15 de novembre 2006

Crisis armarial

Ara fa gairebé dos anys i mig, vaig estar de mudances.
El què havia estat casa meva durant 27 anys deixava de ser-ho, per començar una nova etapa, que ara amb el temps la valoro de forma molt positiva i enriquidora.
L’Armari abarrotat que la meva mare intentava tenir en condicions, coneixia unes altres parets i unes altres maneres de fer.
Mai he estat una persona massa curosa ni endreçada, ans al contrari, a vegades m’atabala veure una casa impecablement neta. Em sona a revista de decoració del pal “El Mueblo” o “Cocinas y baños”... vaja molt artificial.
No es que tingui la casa feta una pena, eh? La paraula exacta seria: atapaïda. Atapaïda però amb classe, les coses allà on siguin.
Doncs a lo que anava de l’armari. Vam desmuntar-lo i vam entatxonar la roba en bosses d’sport, sense mirar massa prim. Gens prim diria.
La putada del cas, va ser haver de pujar tres pisos a peu, per una escala estreta sense massa angle de maniobra. Ho recordo com si fos ara, ja que un de les estanteries em va caure sobre el dit gros del peu .... argggggggggggggggggg!!!!
Evidenment la roba d’estiu va quedar barrejada amb la d’hivern, les mantes i tovalloles compartien piles, les motxilles, sacs i esterilles comprimides i espitjades de qualsevol manera. Vaja, tot un cristu!
Fa un parell de dissabte i després de rumiar-m’ho molt, em vaig posar a la feina. Calia amb urgència salvar la munió de samarretes, pantalons i jaquetes completament arrugades, que havien tocat fons en aquell guarda-roba.
La idea inicial només consistia en plegar-ho i apilonar-ho de forma assenyada i pràctica.
Després de cabrejar-me i d’observar jerseis dignes d’Homo sapiens neanderthalensis, em va entrar una depressió armarial, barrejada amb una dosis de mala llet circumstancial. Ho reboto tot i ho embosso.... crisis d’armari tancada. Tot per reciclar!


20 comentaris:

Adagio ha dit...

clar això li passa a un tio normal i corrent (jo no ho sóc xDD)... de roba gents.. només la amiseta, pantalons i sabates i vinga cap a la nova casa! jaja

Buenu txell a veure si tot va genial!!

onix ha dit...

ole!!! tus webs , el dia que jo faci això serè una dona complerta si ja ho dic qué jo vull ser la Txell XDDDDDD

nimue ha dit...

primer que res! el groc és fatal per a poder llegir el que escrius! o és que jo tinc molt mala vista...

i per la resta... catxislamar! ja voldria jo haver d'empaquetar només un armari! Ei, però molt ben fet, si senyora! visca el reciclatge!

Txell ha dit...

Ui perdó! Pensava que s'hi adiria molt amb el color cada d'oca del terra de casa. jajajajajajaja després ho canvio

Mery Cherry ha dit...

hi ha un gran misteri amb els armaris. Com més grans són, més coses atapeïdes hi caben, encara que no et compris roba. No ho entec.

Oriol ha dit...

Quanta raó, vas guarden draps vells per les ocasions " isiundia", ara en tinc tanta roba "isiundia" que hauré de fer com tú, tancar els ulls i donar.li via a la roba vella, alguna ja no és vella, sinó antiga i tot. Bon dia a tothom.

Carquinyol ha dit...

Jo ara mateix estic en plé procés de trasllant, la que la meva parella ha vingut a viure amb mi... i no saps com t'entenc !!

El sr. del Punt de Reciclatge que tenim al darrera ja ens tuteja, és com si ens coneguèssim de tota la vida. I és que això de remenar armaris és una mica com l'arqueologia, apareix cada cosa...

Puji ha dit...

Jo fa dies que he de fer una operació d'aquest tipus però no m'hi veig amb cor. Compte amb el que llenceu, que tot torna!

Cruella ha dit...

Txell, ets la meva ídola. Visca el feng-shui!

Joanet ha dit...

I ara amb que et vesteixes?

Pep ... però posa-li Angu, també ha dit...

