La rentrée

Que n'és de complicat tornar a la normalitat!

Després de tants tiberis i dies de festa, se'm fa una muntanya actualitzar el bloc. He pensat que la millor manera podria ser amb un meme (allò que tots tan odiem, però en els que ens hi trenquem el cap a base de bé!)

El Veí de Dalt, m'intenta posar entre l'espasa i la paret i em fa treure els colors, explicant les meves intimitats més amagades. No m'és difícil parlar de mi, al contrari. Els que m'heu anat seguint des del començament, sabeu de quin peu calço, coneixeu les meves tendències polítiques, sexuals i religioses, lo hipocondriaca que arribo a ser i l'odi visceral a determinats membres del Partit Popular. També recordareu que sóc del Barça, que em comencen a sortir canes i que em fa por mirar la bàscula passat festes.

Ara bé... trobar 5 coses de mi de les que encara no us he parlat, em resulta difícil i alhora fascinant. Tot un repte, sí senyor!

Vinga doncs, que comença la sessió!!!

Primera - Tinc especial curiositat per les esqueles, altrament dit necrològiques. Des de ben petita tinc un obsessiu interès envers aquestes estampetes mortuòries. Dit així sona una mica morbós, ho sé, però mai he trobat cap explicació que justifiqui aquesta extranya dèria. La primera pàgina que miro d'un diari, és la de les esqueles. Comparar edats, situar les famílies, conèixer les causes del falliment... tot un món a descobrir.

Segona - De gran m'agradaria ser cuinera. Remenar entre fogons, fer experiments culinaris, barrejar textures i sabors, convertir-me en una artista del paladar. De moment, quan em deixen, faig provatures per als més íntims. (Vejeu foto)

Tercera - Tinc pànic escènic. No puc parlar en públic, sóc incapaç. Em bloquejo, em suen les mans, em tremola la veu, em pujen els colors, s'em fa un nus a l'estómac i fugiria per potes. Si algú té la solució als meus problemes, estic disposada a fer teràpia.

Quarta - Sóc una afèrrima convençuda de la reencarnació. Ja sé que sona una mica extrany que una descreguda com jo confïi en el procès de les ànimes per diverses vides, però tothom té les seves locures. És més... estic segura d'haver estat una miliciana durant la guerra civil.

Cinquena - Sóc una persona extremadament sensible. Ploro per tot. De felicitat, de tristesa, d'impotència, de ràbia. Visc les coses amb molta intensitat i potser a vegades dramatitzo massa les situacions. C'est la vie!

Ara vull comprometre a en Clint, a la Cruella i a en Doommaster.