21 de setembre 2006

Respecte a l'Ana i a la Mia


Avui no em quedaré de braços creuats, avui vull fer una denúncia popular contra la pàgina www.xanga.com , per la seva participació i col.laboració en temes tant importants i complexes com són l’anorèxia i la búlima.

Aquesta estúpida pàgina web, promou la publicació d’ articles i diaris personals, on noies adolescents (i no tant adolescents), s’animen i s’engresquen a seguir en dejú fins que el seu cos aguanti per tal de tenir una figura “envejable”, segons diuen elles.
El tema dels transtors alimentaris, és prou seriós per frivolitzar-lo d’aquesta manera i permetre’n la seva difusió i suport és un atemptat contra la salut de moltes noies (tant física com psicològica).

Frases com, “Comida, yo no te gusto y tú no me gustas a mí. Vamos a firmar una tregua. No te comeré ni magrearé durante 15 días y tú me dejarás en paz”, haurien d’esgarrifar-nos a tots i no girar-nos d’esquena. Cal actuar. I jo començo per acusar obertament a aquest portal destructiu.

M’Agradaria que fessiu arribar aquesta informació al major nombre de gent possible, per tal de fer extensiva aquesta denúncia.

18 comentaris:

Anònim ha dit...

Alçada 183 i pes aprox. 95 quilos, i si tinc sobrepès, he entrat a diverses botigues de Mataró, i no he trobat la meva talla, fins i tot en una ocasió una depenenta va fer un intent de mofa, i li vaig preguntar si jo era un home deforme. La meva dona 170 i 52 quilos, i també a una botiga de Mataró li van dir que no tenien roba de la seva talla

Què passa?

Qui és el malalt, la pobre noia que pateix anorèxia i que la societat li ha buidat la ment? o bé és la pròpia societat qui està a la UVI?

Núria ha dit...

Jo el que no entenc i em pregunto és: i els pares on cony son? No ho veuen que la seva filla no menja? que cada vegada està més prima?
Qué fort, però en quina societat vivim?
Vaig a esmorzar.

Anònim ha dit...

Els pares no son ni de bon troç els primers culpables, ni els segons, ni els tercers... parlem d'una patologia greu, que quan està avençada requereix ingrés hospitalari, control psiquiàtric i acompanyament constant per un tercer que no sigui familiar per a fer les necessitats més elementals de la vida.

El problema ni son ets pares, ni la/el pobre malalt.

Puji ha dit...

Jo medeixo 1,93 i peso 115 kilos. Vale, estic una mica passadet de pes, però uns pantalons no els puc trobar en algun lloc si us plau?
I jo sóc un cas excepcional, perquè sóc bastant XXXL, però que el mateix li passi a una noia que pesa 65 kilos és escandalós... i que pals d'escombra com la Vicki Beckam siguin un exemple de bellesa, encara més (però si al becks li deuen sortir blaus de clavar-se els ossos)

doommaster ha dit...

He mirat www.xanga.com i he flipat... Nomes s'ha de buscar paraules com "comida" o "vomitar" i no paren de sortir resultats esgarrifosos com aquest:

http://www.xanga.com/item.aspx?user=lacerana&tab=weblogs&uid=510617156

Aixi no és pot viure, dimoni! Si fins i tot la noia explica com vomitar sense que faci tant de mal!

M'ha tocat molt la fibra sensible, molt. Vaig a fer una mica més de resó al meu bloc.

Gracies per la info!

Titus ha dit...

És horrible. Caldria que d'una vegada s'hi posés remei. La bellesa la dóna la salut no el pes.

Maiqui ha dit...

-Hola, me llamo Maiqui y soy gordo.

Txelsi podries començar tu deixant de dir-me "gordu" tot el dia!!!! Tinc angoixa pel meu problema d'obesitat (i només menjo tofu i enciam sense amanir...!!!)

Parafrasejant Els Pets: "Jo vull ser prim, ser per collons tot un secall...."

Rita ha dit...

Molt bona iniciativa! Ho faré arribar a qui calgui i entre tots aconseguirem el teu propòsit, que acaba sent el nostre propòsit!

Farlopa ha dit...

Jo he arribat al teu bloc através del bloc d'en DooMMasteR i realment només he passat per aqui per donar-te la meva més sincera enhorabona... trobo que entre tots em d'inciar una protesta contra aquesta merda de plana... que pot fer tant de mal !!!! Content d'haver conegut aquest bloc també ho publicare !!!

Txell ha dit...

Doommaster, farlopa i rita, gràcies per la vostra col.laboració i ajuda!
Toni estàs estupendu.
Puji, ja et va dir ma mare que estaves de conya!
Maiqui..no diguis mentides!
Núria, guarda'm un tros d'aquell pastisset de xocolata.
Pau, endavant!

