21 de març 2006

Que ràpid passen els anys!


Recordo com si fos ahir, el pa amb xocolata que em donava el meu avi quan em duia a la placeta, mentre jo li explicava com m’havia anat l’escola.
Enyoro les Setmanes Santes a la Garrotxa i totes les patacades rebudes amb la bici i el patinet.
Vull oblidar les persecucions al voltant de la taula que feiem amb el meu pare.
Repetiria cada divendres, els suissos a la granja Caralt.
Somric quan penso en l’estesa de Playmobils que feia a casa els avis.
Tornaria una i mil vegades a fer les caminades de diumenge al matí.
Per sort, han quedat oblidades les mítiques cançons dels «Payasos de la Tele »
M’emociono quan recordo el primer dia que vaig trepitjar el Camp Nou.
Em commoc pensant en aquells petons dolços de bona nit.
Em queden ben lluny les nits sense corrent amb les espelmes enceses.
No he deixat mai de veure cervesa i llimonada amb un porró.
Penso en els Zipi i Zape que queien un cop per setmana.
M’entren fàstics quan penso en les quantitats industrials que menjavem de llaminadures.
Estic contenta de conservar les amistats de la primera etapa de la nostra vida.
He estat, sóc i espero continuar sent feliç.

20 comentaris:

Trento ha dit...

Felicitats per tenir aquests records tan macos.
Quan quedem per anar a fer un Suis
jajja

Anònim ha dit...

Aix, que jo recordo el mateix! I lo bo que era el pa amb oli?
Per cert, felicitats per aquests 2 anys!
Titus, jo tb m'apunto al suis.

Trento ha dit...

haurem de fer un suis multitudinari
jajaja

Anònim ha dit...

T
ornarà la pinassa a pintar,
la catifa del bosc de castany.
I la neu a l’hivern cobrirà,
amorosa la terra de blanc.

Tornarà la tempesta d’estiu,
amb la força del vent i del llamp.
I la música alegra del riu,
seguirà enjogassada el seu cant.

Però els teus ulls tot això no ho veuran,
com els dies i els anys passaran.

Tornarà dins d’un cor a brollar,
l’emoció d’un amor amb passió.
I una rosa farà somniar
de deliri, de goig, d’il·lusió.

Tornaran els matolls a brotar,
i creixent obriran viaranys.
I uns vellets tornaran a xerrar,
tot dient: “Ves com passen els anys”

Però els teus ulls tot això no ho veuran
com els dies i els anys passaran.
Quanta nostalgia...
Tantes coses seguiran passant a pesar de tot....

Anònim ha dit...

eiii jo recordo el dies a la plaça amb la meva iaia i el pa amb xocolata!! Que sempre em deia no mengis porqueries i sempre em donava la xocolata jaja.

Et vaig llegint!

un suis diuen per aqui dalt?
quan i on??

Anònim ha dit...

jo foradava el pa i posava la xocolata a dins perque no se´m desfés als dits... despres tot quedava enmerdat de xocolata! jejeje

Anònim ha dit...

la felicitat es el tresor més preuat que hem de defençar, i que per més que vulgui o intentin, mai ens hem de deixar prendre

Trento ha dit...

Sembla que la gent es va apuntant al suis.
jalhoy t'hi apuntes?

Trento ha dit...

Sembla que la gent es va apuntant al suis.
jalhoy t'hi apuntes?

Txell ha dit...

I si fem un cubata mentre ens fotem el pa amb xocolata?

Anònim ha dit...

jo recordo la fanta de llimona que em donava la meva iaia, els entrepans de nocilla, els berenars amb tàper entre sessió i sessió al cinema Núria, les estones a la plaça Fivaller amb el meu avi i recordo que anàvem al bar Silva (oncle d'en Quico) i mirava com jugaven a cartes o al dòmino... estava bé.

Però ara... també està molt bé, no? I que duri. És avui? Doncs això, que duri...

Anònim ha dit...

A nosaltres ens duien a esbargir a uns gorgs que hi havien al Montseny. I ens fotiem les figues que trobavem pel camí.

Judith Vives ha dit...

Els trenta ens cauen a sobre ja, eh? ;)

Txell ha dit...

Ja ho tenim aquí Judith, en 28 dies! Ara que tu vas primera :P

Anònim ha dit...

jo la veritat q prefereixo na suissa jajaja ara que al cubata tambe m hi apunto

Anònim ha dit...

La de la dreta o la de l'esquerra?

Anònim ha dit...

Jo tb hi ficava la xocolata a dins el pa!
Oooohhhh i recordo les torrades amb mantega i cola-cao per sobre!
Algú recorda el Tulicrem? era com una mantega però amb gust de xocolata.
I a la tele la Cuca Fera i el Sr. Cordills...
Osti, mira que en fot d'anys!
M'apunto a la suis, al cubata i al pa amb xocolata.

Txell ha dit...

La de la dreta! però si està claríssim!
I el pa amb vi i sucre?
Sr. Cordils, Sr. cordills se t'emboliquen tots els fils!
D'acord començarem per un suís, seguit d'un pa amb xocolata i per acabar una dosi de "cuba libre" (com diu el meu pare)
Estic en plena crisi dels 30!

Trento ha dit...

Ueh
ueh
ueh
Encara me'n recordo de quan vaig assistir a una de les ultimes actuacions del senyor cordills, jo era petit.
Tots a fer la ruta de la infantesa (suís, pa amb xocolata i a tajarla)

Anònim ha dit...

No sé qui sou exactament. He entrat en aquesta pàgina quan una glopada de nostàlgia m'ha fet pensar en el senyor cordills, els 5 i acció, la Cucafer, el planeta imaginari... i sí, també recordo el pa am xocolata, el Vit, el pa amb picos de frutas Helios... uf... jo també començo a notar la crisi dels 30, m'alegra saber q no sóc l'única! I si s'ha de fer una ronda de cubates també m'apunto!

Marta (marta0477@hotmail.com)