Mira, jo fa dos anys vaig abandonar la meva casa de feia 31 ... i era com una casa de 250 metres quadrats, 2 pisos, golfes i soterrani. Buenu, van ser com 8 mesos de trasllat i de tirar coses.

Jo vaig intentar ser super-estricte. Fent caixes, posant a casa caixa el que hi havia ... brutal (intento ser ordenat perquè després m'entra la depre i la liem). Al final hi havia caixes que no sabia ni el que hi havia perquè allà hi posava tovalloles i a sota hi havia tovalloles però a sobre hi podia haver de tot.

La solució més pràctica va ser: dona'm una bossa d'escombraries gegant, posem tot el que volem guardar a sobre una taula i pam, tot a la bossa!!!

Però el pitjor és l'estrés que causen els trasllats!!!

perdedor ha dit...

Que bo, pafavó!!! Que friki ets amb les imatges enllaçades!!! Però molt-molt!!!

Alepsi ha dit...

Buffff... m'acaba d'agafar una depressió... hauria de fer una neteja i una separació de roba... ara tinc tot juntet, mantes i bikinis comparteixen prestatge... i és fatal, això... buaaaaaah! Txell, per quant vens a casa i m'ho arregles tu??? [jo em veig inpaç de tirar res... per molt neanderthal que sigui...] xDDDD

Clint ha dit...

Gràcies per el consell, aviat haig de canviar de casa i ara mateix penso en els armaris i mobles que haig de buidar...i no se si trobaré bosses d'escombraries prou grans!
Per cert jo fa 10 anys que vaig marxar de casa els pares i encara haig de passar a recollir un parell de caixes que no se que hi tenen!

Txell ha dit...

Oriol, mecagum amb el "isiundia"!! Amb aquest cuentu vas guardant roba de celebracions que abans t'hi cabia i ara es queda estancada al genoll i ja no puja.

Això del feng-shui està molt bé fins que has de fotre parets i envans a terra. I què dir de les bigues del sostre...

Jo a casa els pares encara hi tinc la meitat de coses, i allà es quedaran per secula seculorum

QUè dius que ha de tornar, Puji?

Anònim ha dit...

Al meu armari no m'entra res, és una merda, ja no sé què fer, me l'hauré de portar al poble tots els sobrants... sí, bona idea, al poble, allà no molestarà

Ignasi ha dit...

El meu armari va durar ordenat molt temps, i l'ordenava jo. Canviava la roba d'estiu i hivern... però amb aquest temps boig que encara tinc coses d'estiu, coses d'hivern, tot desordenat, trastos que he de tirar, hauria de netejar-lo algun dia, però em fa una mandra!!

gemminola ha dit...

Jo vaig marxar de casa els pares i he tornat xD xD A mi al principi de viure amb parella m´agradava tenir tot net com una patena i tot en ordre, amb el temps ja vaig deixar de tenir aquesta manía, i la veritat una casa amb activitat, és impossible tenir-la sempre punto en blanco, i s´hi està la mar de comóde tenint les coses com un vol.
Amb el tema d´armaris, jo sóc un desastre. al tornar a casa dels meus pares, em vaig trobar sense espai en el que havia estat el meu armari (compartit amb ma germana) per que la tia es va apoderar de tot, i avui dia doncs tinc tota la roba repartida entre l´armari de MA GERMANA i l´armari de mons pares... molt trist... reivindico el dret a armari xD xD

Sandra ha dit...

Jo encara tinc coses als armaris de casa ma mare, però tinc la ferma intenció d'anar-m'ho emportant tot poc a poc.
Estic d'acord amb tu que guardem massa coses però és que em costa tant llençar...

Arare_ ha dit...

Txell, qualsevol cosa que no t'hagis posat els darrers dos anys... S'HA DE LLENÇAR (pensa que potser no hi cabràs mai més o, sense ser tan radical, pensa que haurà passat de moda)

En un altre ordre de coses, parlem de "negocis". Saps què?

CREC QUE ETS L'ÀNIMA BESSONA DEL MEU "NEN" GRAN!!!!!!!!!!! Quan te'l presento?

(ara em dirà que ja té parella, oichs)