12 de setembre 2007

Daikiri


Tanco breument els ulls i m’imagino en una platja caribenya arrepenjada en un xiringuito i fent glopets de daikiri. Al costat un autòcton m’encandila amb paraules ensucrades i somriure còmplices.

Segueixo amb els ulls tancats i sento com la sorra m’acaricia els peus deslcaços mentre la brisa marina m’enretira suaument els cabells de la cara. És una sensacio pura i indescriptible, treta d’una pel.lícula romanticona i empalagosa.

M’Endinso en la immensitat del mar que m’abraça i crida el meu nom. Puc tocar el silenci amb la punta dels dits i sento la calma que em fa bategar el cor, no vull tornar a casa encara!

Respiro fort, molt fort i obro els ulls. Es 12 de setembre i estic a Mataró, tinc feina, gana i en Montilla encara és President... BUFFFFFFFFFFFFFFFFF!!!!

8 comentaris:

Boira ha dit...

jajajaj, sempre podem recorre als somnis...

Petons maca!

Anònim ha dit...

éS maco oi Mataró?¿ Juajuajuajua

Anònim ha dit...

I de cop sobte apareix en Monràs!!!

Clint ha dit...

Txell, mira allà al fons ... si sota aquella palmera a la dreta, NO! l'altre dreta! ...si allà... "hola!!!!!!!!!!!!"

Jo Mateixa ha dit...

Jajajajajaja, tu segueix sommiant bonica i deixa que t'acompanyem si et plau, que segur que amb l'autocton s'estava millor que a casa meva :-S

Petonets guapa!!!!!!

Anònim ha dit...

ufff.. quin ensurt, no sé que m'ha passat que al llegir-ho he pensat per un moment que en Montilla encara era president.

Sort que era un malson? veritat? només un malson oi? si, oi? eh!!

Pep ... però posa-li Angu, també ha dit...

Sempre ens quedara Polònia, petitona!!

Un fort petó ... o com diria Ell "Un fuert besu"

Charlie ha dit...

quina fixacióooooooooooo!!! :P