Dag ha dit...

l altre dia parlavem de la pobressa (no te res a veure) que patien els nens i q granet a granet s anava intentant fer alguna cosa crec q avui tu has possat akest granet de sorreta amb un problema social molt delicat q cal posar hi remei

et felicito per la teva gran iniciativa!!!

Núria ha dit...

Per l'anònim (que ja podria posar el seu nom tb!):
No he dit que els pares siguin els culpables de l'anorèxia; el que dic es que no s'està anorèxic d'un dia per l'altre, i que si els pares estiguessin una miqueta per els seus fills podrien evitar-ho.
Evidentment que arribats a aquest extrem ja parlem de problemes psiquiàtrics! Només faltaria!
El problema són els milions de missatges subliminals que reb una noieta al cap del dia. El problema és que vagis a botigues i siguis "normal" i no hi hagi la teva talla (això m'ha passat a mi i no estic gorda). El problema es permetre que es publiquin pàgines web/blogs/foros on es permeti tot això. El problema és la imatge de noies famèliques que ens arriben quan veiem una desfilada. I així podríem passar-nos estona.

Núria ha dit...

Per cert, Txell, aquest dissabte hi ha sopar a casa (pastís inclòs si vols). Us animeu?

Gerard Agudo ha dit...

Hola Txell, després de veure't per altres blogs he decidit entrar al teu que ja tocava.

Anant al tema, la meva nòvia està ficada a l'ACAB, l'associació contra l'anorèxia i la bulímia, i us puc assegurar que l'edat i la quantitat de nens, pq són nens que pateixen o poden ser propensos a aquestes malàltiesus sorpendria a més d'un. A l'ACAB no paren de denunciar fets com els d'aquesta web (acaben de firmar una acord crec per un control de Internet sobre el tema) o programes com Supermodelos.

El què està clar que aquestes enfermetats van molt més enllà del fet de voler ser prim, hi ha un rerafons de malestar en la persona de no sentir-se bé amb un mateix, i això pot venir de molts llocs, Tv, amics, companys, pares, etc. tot pot influir en una persona a no sentir-se bé i portar-la a la obsessió per la seva aparença externa.

Txell ha dit...

Ei Gerard, gràcies per la teva aportació i també per treure el cap per aquí.
Pels diaris personals que vaig estar fullejant ahir, vaig treure'n moltes reflexions. La majoria de noies es queixava de fredor amb que les tractaven els seus pares, d'altres somiaven un mon ple d'amics que fins el moment no tenien i totes estaven obsessionades en ser unes dones perfectes. Per elles el sinònim més proper de perfecció, no era un altre que un cos extremadament prim.
Gerard, fes-li arribar aquella pàgina a la teva parella, suposo que ja la deuen conèixer, però no està de més que hi donin un cop d'ull. Estan fent una bona tasca!
Núria... aquest no pot pas ser!

gemminola ha dit...

Hola Txell... jo vaig patir aquestes malatíes i en el meu bloc i he parlat (però desde la superació)
Estic d´acord amb la teva lluita, de fet en el meu bloc, he agregat un link a l´associació acab que és una associació sense ànim de lucre que lluita contra aquestes malaltíes i dóna suport tant a malalts com a familiars per ajudar a sortir a la gent d´aquest pou.
No entenc aquestes pàgines, és com si juguèssin amb la malaltía, jo quan vaig estar ficada no pronunciava pas frases com aquesta que poses al missatge, tampoc em marcava reptes d´estar tants dies sense menjar o aconseguir aquest pes o l´altre... Veient aquestes pàgines només se'm acut pensar que aquestes noies lo unic que fan és jugar a una moda (que no entenc) per acabar malaltes.

Jo desde l´experiència personal, i desde la superació no penso deixar de lluitar en contra de totes aquestes aberracions.

Anònim ha dit...

ola soc una noia de 16 anys amb una autoestima baixisima, em sento gorda enkara k la gent em digui k estik be o primai nomes em sento prima al costat de gent molt mes gorda k jo i axo es ser molt cruel i o se. El cas es k abans jo gastava una 32 i am el canvi hormonal vaig passar a una 42 i ara estik a la 40, pero a mi m'agradaria fer una 36 xk molts pantalons de la meva talla n existeixen i a mi aixo em deprimeix per això m'agradaria ser anorexica o bulimica perquè crec k es la unica manera de menjar i aprimarte.
i per aixo moltes noies volem estar primes i ens tornem anorexiques.

Per exemple, l'altre dia em vaig emprovar un vestit primisim am el cual em vaig sentir gordisima.

jo no sabia vomitar per aixo n era anorexica pero ara am la pagina akesta del xanga provare a vomitar is egur k em torno anorexica pero jo en sok konscient k es molt perillos i k em puc morir pero es que estic farta de sentir-me com una merda per trobar-me gorda.

Anònim ha dit...

xcert m'encantaria saber la vostra opinio respecte el meu cas.