Cal inflar els egos¿
Equilibri!
2+2, sí.
Ets únic, també.
Entenc que un món com el nostre, no educar en algun d'aquests dos sentits és ajudar a una persona a fer-la desgraciada.
Una persona sense cap tipus d'aprenentage, avui a Catalunya l'any 2008, pot arribar a ser un gran desgraciada.
Una persona sense cap tipus d'educació emocional, avui a Catalunya l'any 2008, pot ser-ho exactament igual.
"Un nen o nena no és un pou que omplim amb saviesa, és una planta que ajudem a crèixer".
Gran Casals!!!!!
(Xell: dl meu blog. El dissabte passat va morir en accident de cotxe una noia de 17 anys que estudiava al cole fins l'any passat i de la que la Meri i jo en continuavem tenint relació després d'haver estat monitors seus durant 3 anys).
L'ensenyament en valors és fonamental i ho és si els pares són congruents en el que diuen i fan, així es forgen bones persones.
Totes les persones, de manera més o menys conscient, disposem d'una àmplia relació de coses que consideramos valuoses i per les quals estem disposats a esforçar-nos i a perseverar. Totes aquestes coses (béns, actituds, maneres d'actuar, idees...) són el que anomenem valors
Segurament a tots els pares ens agradaria que els nostres fills compartissin amb nosaltres aquesta valoració de les coses, que assumissin els valors que nosaltres considerem importants
Un text meravellós i una gran lliçó que tots hauríem d’aprendre :-)
Salutacions!
fantàstic txell.
Un magnífic testament. Tant de bo aprenguem alguna cosa d´ell.
Fantàstiques paraules!
Per això Pau Casals era un geni...
No coneixia el testament de Pau Casals, però trobe que als qui treballem en ensenyament ens hi pot anar molt bé. Ara provaré de trobar-lo sencer a la xarxa per a penjar-lo demà a l'institut. Salutacions.
Preciós. Gràcies.
curiós, però cert ... salut
simplement genial , com tambe ha estat genial el comentari d´en Clint jejejeje ;-)))
Grans paraules, va bé que de tant en tant algú ens refregui pels morros cosetes com aquesta!!!Petons!
Dolça, estas be per el que veig i segueix deixantanar les coses tal i com et rajen, m'encanta que siguis aixi i ens deixis compartir coses tant boniques com les d'aquest post.
Espero que hagis passat molt bon cap de setmana, megapetons per tota la setmana!!!!!
Maquíssim! Gràcies!
Els veritables artistes són els que dominen el seu art i l'art de viure. Pau Casals era, sens dubte, un gran artista, perquè ningú tocava el violoncel com ell ni sabia veure el món amb tanta tendresa.
M'ha agradat descobrir el teu bloc, txell :)
Hola! ja no sé si hi escrius per aquí... t'he trobat de casualitat i he trobat gent coneguda, t'he agafat la foto de l'amsitat... que sàpigues que m'ha agradat molt llegir-te :)
Publica un comentari