Dimecres de cendra. S'acaba la disbauxa i comença la Quaresma, els 40 dies de reflexió, recolliment i devoció on el desdejuni, l’abstinència, les prohibicions carnals i les limitacions crapuloses, anuncien la Pasqua.
Segons la tradició ( dic segons, per què pot venir un regidor de cultura dròpol i enviar-ho tot a pendre pel cul), avui el Rei del Carnestoltes o qualsevol dels seus representants llegeixen el testament, en què convida als ciutadans a posar fi als excessos i les exorbitàncies disbauxa i començar una època de devoció religiosa i reverències ancestrals.
Vídues ploraneres, autoritats xulesques, tinents coronels de la guàrdia civil i nens amb canyes de pescar a les mans acompanyen les despulles d’aquell que fins fa només unes hores ens incitava a una revolta matxambrada.
I segur, segur, segur que us preguntareu per què enterrem la sardina i no un plat de peus de porc, oi? Bé... si no us ho preguntaveu, se m'enrefot!!!! De totes maneres tenia previst fotre-us un rotllo!
Segons el costumari català hi ha diverses explicacions ...
“La sardina era una manera d'anomenar la carcanada o l'espina del porc, així l'enterrament de la sardina seria l'enterrament del porc per començar el dejuni de la Quaresma”
“En alguns llocs s'enterrava la figura del Carnestoltes amb una sardina a la boca. Potser per no perdre el ninot es va acabar enterrant només la sardina. D'aquí s'hauria quedat el nom. La veritat, però, és que no és un costum gens extens.”
“El dimecres de cendra és l'últim dia del Carnestoltes o el primer de la Quaresma segons com es miri. Per començar la Quaresma i havia el costum molt estès d'anar a fer un berenar a fora on es menjava peix (arengades o sardines) per començar l'època de la Quaresma. Es va començar enterrant les restes de les sardines i es va acabar enterrant una sardina. [...] Durant un temps a finals del segle XIX es van vendre petits taüts en algunes botigues per enterrar la sardina”
Apa nois, proclameu amb mi... BOTIFARRA D’OU O MORT!!!!!!!!!!!!!!!!!
Segons la tradició ( dic segons, per què pot venir un regidor de cultura dròpol i enviar-ho tot a pendre pel cul), avui el Rei del Carnestoltes o qualsevol dels seus representants llegeixen el testament, en què convida als ciutadans a posar fi als excessos i les exorbitàncies disbauxa i començar una època de devoció religiosa i reverències ancestrals.
Vídues ploraneres, autoritats xulesques, tinents coronels de la guàrdia civil i nens amb canyes de pescar a les mans acompanyen les despulles d’aquell que fins fa només unes hores ens incitava a una revolta matxambrada.
I segur, segur, segur que us preguntareu per què enterrem la sardina i no un plat de peus de porc, oi? Bé... si no us ho preguntaveu, se m'enrefot!!!! De totes maneres tenia previst fotre-us un rotllo!
Segons el costumari català hi ha diverses explicacions ...
“La sardina era una manera d'anomenar la carcanada o l'espina del porc, així l'enterrament de la sardina seria l'enterrament del porc per començar el dejuni de la Quaresma”
“En alguns llocs s'enterrava la figura del Carnestoltes amb una sardina a la boca. Potser per no perdre el ninot es va acabar enterrant només la sardina. D'aquí s'hauria quedat el nom. La veritat, però, és que no és un costum gens extens.”
“El dimecres de cendra és l'últim dia del Carnestoltes o el primer de la Quaresma segons com es miri. Per començar la Quaresma i havia el costum molt estès d'anar a fer un berenar a fora on es menjava peix (arengades o sardines) per començar l'època de la Quaresma. Es va començar enterrant les restes de les sardines i es va acabar enterrant una sardina. [...] Durant un temps a finals del segle XIX es van vendre petits taüts en algunes botigues per enterrar la sardina”
Apa nois, proclameu amb mi... BOTIFARRA D’OU O MORT!!!!!!!!!!!!!!!!!
8 comentaris:
mira que n´arriben a ser de curioses les tradicions... de totes formes mentre siguin per passar-ho be benvingudas siguin!!
oh què bé, 40 dies de no respirar el pestolent fum de puro de mon pare...
Proclamem... BOTIFARRA D'OU O MORTTT!!!!!!!!!
He dit!
I a mi que no m'agraden les sardines i quina pudor queda en tota la casa.
Be pero enterrar-la l'enterraré això assegurança jajaja.
una salutació
Que s'alci també la meva veu! Visca la botifarra!
Visca visca viscaaaaaaa!!!!!!!!!!!!
I no podríem enterrar només les espines??
Perquè la sardina a la brasa amb pa amb tomàquet... nyam !
Si es cert, recordo quan jo era petita, el dimecres de cendra anavem d'excursió a la montanya de Sant Pau a verenar i preniem una sardina per enterrarla. m'en recordo que es feia tot un ritual, feiem un forat al terra, i colgavem la sardina. Era divertit!!!
BUTIFARRA D'OU........!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada