24 de febrer 2006

SE SIENTEN COÑO!




Avui seré més breu que mai, amb un dubte que em corrou fa molt temps, m’angoixa i no em deixa dormir en condicions.
Tal dia com ahir però de fa 25 anys enrera, pretenien investir a un tal Calvo Sotelo com a nou president del govern espanyol. L’Acte va fer llufa, ja que un gilipolles amb bigotis i tricorni seguit d’un reguitzell de guàrdia civils, amb pistola i cagarret al cul, entraven al Congrès dels Diputats aigualint a trets la sessió parlamentària.
Després d’un “Todo el mundo al suelo”, tot déu va anar per terra, no era per menys. Un vellet general va intentar posar ordre sense èxit i el president sortint, capbaix, fracassat i dimitit va quedar assegut al seu escó estoicament.
Ningú va veure que se n’havia fet de l’entrant, aquell que havia de representar i curar per tots nosaltres. Les males llengues dieuen que encara no l’han pogut treure de sota la poltrona.
Si algú l’ha vist aquests darrers vint-i-cinc anys , m’agradaria que es posés en contacte amb mi.

Moltes gràcies!

4 comentaris:

Núria. ha dit...

Continuo tenint els meus dubtes del que realment va passar. Si dic el que penso em poden fotre a la garjola, i no és plan. De totes maneres, on són les misterioses 125 cintes? pq no s'ha sapigut realment mai qui era l'"elefante blanco"? com estava considerada sa magestat en aquells temps? qui és el màxim dirigent de l'exèrcit? ui!
De totes maneres ahir vaig riure molt veien en Tejero plorant durant l'últim 20N. País de Pandereta!

Anònim ha dit...

jo he mirat de trovar un sentit a tot el q va passar però crec que es una de tantes coses q mai sabrem la veritat per molts programes investigacions facin o ens vulguin vendre

o millor d aquest escrit es la fotu que representa el que pais del costat passa, MENUO CACHONDEO!!! JAJAJA!!!

Punsolinskij ha dit...

cada cop que veig aquesta foto penso...i si li haguessin donat un barret de mexicà?
estem fatal...en general eh?

Anònim ha dit...

Antonio Tejero Molina va ser condemnat a 30 anys de presó militar, pero amb la gran justicia que tenim era d'esperar que nomes en cumplis 15 i fossin al castell de fiqueres on hi residia ell solet sense ningu mes, amés hi tenia tele, entrava i sortía i hi tenia cátering, ara crec que esta a malaga. JOAN.