Crisis armarial

Ara fa gairebé dos anys i mig, vaig estar de mudances.
El què havia estat casa meva durant 27 anys deixava de ser-ho, per començar una nova etapa, que ara amb el temps la valoro de forma molt positiva i enriquidora.
L’Armari abarrotat que la meva mare intentava tenir en condicions, coneixia unes altres parets i unes altres maneres de fer.
Mai he estat una persona massa curosa ni endreçada, ans al contrari, a vegades m’atabala veure una casa impecablement neta. Em sona a revista de decoració del pal “El Mueblo” o “Cocinas y baños”... vaja molt artificial.
No es que tingui la casa feta una pena, eh? La paraula exacta seria: atapaïda. Atapaïda però amb classe, les coses allà on siguin.
Doncs a lo que anava de l’armari. Vam desmuntar-lo i vam entatxonar la roba en bosses d’sport, sense mirar massa prim. Gens prim diria.
La putada del cas, va ser haver de pujar tres pisos a peu, per una escala estreta sense massa angle de maniobra. Ho recordo com si fos ara, ja que un de les estanteries em va caure sobre el dit gros del peu .... argggggggggggggggggg!!!!
Evidenment la roba d’estiu va quedar barrejada amb la d’hivern, les mantes i tovalloles compartien piles, les motxilles, sacs i esterilles comprimides i espitjades de qualsevol manera. Vaja, tot un cristu!
Fa un parell de dissabte i després de rumiar-m’ho molt, em vaig posar a la feina. Calia amb urgència salvar la munió de samarretes, pantalons i jaquetes completament arrugades, que havien tocat fons en aquell guarda-roba.
La idea inicial només consistia en plegar-ho i apilonar-ho de forma assenyada i pràctica.
Després de cabrejar-me i d’observar jerseis dignes d’Homo sapiens neanderthalensis, em va entrar una depressió armarial, barrejada amb una dosis de mala llet circumstancial. Ho reboto tot i ho embosso.... crisis d’armari tancada. Tot per reciclar!