Abrupte i prepotent, aquest esclat
que em serva erecte i m'empeny cap a tu
muda la sorra en sang i estampa noms
a totes les parets. Indiferent
a la crida del temps, deturo el temps
en el teu cos i et beso els llavis molls
i els pits i el sexe, moll també i suau.
A trenc dels somnis pel crestall dels mots
i en el silenci dens d'uns besos folls
i alhora astuts, conjurem els perills
i les temences. Glops de boira i mar
fan d'horitzons que vulnerem,
i tot és el teu ventre lleu i els teus malucs
duríssims i tan dòcils. Marta, el goig
abriva la creixença del desig.
No hi ha cap llac tan clar com els teus ulls
ni cap vent tan subtil com els teus dits
Miquel Martí i Pol
Miquel Martí i Pol
7 comentaris:
Mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Estimada Marta? És el meu llibre preferit.
Diu tant aquesta foto! Aix!
Un poema molt sucós, m'agrada. Ja t'ho vaig dir que menys politiqueo i més mamoneo, tot i que penso que a en aquesta foto no s'hi veu prou passió. Més arrambades i + xuclades.
aiiiii,ke es maco l'amor !!!
ejjeje
Si que es maco l'amor... si... però quan es correspost. Sinó es com un punyal que deixa ferida eterna...
^^ UNA ABRAÇADA A TOTHOM QUI LA VULGUI, I QUI NO LA VULGUI K SI FOTI FULLES PQ LI FAIG IGUALMENT
Com diu no sé quin intel.lectual, un clau treu un altre clau! Cap problema!
Jo agafo les abraçades i els petons i tot lo que tu vulguis.
A 2/4 de 9 davant l'ajuntament qui pugui. Us aviso estic marejada com una sopa.
Your website has a useful information for beginners like me.
»
Publica un comentari a l'entrada