23 de febrer 2006

ETS FELIÇ?



Sovint plantejo aquesta pregunta a la gent que m’envolta. Normalment la formulo sobresegur i sense cap mena de dubte que el receptor em respondrà amb un Sí, obert, gros i segur.
Un tan per cent molt alt, evidentment i arriscant molt poc, fan un si afirmatiu i convençut. No tenen tendència a enganyar ja que els brillen els ulls i la comissura dels llavis s’allarga fins a les orelles. Hi ha els del sí crític; si però...., i els conformistes; podria ser-ho més. I per descomptat els del no, no són feliços però tampoc et saben donar raons.
La felicitat plena i absoluta, crec que és inabastable. El món que ens envolta, sovint
massa cruel, així com les sorpreses desgradables que ens anem trobant pel camí, no ens permet sentir-nos contents i eufòrics.
A les nostres mans ens recau treballar per la nostra felicitat interior, la plenitud i la confiança, així com la positivitat i tolerància.
Amb tot aquest “rotllo”, només us vull fer veure que tot és possible. Que els disgustos del camí ens els seguirem trobant, però els hem d’esquivar. Hem de fer un salt i aconseguir llimar tot allò que no ens agrada. Hem d’enterrar la pessimitat i les mentides, cal que intentem ser nosaltres mateixos, sense màscares, sense enganys, sense manipulacions.
Jo sóc feliç i tu?

9 comentaris:

Titus ha dit...

T'ha quedat molt macu.
Et felicito

Núria ha dit...

Per la foto ja es nota que ets feliç!
Jo tb! MOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOLT!!!

Anònim ha dit...

la "foto" m'agrada molt i lo que dius tambe ,desitjo que tot et vagi be
Tieta carme

Bea ha dit...

Jo SI, SÓC FELIÇ!!! i ho dic ben alt pq tothom em senti...

Fa uns anys, en un d'aquells moments en que et sembla que el món s'ensorra i que la teva vida és una meda, el meu pare em va donar un consell molt savi, un consell que des d'aleshores he aplicat com una norma a la meva vida: "L'única persona que et pot fer feliç ets tú mateix, la felicitat la portes dins". En aquell moment vaig decidir cambiar la meva actitud davant la vida i des d'aleshores somric a la vida, i ella em somriu a mi :)

Anònim ha dit...

Carai no deixes de sorpendre, vols dir q no t has equivocat de feina? quines veritats q dius.

Tothom volem ser feliços (això crec), però moltes vegades s ha de pagar un preu, que no saps si al final val la pena.

JO SOC FELIÇ I TU?

Anònim ha dit...

mireu que sóc feliç quan miro i observo, i també quan ni observo ni miro: totes les coses sempre poden ser del dret i de l'inrevés.
Si sóc al costat d'una esplèndida noia... no vull fer cap apunt natural ni tampoc artificial perquè totes les coses són molt evidents i a vegades els adjectius són sobrers.
D'altra banda allò que no sobra mai són els culs. Si aneu al teatre seieu voltat de culs, a part d'altres coses. Llavors no seria tan difícil imaginar una sala plena de culs i no res més. No creieu que resultaria un espectacle per llogar-hi cadires? Ho dic malament ja que tots els teatres tenen butaques, però sempre podem imaginar una platja o bé un riu o potser una muntanya on no calgués despullar-se perquè uns culs ens assenyalarien no se sap ben bé quines veritats...

Tornem a començar que no ha estat res: us dic que sóc feliç perquè he contemplat un paisatge ple de culs, naturalment aquests estan acompanyats pels respectius cossos: uns ulls que no hi veuen gens, unes cames que no caminen, unes mans que no hi són ben bé per acariciar ni per ser acariciades... És a dir que només tenim un sol protagonista de la història, uns solemnes culs. Cal dir que n'hi ha de totes mides i de tots els colors perquè, diuen, a la vida hi ha d'haver de tot. Així també observem l'home feliç i la dona grisa, l'home que no és carn ni peix i la dona que és tot ulls, l'home que mira sense mirar i la dona que té por de tot, l'home que sembla sempre vestit i la dona que ens apareix tot el temps despullada, l'home que xerra sense parar i la dona que no calla mai, l'home que ens assenyala l'horitzó i la dona que no fa cap gest.
I tornem a allò de sempre: jo sóc feliç quan contemplo i al mateix temps callo. Així no dic cap bestiesa, perquè l'acte de mirar sempre és un gest excel·lent sobretot si allò que contemplem són més de cent culs...

I ara no torno a començar perquè no sabria què dir al voltant de mil culs...

I callo per no dir res més.

Soc en Joaaaaaaaaaaaaaan!!! 23/02/05

sil ha dit...

viam si et poses findilles més sovint coi! amb ho estupenda que estas!!!!!!

Anònim ha dit...

Very best site. Keep working. Will return in the near future.
»

Anònim ha dit...

Greets to the webmaster of this wonderful site. Keep working. Thank you.
»