Recordo com si fos ahir, el pa amb xocolata que em donava el meu avi quan em duia a la placeta, mentre jo li explicava com m’havia anat l’escola.
Enyoro les Setmanes Santes a la Garrotxa i totes les patacades rebudes amb la bici i el patinet.
Vull oblidar les persecucions al voltant de la taula que feiem amb el meu pare.
Repetiria cada divendres, els suissos a la granja Caralt.
Somric quan penso en l’estesa de Playmobils que feia a casa els avis.
Tornaria una i mil vegades a fer les caminades de diumenge al matí.
Per sort, han quedat oblidades les mítiques cançons dels «Payasos de la Tele »
M’emociono quan recordo el primer dia que vaig trepitjar el Camp Nou.
Em commoc pensant en aquells petons dolços de bona nit.
Em queden ben lluny les nits sense corrent amb les espelmes enceses.
No he deixat mai de veure cervesa i llimonada amb un porró.
Penso en els Zipi i Zape que queien un cop per setmana.
M’entren fàstics quan penso en les quantitats industrials que menjavem de llaminadures.
Estic contenta de conservar les amistats de la primera etapa de la nostra vida.
He estat, sóc i espero continuar sent feliç.
21 de març 2006
Que ràpid passen els anys!
Publicado por Txell en 8:21 a. m.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
20 comentaris:
Felicitats per tenir aquests records tan macos.
Quan quedem per anar a fer un Suis
jajja
Aix, que jo recordo el mateix! I lo bo que era el pa amb oli?
Per cert, felicitats per aquests 2 anys!
Titus, jo tb m'apunto al suis.
haurem de fer un suis multitudinari
jajaja
T
ornarà la pinassa a pintar,
la catifa del bosc de castany.
I la neu a l’hivern cobrirà,
amorosa la terra de blanc.
Tornarà la tempesta d’estiu,
amb la força del vent i del llamp.
I la música alegra del riu,
seguirà enjogassada el seu cant.
Però els teus ulls tot això no ho veuran,
com els dies i els anys passaran.
Tornarà dins d’un cor a brollar,
l’emoció d’un amor amb passió.
I una rosa farà somniar
de deliri, de goig, d’il·lusió.
Tornaran els matolls a brotar,
i creixent obriran viaranys.
I uns vellets tornaran a xerrar,
tot dient: “Ves com passen els anys”
Però els teus ulls tot això no ho veuran
com els dies i els anys passaran.
Quanta nostalgia...
Tantes coses seguiran passant a pesar de tot....
eiii jo recordo el dies a la plaça amb la meva iaia i el pa amb xocolata!! Que sempre em deia no mengis porqueries i sempre em donava la xocolata jaja.
Et vaig llegint!
un suis diuen per aqui dalt?
quan i on??
jo foradava el pa i posava la xocolata a dins perque no se´m desfés als dits... despres tot quedava enmerdat de xocolata! jejeje
la felicitat es el tresor més preuat que hem de defençar, i que per més que vulgui o intentin, mai ens hem de deixar prendre
Sembla que la gent es va apuntant al suis.
jalhoy t'hi apuntes?
Sembla que la gent es va apuntant al suis.
jalhoy t'hi apuntes?
I si fem un cubata mentre ens fotem el pa amb xocolata?
jo recordo la fanta de llimona que em donava la meva iaia, els entrepans de nocilla, els berenars amb tàper entre sessió i sessió al cinema Núria, les estones a la plaça Fivaller amb el meu avi i recordo que anàvem al bar Silva (oncle d'en Quico) i mirava com jugaven a cartes o al dòmino... estava bé.
Però ara... també està molt bé, no? I que duri. És avui? Doncs això, que duri...
A nosaltres ens duien a esbargir a uns gorgs que hi havien al Montseny. I ens fotiem les figues que trobavem pel camí.
Els trenta ens cauen a sobre ja, eh? ;)
Ja ho tenim aquí Judith, en 28 dies! Ara que tu vas primera :P
jo la veritat q prefereixo na suissa jajaja ara que al cubata tambe m hi apunto
La de la dreta o la de l'esquerra?
Jo tb hi ficava la xocolata a dins el pa!
Oooohhhh i recordo les torrades amb mantega i cola-cao per sobre!
Algú recorda el Tulicrem? era com una mantega però amb gust de xocolata.
I a la tele la Cuca Fera i el Sr. Cordills...
Osti, mira que en fot d'anys!
M'apunto a la suis, al cubata i al pa amb xocolata.
La de la dreta! però si està claríssim!
I el pa amb vi i sucre?
Sr. Cordils, Sr. cordills se t'emboliquen tots els fils!
D'acord començarem per un suís, seguit d'un pa amb xocolata i per acabar una dosi de "cuba libre" (com diu el meu pare)
Estic en plena crisi dels 30!
Ueh
ueh
ueh
Encara me'n recordo de quan vaig assistir a una de les ultimes actuacions del senyor cordills, jo era petit.
Tots a fer la ruta de la infantesa (suís, pa amb xocolata i a tajarla)
No sé qui sou exactament. He entrat en aquesta pàgina quan una glopada de nostàlgia m'ha fet pensar en el senyor cordills, els 5 i acció, la Cucafer, el planeta imaginari... i sí, també recordo el pa am xocolata, el Vit, el pa amb picos de frutas Helios... uf... jo també començo a notar la crisi dels 30, m'alegra saber q no sóc l'única! I si s'ha de fer una ronda de cubates també m'apunto!
Marta (marta0477@hotmail.com)
Publica un comentari a l'entrada