07 de gener 2007

La rentrée




Que n'és de complicat tornar a la normalitat!


Després de tants tiberis i dies de festa, se'm fa una muntanya actualitzar el bloc. He pensat que la millor manera podria ser amb un meme (allò que tots tan odiem, però en els que ens hi trenquem el cap a base de bé!)

El Veí de Dalt, m'intenta posar entre l'espasa i la paret i em fa treure els colors, explicant les meves intimitats més amagades. No m'és difícil parlar de mi, al contrari. Els que m'heu anat seguint des del començament, sabeu de quin peu calço, coneixeu les meves tendències polítiques, sexuals i religioses, lo hipocondriaca que arribo a ser i l'odi visceral a determinats membres del Partit Popular. També recordareu que sóc del Barça, que em comencen a sortir canes i que em fa por mirar la bàscula passat festes.

Ara bé... trobar 5 coses de mi de les que encara no us he parlat, em resulta difícil i alhora fascinant. Tot un repte, sí senyor!

Vinga doncs, que comença la sessió!!!

Primera - Tinc especial curiositat per les esqueles, altrament dit necrològiques. Des de ben petita tinc un obsessiu interès envers aquestes estampetes mortuòries. Dit així sona una mica morbós, ho sé, però mai he trobat cap explicació que justifiqui aquesta extranya dèria. La primera pàgina que miro d'un diari, és la de les esqueles. Comparar edats, situar les famílies, conèixer les causes del falliment... tot un món a descobrir.

Segona - De gran m'agradaria ser cuinera. Remenar entre fogons, fer experiments culinaris, barrejar textures i sabors, convertir-me en una artista del paladar. De moment, quan em deixen, faig provatures per als més íntims. (Vejeu foto)

Tercera - Tinc pànic escènic. No puc parlar en públic, sóc incapaç. Em bloquejo, em suen les mans, em tremola la veu, em pujen els colors, s'em fa un nus a l'estómac i fugiria per potes. Si algú té la solució als meus problemes, estic disposada a fer teràpia.

Quarta - Sóc una afèrrima convençuda de la reencarnació. Ja sé que sona una mica extrany que una descreguda com jo confïi en el procès de les ànimes per diverses vides, però tothom té les seves locures. És més... estic segura d'haver estat una miliciana durant la guerra civil.

Cinquena - Sóc una persona extremadament sensible. Ploro per tot. De felicitat, de tristesa, d'impotència, de ràbia. Visc les coses amb molta intensitat i potser a vegades dramatitzo massa les situacions. C'est la vie!



Ara vull comprometre a en Clint, a la Cruella i a en Doommaster.

17 comentaris:

Ignasi ha dit...

Mica en mica es van descobrint cosetes d'aquesta Txell, mig miliciana, mig timida, futura mig cuinera de sentiments a flor de pell

Oriol ha dit...

Ara entenc perquè no actualitzaves el blog. Tot això de la foto ho has fet tu? o en D? confessa!.

Carquinyol ha dit...

Bona rentrée i que sigui lleu.. ;)

Puji ha dit...

Reencarnació? Que bo! Jo no hi crec, però confesso que em faria gràcia!

Sant Tornem-hi!

David Codina Riqué ha dit...

Bona entrada i bona reentrada!!!!
A veure si el dia que vingueu a veure les fotos del cassament a casa et diré que portis tu el sopar, eh? je!

Sóc un gall d'indi ha dit...

Esqueles?
Reencarnació?
Cuinera?
Ploranera?
Vergonyosa?

Caram, caram...

Mikel ha dit...

No hem barrufen els memes pero Mmmmmm quina pasada de foto!!!!!!!!!

Clint ha dit...

ostres tu jo que em pensava que ja s'havien passat els reis! mmm faltava un regalet.... i com que tu ja ho dius tot ara que em queda a mi, ni les esqueles, ni la meva sensibilitat ni re de tot això ...hauré de pensar molt!

crue ha dit...

Nenaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa,

Quina foto, Déu meu. Jo sense problemes em faig íntima teva i et deixo fer, eh?

Faig el meme. T'ho prometo. Ets moníssima.

Alepsi ha dit...

Caram!!! Quina bona pinta els canapés!!! Jo et deixo fer provatures amb mi, per suposat!!!

Ah, si vols teràpia contra el pànic escènic una reestructuració cognitiva et vindria de conya... o una teràpia de desensibilització sistemàtica... bé, tu demana, concretem hora i jo t'apanyo (i no et preocupis pels calers... jo et deixo que em paguis en canapés... xDDDDDD)

eMMa ha dit...

ei mataronina! m'ha agradat molt el meme que has fet i per cert, no és el primer que faig quan obro el diari, però si les veig si que me les miro... jeje!

Salut!

Candela ha dit...

Som ànimes bessones Txell.

Ja sé que et pot semblar estrany o qui sap si fins i tot et pot ofendre però és així.

Una abraçada ben forta!!!

Dessmond ha dit...

Carambes, això dels fogons m'ha impressionat. De debó vols muntar un restaurant?
Quina és la teva especialitat quant a plat?

Farlopa ha dit...

Carai Txell quina tornada més trionfal amb tot d'intimitats aquí per a tothom, quina bona pinta tot lo de les fotos ??? quant muntem el restaurant ??? jejejeje BON ANY !!!!!

Adagio ha dit...

que bo txell! en la rencarnació i les sesqueles... tot te una certa relació jajaja xD

Txell ha dit...

Jo sóc de fer mariconadetes i en David és més de postres. Confessat està! Crec que de la foto lo únic que va fer ell són les maduixes amb xocolata. Després va fer una col.lecció de 100 trufes que aquí no surten, no sé pq.
Candela.. ànimes bessones??????????

El veí de dalt ha dit...

Txell, veus com sempr tens cops amagats...!
1)Això de les esqueles ja a voltes ho miro per saber com de grans són en relació al cognom de la família. I quanta pasta deuen tenir els galifardeus
2) Tu cuina, que jo vindré a jalar
3) No m'ho crec. Segur que t'hi poses i en surts com un diva.
4) Miliciana! De la CNT-FAI o del POUM?
5) Doncs la meva sensibilitat, si en tinc, se'n va per altres humitats...ploroses.